Gerry Querry: “M’agradaria més ser alcalde de Sant Cugat que president de Catalunya”

Gerard Querol, conegut a les xarxes socials com a Gerry Querry, és el creador del fenomen TinderCat, un espai de Twitter per conèixer gent, lligar i xafardejar, que ara s’ha portat a la presencialitat amb una gira d’estiu que va començar a Sant Cugat: una persona puja a l’escenari i, a cegues, quatre pretendents responen les seves preguntes. Quan per fi en queda només un, es veuen per primera vegada.

Ha crescut el fenomen. Com ho compagina?

Ara no estic molt a les xarxes. Intento tocar el mínim Twitter, només per coses personals. Bàsicament perquè és un niu de toxicitat. Ho he notat i m'ha afectat. Ara estic bé perquè he fet un procés de calma i d'adonar-me que el que diu la gent no és cert, però es passa malament.

Però amb TinderCat sí que estan de gira.

Sí. Vam fer la prova a Sant Cugat i va anar molt bé. I vam vendre el projecte a altres llocs. Hem anat a l'Acampada Jove, al concert d'Eufòria al Palau Sant Jordi, el Share Festival... I a l'octubre tancarem la gira en un lloc xulo que encara no puc dir.

Més info: FOTOS: Sant Cugat acull centenars de joves en el primer TinderCat presencial

Vostè feia una carrera i tenia uns plans de futur. No esperava que passés tot això de les xarxes, no?

M'he pogut treure la carrera i amb TinderCat m'ho passo bé. I ara ja no depèn de mi. Tenim un equip molt gran al darrere, Bombilla Media. Si algun dia jo marxo, el TinderCat seguiria sense mi.

Avui en dia és fàcil tenir un mòbil i fer un vídeo. Què és el que va fer que vostè es fes famós?

Doncs no ho sé... Però és la tercera vegada que em faig famós. La primera va ser quan vaig crear un compte d'Instagram de Sant Esteve de les Roures. Era anònim, però era jo. Després, a través de TikTok amb el hashtag #EsticTokat, durant el confinament. I, finalment, el 2021 amb TinderCat. No sé quina és la clau de l'èxit, no sé què és el que enganxa.

Tornaran a fer alguna cosa a Sant Cugat?

A mi m'encantaria fer alguna cosa molt gran a Sant Cugat, però no sé si estic preparat per les conseqüències. No m'afecta gaire el hate, però vivint a Sant Cugat t'exposes a cagar-la a casa teva. Tot i que el TinderCat va anar molt bé. Però m'encantaria fer un gran festival, on Sant Cugat fos referència. Com el que va fer Lildami a Terrassa. Jo crec que es podrà fer.

Com viu l'odi a les xarxes?

No m'afecta gaire perquè quan hi ha molt hate vol dir que hi ha molta gent també a la que li agrada. Ja em sembla bé sempre que sigui una cosa raonable. Si és una cosa que no has fet malament, no fa por.

Sempre ha sigut de Sant Cugat i hi està molt arrelat. Fins i tot crida al consum de proximitat per xarxes. Li interessa la política local?

És cert això del consum local. Vaig fer una campanya el 2021, abans del TinderCat, que em va agradar molt. Era gratuït. Promocionava comerços de Sant Cugat a través de les xarxes. Vaig estar molt content i vaig fer teixit local, que era el que volia. Poder ajudar i així també fer coses xules a les xarxes. Pel que fa a la política, he rebut una o dues propostes d'allistar-me a algun partit polític de la ciutat. Evidentment, ho vaig rebutjar. No m'enllistaria a cap partit a no ser que fos únicament per Sant Cugat. No vull un partit amb sigles de partit gran, en vull un de santcugatenc.

Es poden saber els partits?

Bé, són grups independentistes.

Als santcugatencs ens diuen que som uns pijos. Tenen raó?

A mi m'agrada molt jugar amb els estereotips, sobretot si hi formes part. L'humor és més divertit quan te'n rius de tu mateix. Però també és una caricatura, no tothom és així. Sí que vivim en una ciutat amb molts privilegis: els Ferrocarrils funcionen perfecte, la qualitat de vida és bastant bona, hi ha molts parcs, molt jovent... És normal que sigui odiada perquè està molt bé (riu). Però també és veritat que hi ha molta gent i moltes famílies que ho passen molt malament i són de Sant Cugat. Hi ha de tot.

Hi ha gent que creu que lligar per Internet és fred. Què en pensa?

Depèn molt. La meva parella la vaig conèixer per Instagram. Però, sí, és fred. També depèn de l'aplicació. A Tinder passes imatges i esculls a la persona com si fos un menjar. Però si permets la interacció, al final és interactuar entre dues persones. Ens estem adaptant a les noves eres: hi ha gent que ha crescut ara que no és tan sociable, que ha viscut a l'època de la Covid, que no han tingut temps de trobar altres formes de socialitzar que les xarxes... És injust per a aquesta gent dir que és fred. Jo crec que es pot connectar igual que en persona.

TinderCat també ha destacat per ser un nou format de ràdio o pòdcast. Els mitjans estan evolucionant?

Sí, és evident. Mira lbai Llanos, per exemple. Amb Internet s'ha democratitzat la comunicació. Els mitjans sou independents, però a les xarxes cadascú pot dir la seva. També és un perill, perquè hi ha gent que ho utilitza per fer el mal. Però si ho fas servir per entretenir, és una eina més d'esbarjo.

El problema són els diners. La premsa tradicional a vegades es fot amb els streamers perquè saben que els trauran audiència. Si la premsa i els streamers tinguessin els diners necessaris, no hi hauria problema.

La seva vida a les xarxes anirà de baixada o té projectes de futur?

No em vull dedicar a ser influencer. No m'agrada. M'aporta coses molt divertides però també moltes de negatives. T'exposes massa i la gent pot tenir qualsevol opinió de tu sense conèixer-te. Però sí que vull fer servir el que he creat, els seguidors, perquè em pot ajudar en un futur. Si vull entrar a ser alcalde de Sant Cugat, per exemple (riu).

Alcalde de Sant Cugat?

No ho sé. M'agradaria, potser sí. Potser m'agradaria més ser alcalde de Sant Cugat que ser president de Catalunya.

Quines activitats fa a Sant Cugat?

De petit anava a l'Esplai Sarau. M'ho vaig passar molt bé, però m'adono que era un nen una mica pijillo. Perquè tothom bevia del mateix suc i jo sempre volia beure el primer perquè em feia molt fàstic (riu). I ara, mira: la Covid! Però va ser una gran època. Tant de bo m'hi hagués involucrat més i hagués arribat a ser monitor. La meva parella ho és i mola, és divertit. Això sí, et treu molt de temps.

També m'haguera agradat participar en més folklore de Sant Cugat. En lloc de fer bàsquet, per exemple, fer Castellers... Enyoro aquestes coses.

L'audiència que té també és una responsabilitat. Quin paper han de tenir les persones amb influència?

Jo és que sempre estic a favor de totes les consignes socials, el dret a l'autodeterminació... Però és molt difícil. Intento sempre no ficar-me en problemes, però si has de defensar coses com la llibertat del poble kurd, la llibertat de Palestina... Sempre ho defenso. Més que res, perquè he estudiat història.

Però sense ofendre mai a algú que senti el que senti. No puc dir-li a una persona com es pot sentir. I menys com a català, que em sento català i em diuen que soc espanyol!

Sent com és el món, un fet destacable de la seva feina és que la fa en català. Li han proposat fer-ho en castellà?

Sí, clar. Molta gent m'ha dit que ho faci en castellà perquè arribaré més lluny. Però llavors ja ho faré en xinès o anglès i arribaré encara a més gent! No m'afecta. Un dia, tenint 10 seguidors, vaig arribar als 10.000 likes. Vaig dir: mira, aprofitaré el confinament.

Per fer-se famós?

No em volia fer famós. Al principi sí que dius: hòstia, que guai que la gent et conegui. Però després veus que és molt més important viure bé, tranquil, que ser famós. T'ho juro. Ser famós no és res bo. Si ets famós i milionari i tens escoltes i vas tranquil pel carrer, sí. Però si ets conegut i ets un mindundi, és una merda.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.