Merino, del col·lectiu de pensionistes de Sant Cugat: "Hem perdut qualitat de vida"

Avis i àvies d'arreu de l'estat espanyol estan sortint al carrer en defensa d'unes pensions dignes. A Sant Cugat, un grup de pensionistes també s'ha sumat a la mobilització i estan impulsant un grup de resistència per fer-se visibles i posar les pensions en el centre del debat. Es van manifestar per primera vegada el passat 15 de gener i la intenció és seguir concentrant-se cada dilluns a les dotze del migdia davant l'ajuntament de Sant Cugat.

El futur de les pensions i la seva viabilitat és un dels grans reptes a afrontar en els pròxims anys. Els pensionistes actuals ja noten els efectes negatius i les noves generacions miren amb temor el seu futur com a jubilitats. Parlem de tot plegat amb Juan Merino, un dels membres del grup de pensionistes sorgit a Sant Cugat.

Com sorgeixen aquestes mobilitzacions per les pensions?

El moviment va començar a través de les xarxes socials, es va fer una convocatòria en l'àmbit estatal i la gent va sortir al carrer. El primer dia, no ens coneixíem i ens vam posar a parlar. Ara estem en període d'organitzar-nos. Darrere no hi ha cap partit ni associació, és espontani. Ens hem conjurat per fer alguna cosa, a Sant Cugat no hi ha un moviment fort dels jubilats. Volem començar a treballar en aquest tema perquè és prou important.

Quina és la principal demanda?

La principal reivindicació és que les pensions siguin dignes. En els últims tres o quatre anys, les pensions estan pujant un 0,25% i el cost de la vida ha augmentat molt més. Tenim una manca de diners. Volem tornar a on érem abans i que les pensions augmentin com el cost de la vida i no perdre poder adquisitiu.

Us seguireu manifestant els dilluns a les 12 h a l'ajuntament?

Continuarem cada dilluns manifestant-nos a la rambla del Celler. No anem contra l'Ajuntament, ha de quedar clar. Ens manifestem allà perquè és la plaça del poble i on hem de discutir les coses. El que volem és que l'Ajuntament defensi els nostres interessos al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats. Els nostres polítics han de fer alguna cosa per nosaltres.

"Les pensions pugen un 0,25% mentre el sou dels diputats ho fa un 7%"

Els pensionistes també es van veure colpejats per la crisi econòmica.

Nosaltres hem tingut un paper molt important durant la crisi. Hem sostingut a les famílies i això ha sigut una despesa molt important per la nostra economia. Els pensionistes hem perdut qualitat de vida perquè hem cuidat dels nets i hem ajudat en tot el possible als fills. L'atur va ser molt bèstia i hem hagut d'ajudar.  La gent gran ha sigut fonamental per aguantar les famílies durant la crisi.

La ministra d'Ocupació Fátima Báñez ha dit recentment que la Seguretat Social ha assolit xifres històriques. Què et sembla?

També va dir que entre el 2007 i el 2017 les pensions s'han revaloritzat un 0,03% i que va en augment. Això nosaltres no ho veiem per enlloc i és una mentida. També va dir que pel 2019 les pensions baixaran, és una contradicció quan diu que la Seguretat Social s'ha revalortizat.

Es pot viure dignament amb les pensions que es paguen ara?

Si ja és difícil que un treballador pugui arribar a final de mes, imagina't el pensionistes. Hi ha pensions de 400, 500 o 600 euros...

Quin missatge donaria a partits polítics i sindicats?

Fa molt temps que s'hauria d'haver solucionat el problema de les pensions i els partits polítics i els sindicats no ho han fet. No hi ha hagut cap front comú per reclamar pensions dignes. Jo demanaria que s'impliquessin més, hem d'estar tots units per fer pressió. A nosaltres ens augmenten les pensions un 0,25%, mentre els diputats del Congrés Espanyol s'augmenten el sou un 7%. Això no funciona. També demanaria que no només parlin de les pensions al mes de gener. És un problema durant tot l'any i per això nosaltres volem fer un grup de resistència que treballi durant tot l'any per visualitzar-nos.

En quina fase es troba aquest grup de resistència?

Ara estem intentant de fer una assemblea a Sant Cugat per unificar criteris i organitzar-nos com a moviment. Ens interessa que a tots els casals i barris de Sant Cugat, els avis treballin per unir la gent. Haurem de parlar després amb l'ajuntament.

És difícil fer sortir de casa a la gent gran?

Fins ara jo no havia vist mai la gent gran surti al carrer i espero que l'experiència continui. Cada vegada s'ha apuntat més gent i jo penso que es pot fer un grup interessant per la defensa de la gent gran i les pensions dignes per una millor qualitat de vida.

Rebeu suport de persones d'altres edats?

Hi ha una part de la joventut que ens reconeix el que estem fent i ens dona suport, estem rebent missatges de joves que estan amb nosaltres. Hi ha una qüestió molt clara: no avançarem si els joves no ens donen suport, però els joves tampoc avançaran sense nosaltres.

Segons les estadístiques, els santcugatencs tenen de les pensions més altes de tot el país.

Aquí hi ha unes pensions molt altes, però també n'hi ha de molt baixes. Fora de Sant Cugat pensen que tots som rics, però la realitat és que tenim bosses de gent que no cobra pensions dignes. Dins del nostre grup hi ha gent que té una pensió alta però, tot i això, es manifesta i dona suport a la nostra reivindicació. Ho hem d'agrair.

Què en pensa dels plans de pensions privats?

És inadmissible que ens venguin un pla de pensions a gent treballadora. Un 30% dels treballadors no arriben a final de mes i volen que facin un pla de pensions? A més, els bancs inverteixen els diners on volen, com per exemple en hipoteques subprime dels Estats Units. A l'estat tenim quatre o cinc bancs que estan invertint en armament i els plans de pensió serveixen per això.