Jose Ángel Ruiz: "L'estat fa servir el terror per a reforçar el seu propi poder"

El TOT Sant Cugat va entrevistar a Jose Ángel Ruizz amb motiu de la participació en el curs d'estiu de la Unipau, celebrat el passat mes de juliol. 

A què ens referim quan parlem de terrorisme?
És una bona pregunta perquè no hi ha definició de terrorisme. És un terme que tothom entén quan dius terrorisme, però pràcticament ningú es pregunta de què estem parlant. No hi ha una definició i no és una cosa que digui jo. No existeix una definició consensuada, ni en l'acadèmia ni en la política ni a Nacions Unides. A cap lloc. Si hagués de dir-ho d'alguna manera, tècnicament el terrorisme és una arma política, una manera de crear inseguretat per aconseguir objectius polítics i també l'altra manera segura de descriure'l seria dir que el terrorista sempre és l'altre. 

En quin sentit?
En el sentit que els que persegueixen els nostres objectius són lluitadors per la llibertat i la seva violència està justificada per un bé major, mentre que els nostres enèmics quan fan servir la violència són terroristes. Doncs el terme terrorista és alguna cosa que tots els bàndols utilitzen per referir-se al seu adversari. I no és una cosa original meva, ja Nelson Mandela ho va dir amb aquestes mateixes paraules fa molts anys. 

Així que no fa falta que parlem de bombes, d'atemptats per parlar de terrorisme? 
En el terrorisme sempre va implícita la violència. El problema està a distingir què és terrorisme, què és violència legítima i què és violència legal. Perquè són àmbits diferents. 

Qui són les víctimes del terrorisme?
Quan parlem de víctimes del terrorisme el primer que ens ve al cap són la gent corrent que han mort últimament a Berlín, Manchester, a París a Madrid fa anys. Gent que està anant a la seva feina, que està fent la seva vida i de cop l'assassinen. Com és natural sentim solidaritat cap aquelles víctimes.

Tot i això, quan comptem víctimes d'aquests tipus de violència, no són les de Madrid o Berlín o Manchester, les més nombroses. Precisament el primer país europeu amb més nombre de víctimes de terrorisme està en el lloc 16 del món. Així que és més probable que moris perquè t'explota una bomba al tren, a l'autobús o al carrer en un país no occidental que en un país occidental. Durant el 2017, entre els 15 països amb més víctimes de terrorisme estan Somàlia, Afganistan, Síria...

"Estaria bé que cada mitjà de comunicació es preguntés el seu criteri per a informar de terrorisme"

Com afecten els mitjants de comunicació a l'hora de parlar de víctimes?
Hi ha tres explicacions. És comú que sigui més notícia el que passa més a prop teu a persones més pròximes. Suposo que un atemptat a la Xina per als xinesos serà més important que un a Espanya. Una altra és el fet de com dividim el món entre persones més importants i més prescindibles. Si és una víctima europea, blanca, occidental sembla més greu, que si la víctima és una persona de Síria o de l'Afganistan. 

No només és menys notícia sinó que ens sembla menys important i hi ha un component de geopolítica, un component de racisme heretat de l'era colonial i sobretot hi ha un interès perquè potenciar aquelles víctimes occidentals és un mitjà pel qual els estats més poderosos, que són els occidentals, obtenen més poder i sacrifiquen llibertats i drets a canvi d'oferir més seguretat. S'eleven els pressupostos de defensa policial, de control ciutadà... per tant, potenciar que les víctimes són occidentals fa que els països occidentals dediquin més recursos a reforçar els seus estats. En poques paraules, és un mode de reforçar que el sistema, l'estat, fa servir el terror per a reforçar el seu propi poder. 

Doncs l'ideal seria explicar cadascun dels atemptats cada dia, o això provocaria més alarma? 
D'entrada quan un mitjà es pregunta com informar, estaria bé que es preguntés quin és el seu criteri per a informar de terrorisme. És el nombre de víctimes? És la proximitat? És la importància geoestratègica del lloc? Ara mateix és alguna cosa que, el simple fet de no preguntar-nos-ho fa que assumim que les víctimes són occidentals per un moviment sobretot islamista jihadista que ens amenaça. 

I és una narrativa que té sentit perquè veiem els morts, són un fet. Si la perspectiva és fer totes les víctimes d'aquest tipus d'atemptats tangibles, caldria tenir una visió més precisa. Tenir clar quins són els nostres criteris i tenir clar a qui beneficiem informant així. Preguntar-nos a nosaltres mateixos qui guanya amb aquesta narrativa que té sentit, però si rasco una mica, veig que no el té. Perquè veig que la majoria de les víctimes no estan aquí i m'hauria de preguntar perquè sembla menys important. 

Existeixen alternatives al terrorisme?
El terrorisme és un mitjà de tombar una injustícia. Hi ha morts però al final se salven moltes més vides. És una forma de justificar la violència per un fi major. I això té lògica. Una altra alternativa és la política, intentar entrar a l'espai electoral, cosa que no sempre és possible quan hi ha dictadures. 

Hi ha l'alternativa no violenta, que ha demostrat que no és només una cosa desitjable però ineficaç sinó que pot canviar l'ordre, perquè revolució significa gir i hem vist espais com sense terrorisme es pot aconseguir el poder. Hi ha una altra via alternativa que és la no violenta i que té també els seus propis mètodes. Existeixen els mitjans per a prepar-te per a un bon no violent-revolucionari per aconseguir el mateix objectiu sense la fase violenta. 

Està en mans dels governs acabar amb el terrorisme? 
Crec que delegar tot en els governs és còmode, però els governs també necessiten una pressió social i és també una cosa que dona sentit i força a una democràcia. Els estats és obvi que tenen la responsabilitat, però la ciutadania no ha de delegar en els estats, això com a principi.

Per altra banda, la principal tasca és fer-nos una pregunta per acabar amb el terrorisme, que és -perquè té lloc aquest terrorisme?-, ja que quan hi ha un acte terrorista en ser un fet tan brutal i tan injustificable, pensem a protegir-nos i perseguir als criminals. Mai ens fem la pregunta de per què hauran fet això, perquè són monstres? A ningú li agrada posar una bomba a un estadi o en un tren. Per tant, si han arribat a aquest punt, hem de preguntar-nos perquè ho han fet. 

Normalment no ens ho preguntem perquè protegir-nos i castigar és el primer que ens ve al cap i és també el que els estats ens ofereixen. Els terroristes no es consideren terroristes. A vegades les respostes ens sorprendrien.