La vinya, el conreu amb un segle d’història a Sant Cugat
Sant Cugat arrenca la plantació de vinya a principis del segle XIX. Amb una gran majoria de la població dedicada al sector primari
Els inicis del conreu de la vinya a Sant Cugat es remunten a la culminació de la guerra del Francès, l’any 1814. Fins llavors, la vila s’havia especialitzat en el conreu de cereals i l’horta.
L’any 1861 Sant Cugat comptava amb 2.231 hectàrees de conreus, de les quals, 1.636 estaven destinades al cultiu de la vinya. Un segle després, el 1950, les xifres eren pràcticament la meitat. De 1.635 hectàrees de conreus, 759 estaven destinades a la vinya.
Actualment, els terrenys destinats a la vitivinicultura són els mínims i es troben als afores del nucli urbà. El cultiu de la vinya a Sant Cugat, així com l’economia del vi, va ser molt fluctuant. Des que els pagesos de la vila s’especialitzen en aquest tipus de conreu fins a la desaparició de l’activitat al municipi, sobre la dècada dels 90, són molts els factors que van perjudicar o afavorir el sector i l’economia local.
La fil·loxera i l’Eixample modernista
La crisi de la fil·loxera arriba a Sant Cugat l’any 1881. Després d’haver estat produint vi per França, zona afectada per la plaga anteriorment, quan el país veí es recupera, el municipi té un excedent de vi que provoca una caiguda important del seu preu.
Com a conseqüència d’això, Sant Cugat perd població i els preus dels terrenys també pateixen una davallada, fet que facilita que la burgesia barcelonina compri els terrenys abandonats i es comenci a crear l’Eixample modernista.
A més, la creació de la carretera de l’Arrabassada a finals del segle XIX afavoreix la comunicació entre Sant Cugat i Barcelona i permet als comerciants de vi desplaçar-se a Gràcia i Sarrià per vendre el seu producte.
El Celler Cooperatiu
La necessitat dels agricultors d’associar-se per elaborar el vi de manera conjunta va donar peu a la creació, l’any 1921, del Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir amb un total de 51 socis fundadors.
Aquell mateix any, Cèsar Martinell, l’arquitecte de les catedrals del vi, dissenya un projecte amb grans extensions, que finalment no es va acabar realitzant al complet. Des del 1921 fins al 1994, any de l’enderrocament del celler, la cooperativa vitivinícola local va estar subjecta a tot tipus de factors que van influenciar en el seu desenvolupament.
La República, la Guerra Civil o el franquisme, així com la meteorologia, són clau a l’hora d’entendre el dia a dia que es va viure durant més de mig segle al Celler Cooperatiu, fins que després de la baixa producció del 1988, es decidís posar fi a l’elaboració del vi i donar al celler finalitats comercials.
Un celler i quatre vins
Del procés d’elaboració s’obtenia un vi blanc similar al xarel·lo d’una qualitat mitjana. Als anys 60, la cooperativa va llançar el Vino Monasterio, que va estar present en diverses fires internacionals. A més, el líquid sobrant de la premsada final de la brisa es destinava a l’elaboració de destil·lats. Finalment, al Celler Cooperatiu també es feia un vi brisat, que fermentava amb tots els branquillons i pinyols.