La fauna de Collserola
Un repàs pels vertebrats més destacats de cada regne animal que es poden trobar al Parc Natural de Collserola
El Parc de Collserola és molt ric en fauna i durant els darrers anys s'han detectat múltiples espècies silvestres de vertebrats, concretament 28 mamífers diferents, 191 ocells, 17 rèptils, 10 amfibis i 7 peixos. Aquestes dades tenen en compte tant les espècies habituals i sedentàries com les estacionals i fins i tot les que només hi són accidentalment i la seva detecció és excepcional. A continuació, fem un repàs per les més destacades de cada regne animal.
Mamífers
Porc senglar. FOTO: Arxiu
Porc senglar: El porc senglar és un animal feréstec amb una gran resistència i, actualment, és el mamífer silvestre més gran de Collserola. La població ha augmentat molt els darrers anys, tant a Catalunya com a Europa, i l'abundància d'aquesta espècie al Parc es troba molt per sobre de la densitat desitjable.
Eriçó fosc o comú: L'eriçó comú és un mamífer insectívor que té tot el cos recobert de pues, amb l'excepció del ventre. Fa de 23 a 30 cm de llarg i s'alimenta d'insectes, cucs de terra, sargantanes, granotes, ratolins, ocells i també de fruits. És una espècie molt atropellada.
Mostela: És el carnívor més petit de tots, fins i tot més menut que una rata de claveguera. Té el pelatge de color bru clar per les parts dorsals i blanc per les ventrals i a Collserola se la pot trobar especialment al voltant de les masies.
Guineu: És un cànid d'uns 7 kg de pes, d'activitat especialment nocturna. És ràpida i àgil i es dedica a caçar conills, llebres, perdius, rosegadors, etc. Ha estat molt perseguida per l'home perquè és una devoradora consumada d'aviram.
Geneta: La geneta és un mamífer de la família dels vivèrrids que té un pelatge gris pàl·lid, amb taques i ratlles negres a la cua. S'alimenta de petits mamífers, especialment de ratolins de bosc, així com d'ocells, alguns amfibis i rèptils i molts insectes i fruits silvestres diversos.
Ocells
Merla. FOTO: Arxiu
Ànec coll-verd: Ocell aquàtic que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes. Viu entre 20 i 30 anys en zones aquàtiques, com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses. S'alimenta de plantes aquàtiques, granotes i insectes.
Aligot vesper europeu: És el gran protagonista de la migració de la tardor i s'alimenta de vespes, motiu pel qual té unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls. El màxim nombre d'exemplars observats en un dia és 538 el 13 de setembre de l'any 1993.
Pit-roig: És un ocell petit i arrodonit que fa uns 14 cm de llargada. Té un plomatge marronós per sobre i gris blanquinós per sota, amb una taca vermellosa ataronjada que li cobreix la cara i part del pit. A l'hivern és freqüent arreu de Collserola.
Merla: El mascle és de color negre amb el bec groc i té un cercle groguenc que envolta l'ull, mentre que la femella és de color marronós, amb tonalitats rogenques al pit. Sovint canta en dies grisos i al capvespre i el seu cant és molt peculiar i apreciat pels humans.
Rossinyol del Japó: És una espècie exòtica, amb un plomatge generalment verd grisenc, en gran expansió des dels inicis dels anys 90. Actualment ja és present a tots els sectors forestals de Collserola.
Rèptils
Dragó comú. FOTO: Cedida
Tortuga d'aigua americana: Rèptil de la família dels emídids que s'alimenta principalment d'animals aquàtics i ocasionalment de vegetals. És una espècie exòtica que resulta molt perjudicial per als amfibis.
Sargantana iberoprovençal: També coneguda com la sargantana comuna o sargantana hispànica, és una espècie present arreu de Collserola. És freqüent en camps, murs enderrocats, parets d'edificis, marges de carreteres i, fins i tot, es poden veure als arbres.
Dragó comú: Rèptil de cos aplanat i de coloració marronosa i grisosa, amb taques blanquinoses. Es dedica a caçar petits insectes com mosquits, mosques, abelles, papallones i aranyes. Habita en petits murs i construccions agrícoles, però també dins de les cases.
Serp d'aigua: La serp d'aigua o colobra escurçonera pot arribar als 70 cm de llargada. Té una coloració que pot variar del verd clar al vermell i un disseny diferent en exemplars juvenils i adults. La seva alimentació es basa en peixos i amfibis i arriba a consumir sangoneres i cucs.
Serp verda: És la serp de més grans proporcions de la herpetofauna dels Països Catalans, ja que pot arribar a superar els 150 cm. És diürna i especialment activa al migdia. Quan intueix un perill, bufa i xiula de manera sorollosa.
Amfibis
Salamandra comuna. FOTO: Cedida
Granota verda ibèrica: És l'espècie més freqüent de granota al Parc de Collserola. Pot arribar a fer 11 cm de longitud i necessita aigües permanents per a la seva subsistència. S'alimenta de tota classe d'insectes i aràcnids i, fins i tot, pot menjar preses aquàtiques com els seus propis capgrossos.
Salamandra comuna: Amfibi pertanyent a la família dels salamàndrids, d'aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm. Té una coloració molt característica, negra amb taques grogues, i acostuma a trobar-se a les fonts i rierols situats en valls ombrívoles.
Tòtil comú: Els exemplars d'aquesta espècie d'amfibi no solen superar els 5 cm. El mascle es dedica a portar els ous amb les potes fins a la desclosa dels capgrossos, que surten quan es banya. S'alimenta bàsicament de petits invertebrats terrestres, entre els quals destaquen els insectes.
Reineta meridional: És una petita granota de color verd clar i brillant, tot i que hi ha exemplars que tenen tonalitats grogues, grises o marronoses. S'alimenta de petits insectes i aranyes i és una varietat blava característica al pantà de Vallvidrera.
Peixos
Gambúsia. FOTO: Cedida
Gambúsia: És una espècie de peix d'aigua dolça d'origen nord-americà. Es troba als estanys i a les basses de Collserola i és una espècie que afecta molt negativament a les poblacions d'amfibis. Es caracteritza per ser molt resistent i poder sobreviure en aigües amb baixa saturació d'oxigen, altes salinitats i altes temperatures.
Carpa: És un peix d'aigua dolça que pot arribar a fer fins a 1 m de llarg i 20 kg de pes. És omnívora, ja que s'alimenta d'invertebrats del fons dels rius i de restes de plantes, i originària d'Europa i de l'Àsia Oriental. La femella pon milers d'ous al llarg de diferents postes entre abril i juliol, que diposita entre la vegetació del fons del riu.
Peix vermell: El peix vermell o carpí daurat és una espècie originària de la Xina que a Catalunya és considerada com a invasora. Es troba als estanys i a les basses. L'any 2018 es van abocar il·legalment més de 4000 exemplars al pantà de Vallvidrera, fet que en va malmetre greument la diversitat.