Injecten la primera vacuna per reduir la fertilitat a senglars en zones urbanes
Una alternativa per controlar la població més efectiva que les batudes de senglars
Investigadors de la UAB han injectat aquest dijous la primera vacuna per al control de fertilitat de senglars que es mouen per zones urbanes i periurbanes del Vallès Occidental, en una prova pilot en la qual participa Sant Cugat. El primer exemplar vacunat és un mascle que ha estat capturat en les proximitats de Matadepera i l'objectiu és fer-ne 100 cada any fins al 2019.
Amb la vacunació dels 300 animals previstos es persegueix un doble objectiu: reduir la població de senglars sense matar-los i evitar que s'apropin a zones urbanes, reduint així problemes asocials com accidents de trànsits o destrosses a la via pública. Els experts creuen que els exemplars vacunats reduiran també les seves necessitats nutricionals i, per tant, esperen modificar el seu comportament i no s'apropin a les ciutats a la recerca d'aliment.
Les comissions de Protecció dels Drets dels Animals de nou col·legis d'advocats catalans han signat un conveni que avala legalment el projecte, que es tira endavant amb l'ajuda dels guardes forestals de la Diputació de Barcelona als municipis de Sant Cugat, Terrassa, Vacarisses i Matadepera.
La vacuna té una efectivitat del 80% durant el primer any i del 60% al tercer any. Els senglars tenen una vida reproductiva que va dels 6 mesos de vida als 12 anys, aproximadament, però la majoria d'animals són capturats als dos anys. Durant l'últim any s'ha estat estudiant el moviment i el grau d'hormones dels animals.
A partir d'ara s'instal·laran trampes, s'anestesiaran els exemplars, sobretot joves mascles i femelles, se'ls identificarà i se'ls punxarà abans de tornar-los a deixar en llibertat. Després es farà el control de la població per veure l'efectivitat de la mesura. Si es captura un exemplar dos cops se'l podria revacunar per comprovar si s'allarga l'efecte de l'anticonceptiu.
Més efectiu que matar
El fet de no matar els animals, a banda de consideracions ètiques, es considera més efectiu, ja que fa que no cedeixin territori a exemplars d'altres zones pel que fa al menjar, i l'anticonceptiu els pot fer baixar la mobilitat perquè no necessitaran buscar parella ni menjar per les cries o per omplir les seves necessitats energètiques, que seran menors. L'època de zel dels senglars s'ha distribuït per tot l'any, i si abans naixien cries només a la primavera, ara ho fan tots els mesos.
Els animals marcats portaran un codi i un telèfon escrit a l'orella per si algú els troba vius o morts. Els impulsors volen que no siguin consumits, per tal de poder avaluar correctament l'efectivitat de la vacuna, però asseguren que no hi ha cap perill per a l'ésser humà. La vacuna s'ha provat anteriorment en cérvols de cua blanca als Estats Units, senglars en captivitat al Regne Unit, gossos, vaques o elefants.