Mainat: "Qui practica sexe viu més temps i més saludablement"
Entrevista a Josep Maria Mainat, que ha publicat el llibre 'Ciencia optimista', on fa un recull de tots els avenços tecnològics que canviaran les nostres vides els pròxims anys
Viure 110 anys de manera saludable, cotxes conduïts per robots i bateries de mòbil que es carreguen en trenta segons i duren tres setmanes. Són alguns dels avenços que veurem els pròxims anys segons la Ciència optimista de Josep Maria Mainat, que aquest 12 de maig ha presentat a Sant Cugat, convidat per l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran.
Es va fer famós amb la Trinca i va ser un dels responsables de programes de gran èxit com Operación Triunfo i Crónicas Marcianas; però la ciència i la tecnologia sempre han marcat la seva vida. De fet, és programador informàtic. Des de fa uns anys, col·labora a El Món a Rac 1 amb la secció Ciència optimista, on exerceix de divulgador científic (optimista) i deixa sorprès a tothom amb els avenços que vindran i que veurem.
Aquest 12 de maig ha omplert el SC Trade Center per injectar optimisme a tots els assistents gràcies als avenços que farà possible la tecnologia els pròxims anys i dècades, que passen des de viure 150 anys, a posar fi al problema de la falta d'aigua o a ordinadors que seran els assistents imprescindibles pels metges.
"Arribarem als 110 anys saludablement"
Ha comentat a la conferència que el món està millor que mai. Qui ho diria!
Hi ha una certa tendència a pensar que abans estàvem millor, però et miris el paràmetre que et miris (salut, fam al món, analfabetisme, cultura...), estem millor que mai. I no només això, sinó que anem per bon camí i el futur encara serà millor. Aquest és el meu optimisme!
Segons vostè, en cinc anys hi haurà molts cotxes sense conductors. Veurem per Sant Cugat cotxes que es condueixin sols el 2021?
Sí, segur. General Motors ja està anunciant que l'any vinent en traurà al mercat. Quan grans empreses posin un milió de cotxes al mercat, serà com una taca d'oli. Estic convençut que quan surti, la gent no voldrà conduir. Pujar a un cotxe i que et porti, et deixi a la porta i no hagis d'aparcar... Serà una vida tan agradable que ens enamorarem i ens preguntarem com haurem estat tants anys sense tenir-la.
Sovint diu que la vida s'allargarà molt més enllà dels cent anys.
Cap gen que digui que ens morirem. Hi ha experiments que, canviant l'únic gen d'un cuc, se li ha doblat el temps de vida. Igual que quan en un ciclomotor s'espallta una peça, se li canvia; amb el cos humà passarà el mateix. De moment no construïm òrgans, però en trasplantem diàriament. D'aquí poc s'arribarà als 110 anys de manera saludable. No s'ha de lluitar per viure més anys, sinó per viure més anys de manera saludable. No s'ha de retardar la mort, sinó l'envelliment i la decrepitud. Cada vegada serem uns avis més animats, energètics i trempats.
Ha assegurat que practica sexe és una de les claus.
Centenars d'estudis lliguen la vida sexual amb la salut. Quan en tots els estudis veus que la gent que practica més sexe i té més orgasmes és gent que està més saludable, viu més temps, té menys malalties, menor índex de mortalitat... No pot ser casualitat. Si fos metge, diria: caminin mitja hora al dia, mengin saludablement i facin l'amor dos o tres cops per setmana. Així anirà bé.
Ha parlat de trasplantaments d'òrgans i creació d'òrgans com una de les tecnologies per allargar la vida. La investigació en medicina se centra massa a curar i massa poc en la prevenció?
Ho crec totalment i això ha de canviar. Com a societat estem gastant molts diners en pal·liar malalties quan les persones ja estan malaltes. Ens gastem molts diners en allargar la vida uns mesos a les persones, que no dic que no s'hagi de fer. Però és més barat i més eficient prevenir una malaltia que curar-la.
Els avenços tecnològics incidiran també en la forma com ens mirarem la nostra salut?
La medicina que vindrà serà integral, preventiva i autocontrolada. És a dir, mitjançant sensors i detectors tindrem un gran control de la nostra salut. En un núvol, tindrem tot el nostre historial mèdic i el metge sabrà en tot moment el que has pres, les teves analítiques de sang...
"Les bateries de mòbil duraran tres setmanes"
Una de les revolucions que venen és el grafè, un nou material 200 vegades més fort que l'acer i cinc vegades més lleuger que l'alumini.
Hi ha qui pensa que, igual que va haver l'edat de pedra i del metall..., hi haurà l'edat del grafè. És un material molt nou, té dos o tres anys, i encara està als laboratoris. Però les propietats que té poden revolucionar moltíssimes tecnològiques. Serà un material màgic. És més dur que el diamant, més conductor que el silici, molt flexible i tan fi que és de dues dimensions.
Per què es podrà utilitzar?
Les possibilitats són infinites. Per exemple, una bateria d'un mòbil de grafè es carregarà amb mig minut i durarà tres setmanes. Un cotxe elèctric, que ara es carrega en una nit, es podrà fer amb trenta minuts. Relacionat amb els telèfons, les pantalles amb grafè no es trencaran, no es ratllaran i es podran plegar, doblegar, enrotllar...
En el camp dels sensors l'avenç també serà increïble. Com que és tan fi, podràs aplicar un sensor de grafè en l'ésser humà, per exemple al cervell. Al Mobile World Congress de Barcelona ja es va demostrar com un sensor de grafè podia alertar de l'estat de persones que patien alzheimer o esquizofrènia.
Viure més de cent anys saludablement, cotxes sense conductors, sensors al cervell... Sembla ciència ficció.
La progressió de la tecnologia no és lineal, sinó exponencial, té una tendència a accelerar-se. Això vol dir que els avançaments que hem fet els últims cent anys, ara els farem en vint, després en deu... Tot és tecnologia, la medicina, la genètica, la intel·ligència artificial, la robòtica... Per tant, com que la tecnologia es basa en aquesta llei exponencial, el que esperàvem veure en vint anys, ho veurem en cinc.
Ens hi acostumarem?
Segur. Els telèfons intel·ligents van sortir el 2009 i ara tothom en té un a la butxaca. Arthur C. Clarke, escriptor de 2001: Odissea a l'espai, deia que qualsevol tecnologia que sigui suficientment avançada no es pot distingir de la màgia. Jo afegiria, que ens hi acostumem en cinc minuts. Si ara una persona del segle XVIII veiés una televisió, que ja no és actual, es pensaria que és màgia. Amb tot passa el mateix.