Hospital General: un any de dubtes i incògnites

L’11 de febrer de 2016, el Servei Català de Salut va anunciar la seva voluntat d’excloure l’Hospital General de Catalunya de la xarxa pública, complint d’aquesta manera l’acord de govern de Junts pel Sí i la CUP de no concertar centres privats perquè realitzin activitat pública, com el cas de l’hospital de Sant Cugat, propietat de QuironSalud. “És el pas més important per reforçar el caràcter públic del sistema sanitari”, va dir el conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comín.

La resposta dels treballadors va ser immediata i van rebutjar frontalment la proposta.  La Junta de Facultatius va alertar que amb aquesta decisió es podrien perdre llocs de treball i fer augmentar les llistes d’espera dels centres públics de l’entorn. De fet, l’Hospital General va anunciar un ERO per 147 treballadors si es confirmava la sortida. “Parlar de lucre en la sanitat pública és políticament incorrecte”, afegia la Junta de Facultatius.

Des de Sant Cugat també van arribar veus contràries a la decisió i Convergència, PP i Ciutadans van aprovar una moció al ple per demanar a la Generalitat l’aturada de l’exclusió de l’Hospital General de la xarxa pública.

Relació amb la sanitat pública

El 2001, l’Hospital General va fer fallida i des de la Generalitat es va rescatar fent una concertació perquè el centre realitzés també activitat pública.

El 2011 es va renovar per deu anys més, tot i que des de Salut es vol finalitzar l'activitat del conveni aquest 31 de desembre de 2016. Per l’activitat que assumia, el CatSalut pagava a l’HGC uns màxim 17 milions d’euros anuals, tot i que des de l'hospital afirmen que mai s'ha arribat a aquesta xifra.

Aproximadament, el 12% de l’activitat del centre era pública i destacaven els serveis de radioteràpia i hemodinàmica, així com derivacions d’altres centres públics que estaven saturats.

Amb l’exclusió del centre, aquesta activitat passaria a la Mútua de Terrassa i al Consorci Sanitari de Terrassa. Una activitat que, segons el conseller de Salut es pot absorbir, tot i que des de l’HGC no ho veuen factible. 

La proposta de compra

Tot plegat va canviar el 21 d’octubre, quan el conseller Toni Comín va anunciar la voluntat de Salut de comprar l’Hospital General per 55 milions per convertir-lo en un centre d’atenció pública i que fos l’hospital de referència del Vallès.

Una solució que hauria de donar resposta a la vella reivindicació dels hospitals públics de Rubí i Cerdanyola i que, per falta de pressupost, no han tirat endavant. “La compra d’aquest hospital és de 55 milions d’euros; menys del que ens suposaria construir dos hospitals nous”, va argumentar Comín.

La resposta de QuironSalud va ser clara: l’hospital no està en venda i no havien rebut cap proposta formal de compra.

Setmanes després van admetre que havien rebut una oferta, tot i que insistien que el centre no estava a la venda. El comitè d’empresa va veure la proposta de Comín com “una venda de fum” i l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ho va veure amb bons ulls, tot i que denunciava la falta de consens que havia buscat el conseller amb el territori i la falta d’un pla clar sobre la compra.

Partits com ERC i sindicats com UGT van veure amb molt bons ulls la proposta.

Polèmica

La situació de l’Hospital General ha generat tensions durant els últims mesos. Primer entre els treballadors i el conseller Comín, a qui acusaven de posar-los “al carrer”. Més de 200 treballadors es van mobilitzar al crit de: “Conseller Comín, ja n’hi ha prou. D’intoxicacions mediàtiques, de titulars sensacionalistes, d’insults i amenaces i de mentides”.

En l’àmbit polític, Conesa va criticar que Comín hagués portat tota la qüestió d’esquena al territori i va mostrar la seva preocupació pels efectes negatius que tot plegat podria tenir per als pacients santcugatencs. “Segur que no va ser conscient del tot del que estava dient”, va ser la resposta del conseller. Amb tot, Mireia Ingla, portaveu d’ERC-MES a Sant Cugat va acusar l’alcaldessa de “deslleialtat” amb el govern de Junts pel Sí.