Jaume Castro: "Des de l'any 2000 han mort més de 27.000 persones al Mediterrani"

Itàlia ha estat el primer país europeu a donar suport al projecte que la Comunitat de Sant Egidi i la Federació d'Esglésies Evangèliques ha realitzat per evitar que les persones refugiades es juguin la seva vida en el seu intent d'arribar a Europa per via marítima. Són els corredors humanitaris, un model que permet que les persones més vulnerables que fugen del seu país obtinguin un visat humanitari i puguin viatjar de forma segura a Europa. Un model d'èxit que es vol exportar a altres països, entre ells, a Espanya.

Jaume Castro, doctor en Química i responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona, va ser convidat per la Universitat Internacional de la Pau per presentar el 31è Curs d'Estiu, que enguany està centrat en les conseqüències dels conflictes.

Quanta gent mor al Mediterrani fugint del seu país?
Milers de persones. Des de l'any 2000 fins avui han mort al Mediterrani, en viatges que podríem anomenar de l'esperança, més de 27.000 persones, unes 10.000 en els últims 3 o 4 anys. Adults, ancians, infants, que paguen el peatge de la mort per fugir de la guerra, per fugir de les condicions de pobresa en les que es troben als seus països.

I vostès volen evitar aquestes morts amb els corredors humanitaris. Què són?
Un corredor humanitari és una via segura i legal per estalviar aquest peatge. La comunitat de Sant Egidi, fa uns anys, va pensar com es podia fer això d'una manera segura aprofitant la legislació vigent a Europa i a cada país, per poder fer realitat aquest somni. Un somni que ens sembla que és una qüestió de justícia.

En què es concreta?
Parteix d'un acord de la comunitat de Sant Egidi i la Federació d'Esglésies Evangèliques amb el govern italià, amb el compromís que el govern doni en dos anys 1.000 visats humanitaris a persones en condicions de vulnerabilitat. S'ha començat amb tres corredors, un al Líban, que ja està operatiu, un altre a Etiòpia i un altre al Marroc. El corredor consisteix a identificar en aquests llocs persones vulnerables i donar-los el visat temporal perquè puguin arribar a Europa de manera legal i segura. Un cop a Itàlia són acollits per la comunitat de Sant Egidi i integrats en diferents comunitats cristianes. Perquè nosaltres estem convençuts que les institucions acullen, però són les comunitats les que integren.

Em sembla interessant que catòlics i protestants es posin d'acord en tirar endavant un projecte com aquest.
El mateix Papa Francesc ho ha subratllat a l'Àngelus: Una bonica característica del projecte és que té un caràcter ecumènic. Una de les motivacions fonamentals ha estat que l'església evangèlica disposa a Itàlia del vuit per mil, que és una important font de finançament que destina a aquest projecte.

Es pot exportar el model italià a la resta d'Europa?
És una altra de les coses boniques del projecte, que s'ha fet amb la idea que sigui reproduïble a tots els països europeus. S'ha començat a Itàlia, on ja és operatiu. I la nostra idea i esperança és que es pugui reproduir en altres països. Esperem que aviat es pugui també fer aquí. Nosaltres hem presentat un projecte a Espanya i esperem que en els pròxims mesos tingui viabilitat i obtinguem el permís per poder fer aquests visats humanitaris. Ara mateix depèn de la voluntat del govern.

Hi ha sintonia?
Hi ha interès, hi ha una gran expectació perquè és un model que funciona, que el govern italià ja ha acceptat i és operatiu, però falta el vistiplau.

La Comunitat de Sant Egidi

Què és la comunitat de Sant Egidi?
És una comunitat cristiana, que neix a Roma al 68, que està present a molts països, i que treballa sobretot en el servei als més pobres i per la pau. Amb un somni, que a les nostres ciutats es visqui amb un esperit de ciutat-comunitat, és a dir, que gent diversa, gent de diferents generacions, diferents condicions socials, diferents cultures i diferents religions, puguin viure juntes, una al costat de l'altra.

I a Barcelona, què fan?
A Barcelona hi ha una comunitat des de fa forces anys, que es retroba en la pregària i en l'escolta de l'Evangeli, i que fa un servei amb les persones sense sostre, amb els ancians que estan sols, i amb estrangers. En aquests moments estem acollint una cinquantena de refugiats sirians. Una mica amb aquest esperit de construir ponts amb mons que corren el risc de quedar al marge.