La capella de Sant Sever explicada per en Tomàs Grau

Reposició de textos

Sant Sever fou bisbe de Barcelona a principis del segle IV. Durant aquest període presidia a Barcelona el governador romà Dacià, qui ordenà apressar-lo per fer-lo renunciar davant de la població de la fe cristiana i venerar els déus romans. Sant Sever va assabentar-se dels propòsits del governador i emprengué la ruta de Sant Cugat travessant la serra de Collserola, on va conèixer el pagès Medir. Tots dos cristians van ser empresonats al Castrum Octavianum i van ser sacrificats.

Per referències de l’historiador Villanueva se sap que es guardaven les relíquies de sant Sever en una capella molt a prop de l’església de Sant Pere d’Octavià a la plaça Major (Pere San), però no esmenta exactament el seu emplaçament, sols que s’hi guardaven restes del sant, fins que aquesta es va enrunar i traslladaren les relíquies a l’església del Monestir, deixant la caixa que les guardava a l’església de Sant Pere.

Segons el saurí santcugatenc, en Josep Pahissa i Ricard, que va fer un plànol de les rutes subterrànies que sortien del Monestir vers diferents llocs de Sant Cugat, n’hi ha una que, partint de la plaça de davant del Palau Abacial, passa tota la Llotgeta, travessa l’Era dels Monjos (plaça Octavià) en direcció al carrer de Santiago Rusiñol.

Però aquest traçat transcorre uns dos metres dintre de les cases del costat de sobre, travessa els Quatre Cantons i segueix el carrer de Rius i Taulet, també per la mateixa distància de dintre les cases. Prosseguia per la Baixada de Sant Sever i continua Rius i Taulet amunt fins a travessar l’encreuament del final de Lluís Companys i en el xamfrà de l’edifici de la SEAT, es perd.
A la baixada de Sant Sever, el xamfrà de baix a mà dreta, a principis dels anys trenta jo vaig aconseguir les runes d’unes parets molt velles, que es devien quedar al descobert quan van fer els rebaixos de la carretera de Rubí.

A sobre d’aquestes runes és per on passa aquest pas subterrani, que podria molt bé ésser una connexió de la capella amb el Monestir, si l’emplaçament fos aquest.
De passos subterranis se’n coneixen dos més. Un que, també partint de la plaça abacial, travessa el frontal de l’església. Aquest va ser trobat l’any 1889 en refonamentar la façana i van haver de tornar-ho a tapar. Aquest va en direcció de la Torre Negra.

I un altre que, travessant la mateixa plaça abacial, en direcció a la porta principal del Monestir i per sota l’Era dels Monjos, segueix pel mig del carrer Major i es perd per cal Racó de la plaça Major (Pere San).