Maizam Z: “Quasi cada dia me’n vaig a dormir plorant pel que passa a Síria”

Què és el que ha passat a Síria? 

Tot va començar com una revolució contra el règim dictatorial de Bashar al-Asad. Ara és una altra cosa, Síria s’ha convertit en un lloc on ve a lluitar gent de tot el món. La situació és molt greu.

Com veu el fet que hi hagi gent que vagi a Síria per lluitar amb l’Estat islàmic? 

Ells no saben quina és la situació real: que els terroristes lluiten al nord, que hi ha l’exèrcit d’al-Asad atacant i que l’exèrcit del poble lluita contra la dictadura. No és una guerra civil.

Com era la Síria del preconflicte? 

Era un país preciós, no podíem criticar, ni fer res en contra del règim, però era una vida molt tranquil·la. Hi havia molts comerciants i una classe mitjana amb estudis universitaris perquè l’accés a escoles i universitats era gratuït. 

Què és el que us fa marxar? 

Nosaltres vivíem a Homs, en un barri una mica apartat del centre, i teníem al costat un grup del Free Syrian Army (l’Exèrcit Lliure de Síria) que lluitava contra al-Asad. El govern va posar molts punts de control al voltant del barri i no podíem sortir ni portar menjar, i van bombardejar el nostre edifici dues vegades. 

El bombardeig us va fer decidir abandonar el país? 

Sí, érem quatre noies i no teníem ningú que ens defensés. Vam estar gairebé tres mesos tancades, amb la meva mare i les meves dues germanes petites, que aleshores tenien 20 i 15 anys, al soterrani d’un veí pels enfrontaments armats entre l’Exèrcit Lliure de Síria i l’exercit d’al-Asad. Gairebé no teníem menjar, estàvem sense electricitat i sense comunicacions.

Ha arribat a passar molta por? 

Vaig arribar a no sentir. Quan tens molta por et quedes paralitzat i no saps on ets, ni qui ets, ni què està passant. 

A què és dedicava la seva família? 

El meu pare era professor de matemàtiques a un institut famós, va morir el 2007. La meva mare, que a Síria era professora de física a la Universitat, encara no pot treballar perquè l’idioma és un impediment i encara que físicament està aquí, mentalment està allà. 

És que la recuperació emocional és molt difícil. 

És un xoc, gairebé ho hem perdut tot, la casa, la nostra vida allà, els amics; ara, millor haver sortit perquè és impossible viure allà. Tenim un permís de cinc anys, després no sabem si ens podrem quedar o no.

Com arribeu fins aquí? 

Vam poder sortir d’Homs i vam anar a l’ambaixada espanyola de Beirut, al Líban. Hi vam anar dues vegades; la primera, per presentar papers, i la segona, per saber si teníem el permís. Després vam torner a Síria per recollir coses i l’1 de setembre vam agafar el vol Beirut -Barcelona, perquè un oncle nostre viu a Rubí. La idea era sortir un temps de Síria i tornar-hi, però la cosa cada vegada és més complicada.

Vau trobar moltes traves? 

Les dificultats són quan arribes aquí, no tenim ajuda i suposen que el nostre oncle ens manté. És que no saben si tractar-nos com a refugiats o com a immigrants i per rebre ajuda has d’anar a un campament. S’han de facilitar els tràmits. 

Què és el que més li costa de l’adaptació? 

La vida en general, estava en estat de xoc i no sabia què havia de fer ni com començar, i aquí la vida és molt cara. 

Per què els refugiats prefereixen Europa? 

Perquè és qui ho facilita més, a Alemanya els refugiats els donen algun lloc per quedar-se i diners, i poden continuar amb la seva vida. Els països que estan al voltant de Síria tenen conflicte econòmic, al Líban i Jordània no hi ha feina, a Turquia gairebé hi ha 2 milions de sirians. La gent imagina que Europa és una terra de somni i no saben les dificultats amb què es trobaran.

I què passa amb els països rics del voltant? On és la germanor entre pobles àrabs? 

No sé el perquè no ens volen rebre.

Què sent amb les imatges que arriben del conflicte i els refugiats? 

És horrible! Sé com se senten, és terrible veure com la gent del teu país pateix així, quasi cada dia me’n vaig a dormir plorant per tot el que està passant a Síria. És molt difícil deixar el teu país en conflicte, les teves coses, els teus records... Però no és d’ara, és de molt abans, des del 2012, el poble està patint molt i està sortint del país.  

Aquestes imatges també són les que han disparat la solidaritat? 

Les imatges i també que Síria ho està passant molt malament. Jo estic molt agraïda a la gent d’aquí, ens han rebut molt bé.

Quina seria una solució per a Síria? 

No la sabem, la solució està dins del poble, han de lluitar junts contra el règim i contra l’Estat islàmic per fer-los fora. 

Té esperança de tornar? 

Sí, molta esperança, la situació de Síria no serà com la que és ara infinitament. Canviarà i millorarà, però no sabem quan.