Jordi Torrijos és l'actual cap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament FOTO: Artur Ribera

Societat

Jordi Torrijos: “El salvament del Pi d’en Xandri és un cas únic al món”

La Policia Local va trucar Jordi Torrijos i el primer que li van dir era si acabaven de tirar a terra l’arbre pel perill de caiguda

Jordi Torrijos és el principal responsable tècnic del fet que avui el Pi d’en Xandri encara estigui viu. Va liderar la seva recuperació i va ser la persona que va convèncer l’alcalde Joan Aymerich de salvar l’arbre. El TOT entrevista Torrijos, actual cap del servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament, en el 20è aniversari de l'atac que gairebé acaba amb la vida de l'emblemàtic arbre.

Com s’assabenta de l’atac al Pi d’en Xandri?
Era un diumenge, dia 2 de febrer, i cap a les 8 del matí em va trucar la Policia Local i em van dir: “Senyor Torrijos, han intentat serrar el Pi d’en Xandri, què fem? El tallem?” Els vaig dir que no, que acordonessin la zona i que aniria cap allà.

Què es va trobar quan hi va anar?
Vaig trobar un cotxe de policia i el primer que van fer va ser apagar el foc, que anava rostint l’arbre per dins. Primer havien intentat tallar l’arbre amb motoserra i, com que no van poder, van buidar el combustible al tronc i li van calar foc. Van carregar-se dues motoserres.

Com van ser les hores posteriors?
L’alcalde em va trucar al seu despatx i, en una reunió, un arquitecte li va dir que el talléssim per risc de caiguda i ja està. Jo vaig dir que, igual que teníem el Pi de les Tres Branques, el Pi d’En Xandri també era un símbol i era un arbre estimat, que podia continuar dret encara que no sobrevisqués. Li vaig presentar un informe de com el podíem salvar, amb puntals.

La primera valoració va ser que l’arbre tenia un 15% de possibilitats de sobreviure.
Era molt difícil donar una xifra concreta. Crèiem que hi havia més possibilitats, però per prudència, es va donar un 15%. Mirant amb perspectiva, hi havia un 33% de possibilitats de sobreviure. Si no s’hagués fet res, s’hauria acabat morint.

És habitual salvar un arbre que ha sofert un atac com aquest.
És un cas pràcticament únic al món. Ens vam posar en contacte amb l’Associació Internacional d’Arboricultura i l’únic cas que coneixen era d’un arbre mig tombat a Nova Zelanda.

Quin és l’estat actual de l’arbre?
És positiu, l’arbre està acceptable i el que hem d’evitar és que fortes tempestes el puguin malmetre. Per això encara hem de mantenir els puntals i estar alerta amb les plagues, que el poden afectar molt. Si controlem això, no hi haurà cap problema. S’hi ha d’estar a sobre, anant fent seguiment, i pujar a la part alta per comprovar que no hi ha plagues.

Algun dia veurem el Pi d’en Xandri sense suport?
Jo no sé si ho veuré. Al principi es parlava de quinze o vint anys amb els pals, però jo crec que haurà d’estar com a mínim 20 anys més. Potser 50 anys. El tall ha d’estar prou cicatritzat, ara encara li queda molt, no ha tancat ni el 10%. Sense els puntals, ja hauria caigut segur.