Lluís Victori: "Amb el grup de joves vam apropar la parròquia al poble"

Mossèn Lluís Victori va ser ordenat capellà el 14 de juliol de l'any 1967 a Barcelona, a una església dels Jesuïtes al carrer de Casp. Al curs següent va començar a fer les 'pràctiques' de mossèn a l'església de Sant Cugat. La seva primera missa al municipi va ser a l'església de Sant Cebrià, a Valldoreix.

La setmana següent ja va oficiar una missa a Sant Cugat, i des de llavors, fins ara, ha estat un dels mossens i vicaris del poble. A banda de la seva carrera eclesiàstica, que la va estudiar al Centre Borja a partir de l'any 1958, mossèn Lluís Victori és Químic. Va ser, durant 53 anys, professor de Química a l'Institut Químic de Sarrià (IQS), catedràtic durant 40 anys; cap del departament de Química de l'IQS durant 25 i 10 anys com a president de l'IQS.

Vostè és de Barcelona i l'ordenen capellà allà, que li fa quedar-se a Sant Cugat?

Quan vaig acabar les pràctiques vaig demanar que volia un lloc fixe on exercir com a capellà. Volia un lloc on conegués a la gent. D'entrada el Bisbe em va dir d'anar a la parròquia de Sant Crist a la Vall d'Hebron. 15 dies després però, el Bisbe em va dir que millor que seguís a Sant Cugat i que ja es veuria. Però mai més em van dir per moure'm. El que em va moure a quedar-me va ser que Mossèn Juli ajudava molt a la gent pobre, es preocupava molt per la gent.

Parli'm d'aquests 50 anys, quin és el primer record que li ve al cap?

El primer que vam començar a moure va ser muntar un grup de joves que li vam dir Grup de joves de la parròquia. Eren persones d'acció cap en fora. Ells van començar una línia d'apropament entre la parròquia i el poble. El grup de joves va ser molt conegut a Sant Cugat perquè feien moltes coses pel poble.

Com quines?

Al setembre fèiem la Festa del nen. El poble estava creixent, hi havia molts infants però pocs espais de lleure. La festa durava tot el cap de setmana i es feia de tot, concursos, hi havia pallassos... Aquesta festa es va fer durant uns 5 o 6 anys i crec que va moure a les institucions a fer coses per als infants.

Una cosa que va marcar molt al grup i el va cohesionar va ser una sortida de 4 dies a França, durant la Setmana Santa del 78. Quan vam tornar van sortir moltes coses, dues d'elles molt importants. Una va ser el pessebre vivent, que va començar l'any 79 amb un tractor que arrossegava una plataforma. En aquesta hi havia un noi i una noia amb un nino simulant el naixement. Després ja va anar evolucionant.

L'altra cosa que es va fer va ser continuar, des del grup de joves, amb la idea de l'artista Sergi Barnils d'entregar joguines als infants de Sant Cugat més pobres el dia de Reis. Aquesta iniciativa, que actualment desenvolupa Càritas, arriba a unes 300 famílies ara.

Vostè serà recordat com el mossèn que va crear el grup de joves?

Home, crec que sí. Bé, el van crear ells, però jo li vaig donar una mica de forma.

I n'està orgullós?

Sí, molt content. Vaig comptar amb el suport d'un grup de joves amb molta empenta com el Toti Canas, el Pacó Carbó, el Pere Sala, el Quimet de l'estanc. Aquest grup és un grup religiós, però amb un fort impacte social. I crec que això va ser el que va fer que el poble el veiés bé.

Jo deia moltes vegades, 'si aquest grup no fa coses, no té raó de ser. Aquest grup ha de ser pensat en fora, no mirant-se el melic, sinó que ha de servir a la gent del poble'. Jo em vaig dedicar això fins a l'any 2006.

A part de la feina cap als santcugatencs, vostè també es preocupava pel patrimoni local, com l'ermita de Sant Medir, oi?

Sí. Les Pasqües a Sant Medir eren molt populars. Acampàvem allà. Aquestes van fer, diríem que, despertar una mica a la Penya Regalèssia per arreglar Sant Medir. Sant Cugat va començar a parlar de Sant Medir i com de malament estava. Un temps després em van venir a veure els de la Penya Regalèssia per rehabilitar-la. Durant aquest temps jo vaig estar allà com la persona delegada de la parròquia.

Vostè també va estudiar Química i va exercir més de 50 anys a l'Institut Químic de Sarrià

Sí, jo tenia la idea de fer-me capellà, però diríem que la situació familiar em va empènyer a buscar una altra cosa per ajudar a casa. Però quan les coses van canviar, em vaig fer jesuïta, que és la vida que m'atreia, la de capellà.

I quina és la seva vocació? Perquè amb la Química ha arribat lluny

La de Mossèn.

A Sant Cugat sou 4 capellans, i tres d'ells passen dels 80, mossèn Blai Blanquer, mossèn Gabriel Bayès i vostè. On estan els mossens joves?

Van pujant al seminari però sembla que el Bisbe no troba ningú per portar la parròquia de Sant Cugat. El Monestir de Sant Cugat és més que una parròquia, és un símbol del poble i per tant, el responsable d'aquest símbol ha de ser una persona que tingui una mica de cara i ulls.