Lluís Ribas: artista, galerista, somiatruites i xafarder de la vida
El pintor santcugatenc, protagonista de la sèrie de Retrats santcugatencs
Nascut a el Masnou (1948) i fill de família de pescadors, Lluís Ribas va estudiar i completar els estudis de Publicitat, tot i que reconeix que no li agrada gens: “El meu pare no em va deixar estudiar Belles Arts. Deia que era molt fotut tenir un fill artista”. A la vegada, de ben jove va començar a col·laborar amb les Selecciones Ilustradas (SI), i va treballar molt estretament amb en Josep Toutain.
L’any 1975 mor la seva mare i decideix fer un canvi important: “Decideixo fer el que vull fer realment. Vaig plegar amb el Toutain i emprenc des d’aleshores l’aventura de pintar”. Vint anys més tard va inaugurar la seva pròpia galeria d’art: “El motiu va ser que vaig dir unes quantes veritats a la ràdio –i en aquest país no es poden dir veritats– i em vaig quedar sense galeries. Totes em van tornar les meves obres. Em vaig veure obligat a obrir la meva”.
Exposa regularment a la firma Wally Findlay Galleries, als Estats Units. Ha treballat a nombrosos llocs, entre els quals, Nova York. Ara té el seu estudi a la Floresta. Es defineix com a xafarder: “Jo diria que he provat tot el que està relacionat amb la professió artística. He fet de tot”. Diu també que cada dia s’inventa una il·lusió per continuar endavant: “Cada matí, quan m’aixeco, faig volar 200 coloms. Només cal que en voli un”.
La seva vinculació amb Sant Cugat es remunta a molts anys enrere. De fet, explica que a Sant Cugat venia amb 19 anys a muntar a cavall i a caçar. Diu que gaudeix amb el terreny que té a casa seva: “M’agrada observar com broten les meves heures. M’agrada observar la vida”.