L’ermita de Santa Maria de Campanyà a finals del segle XIX començaments del XX. Autor: desconegut. Fons Jordi Muñoz­-Castanyer Dinarès, AHSCV

Societat

L’ermita de Santa Maria de Campanyà

L'historiador Guillem Vila Galceran explica els orígens l’ermita de Santa Maria de Campanyà

Fons Jordi Muñoz­-Castanyer Dinarès, AHSCV

Les primeres documentacions d’aquesta ermita situada a l’actual carretera de Rubí daten de l’any 1047. Fins l’any 1492 formà part d’una de les set parròquies que estructuraven el territori santcugatenc (Santa Maria de Campanianus), moment en que degut a la seva penúria econòmica fou agregada a la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.

El seu nom prové del topònim “Campaniano”, que feia referència a la vall ubicada al sud.

L’edifici és de planta rectangular i està situat dalt d’un turó que antigament es coneixia com a Coll de Campanyà. Al llarg del temps ha sofert múltiples modificacions, i avui en dia consta d’una nau de volta de canó amb un campanar coronat amb merlets situat a la façana principal. També s’hi pot observar una finestra d’arc de punt rodó just a sobre de la porta.

Pel que fa a la seva ubicació, cal destacar que en una reforma del segle XVII es va invertir la seva orientació. Així doncs, l’absis original estava situat a on avui hi ha l’entrada a l’ermita.

Cada 15 d’agost es duia a terme un aplec com el que podem veure a la fotografia, en aquest cas de finals del segle XIX començaments del XX.