Homenatge santcugatenc al monjo i historiador Hilari Raguer

La sala d'audiovisuals del Monestir de Sant Cugat del Vallès s'ha quedat petita per escoltar el monjo de Montserrat, l'historiador Hilari Raguer, en un acte organitzat per Òmnium Cultural per presentar el seu darrer llibre, Escrits dispersos d'història, i que ha esdevingut un homenatge a la seva figura.

Un llibre, Escrits dispersos d'història, que es presentava coincidint amb l'aniversari del pare Raguer, l'11 d'agost, quan complia els seus 90 anys. El president de l'Institut d'Estudis Catalans, editors de l'obra, Joan Domènec Ros, ha fet valdre l'important treball fet per Raguer a l'hora d'editar aquest llibre, que recupera textos seus publicats als anys 60. Uns textos on es parla de la identitat de Catalunya, del paper de l'església durant la guerra civil, del Concili Vaticà II i de diferents personatges que han tingut rellevància històrica i que ara ha adaptat per mantenir la seva vigència.

La historiadora Àngels Solé ha estat l'encarregada de glossar sobre la persona de Raguer, de qui n'ha destacat que "és tot un personatge en el sentit més literari de la paraula". En aquest sentit, ha fet valdre la solidesa dels seus principis com a factor que l'han fet esdevenir "una persona fora de sèrie", així com el seu sentit de l'humor i "prodigiosa memòria".

Una persona "compromesa", ha destacat, amb "capacitat d'indignar-se, però mantenint sempre la serenor". un aspecte que, ha subratllat, "l'ha fet mereixedor d'una gran autoritat moral" a l'hora de defensar els seus tres grans principis: país, fe en Déu i en l'esglèsia, i la història.

De la mà de l'historiador Josep M. Figueres, el pare Raguer ha establert un diàleg amb els assistents, repassant la seva trajectòria, així com diferents anècdotes. En aquests sentits, s'ha parlat de diferents aspectes, com el seu estudi del paper de l'església durant la guerra civil. D'aquest aspecte, ha volgut remarcar que "en cap de les crides de declaració de guerra, ni en un de sol, s'esmenta la religió", subratllant que "els va anar bé a les dues parts".

També referència a les diferents biografies que ha publicat. Entre elles, la del General Batet, profundament religiós, que, per Raguer, va tenir una importància cabdal. En aquest sentit, ha defensat que "són necessàries persones amb mentalitat i disciplina militar", al·ludint a què "hi ha exèrcits no armats", apuntant la Creu Roja com a exemple. En aquesta línia, de Batet ha defensat, per exemple, que la seva acció va evitar moltíssimes més víctimes civils amb la proclamació de Lluís Companys, el 6 d’octubre de 1934.

També s'ha parlat de Carrasco i Formiguera, de qui Raguer n'ha escrit diferents volums, i de la seva tasca vers l'església, impulsant i dirigint, salvant la censura, la revista Documents eclesiàstics, amb la qual tenia com a objectiu "donar ben traduïts els documents conciliars i altres temes, fent un servei a la llengua catalana", a més de "donar altres veus i interpretacions als documents", sense passar pels corrents de la resta de l'estat.

També paraules sobre el seu pròxim llibre, que veurà la llum ben aviat: Tres catalans de la tercera Espanya. Una tercera Espanya que ha definit com aquella formada per "persones que no formaven part ni d'un bàndol ni de l'altre, però que eren perseguits per les dues parts". "La meva tesi és que la majoria de la tercera Espanya estava a Catalunya, perquè aquí tots vam ser vençuts", ha dit. Els tres protagonistes del seu relat són un polític, Carrasco i Formiguera; un militar, el General Batet, i un eclesiàstic, Vidal i Barraquer.

I tampoc se n'ha estat de parlar del procés català d'independència. "Estic convençut que no té marxa enrere", ha defensat, ell, qui per aquest motiu va ser presoner durant gairebé vuit mesos en la seva joventut. "Confio en la força de l'independentisme català, i en els progressos de la medicina per veure-ho", ha ironitzat. En aquest sentit, ha volgut apuntar que, després de ser independentista "des de sempre", en aquells primers anys de joventut "ho vivíem com una cosa de fer volar coloms i ara, ho veig real".

Abans d'acabar el diàleg, ha anunciat quin serà el seu pròxim treball. Un llibre conjunt amb Oriol Junqueras sobre l'església contemporània, treballant la tesi de Junqueras que "l'església catalana sempre ha estat fidel al país".

La regidora de Cultura a l'ajuntament de Sant Cugat, Sílvia Solanellas, ha tancat l'acte destacant que "la cultura del nostre país té molta de sort de comptar amb aquest figura". Un acte organitzat per Òmnium Cultural Sant Cugat, amb la col·laboració de l'Ajuntament, el TOT Sant Cugat, la Diputació de Barcelona, i l'Institut d'Estudis Catalans.