Com ha canviat la masia Torre Blanca
Fotografies fetes per Laureà Coll i Soler a principis del segle XX
Història
Tot i que es té un coneixement escàs de la seva història, es creu que té els seus orígens en l’antic Mas de Pla, documentat al segle XV. Al segle XVII, la masia és documentada com a Torre de Boixadors.
A davant de la casa hi havia una petita ermita on se celebrava missa per cada festa, i adossada a la casa pairal hi havia la casa dels masovers, on hi vivien també els mossos.
Els últims propietaris van ser els Coll, família provinent de Cerdanyola i que també havien adquirit els terrenys del Pi del Cos. Pel que fa al nom que encara conserva avui en dia, podria haver sorgit en contraposició amb la seva veïna, la Torre Negra.
A la mort de Dolors Solà, vídua del propietari, la masia va passar a mans d’uns altres propietaris, que finalment es van vendre la major part de la finca. Les dues parts més importants es van vendre al bisbat de Barcelona i als jesuïtes, mentre que la part restant, superfície on hi ha ubicat actualment el mercat, es vengué a un particular.
La casa fou finalment abandonada pels masovers, i a partir de l’any 1946, fou utilitzada com a allotjament pels treballadors de la construcció del Centre Borja. Des d’aleshores i fins als anys 90, la masia va viure un període de decadència, fins que un grup d’okupes van entrar-hi a viure per reivindicar l’espai com a lloc per organitzar activitats culturals per la comunitat, com ara concerts, actes literaris, mostres d’art i trobades d’entitats entre d’altres. No obstant, fou desallotjada al·legant un mal estat de conservació de l’edifici per part de l’ajuntament. Finalment, el col·lectiu okupa i l’ajuntament arribaren a un acord per rehabilitar l’edifici i convertir-lo en el casal de joves que és avui en dia.
Què hi veiem a les fotos?
Fotografies fetes per Laureà Coll i Soler a principis del segle XX on hi podem observar la façana principal amb la casa dels masovers annexada a l’esquerra, part de l’edifici que no s’ha conservat fins als nostres dies.
Un altre element a destacar és la tribuna noucentista, la qual fou afegida a principis del segle XX. Cal dir que en aquestes reformes també s’hi realitzà la decoració de la sala principal, amb imitació al sostre enteixinat del desaparegut arxiu del monestir.