Marc Toralles: Amb el cim en el punt de mira
A la secció "Santcugatencs", el TOT descobreix les històries dels veïns i veïnes de Sant Cugat
Té 33 anys i és ja un experimentat alpinista i escalador encara que en fa només vuit que es va aficionar a l’escalada. Va ser amb 25 anys quan la seva xicota li va regalar un curs d’escalada al Club Muntanyenc: “Se’n penedirà tota la vida! Amb l’escalada vaig descobrir un món d’experiències i vivències, el companyerisme, el fet poder compartir una activitat i unes emocions”. Fins aleshores, el Marc havia fet expedicions sobre dues rodes. Havia fet viatges en bicicleta pels Pirineus, Islàndia, Mongòlia i el Caixmir, al nord de l’Índia.
Aquest hivern passat Marc Toralles ha pujat el Cerro Torre, un cim cèlebre entre els escaladors ubicat a la Patagònia argentina. “És un cim important en l’aspecte de compromís. El handicap està en els últims 50 metres, que té neu enganxada vertical. És una paret que un cop comences a pujar ja no pots fer marxa enrere. O arribes fins a dalt, o vas cap avall”.
Explica però que la seva dèria no són els cims, sinó el camí per arribar-hi: “A mi el que més m’interessa és l’escalada de dificultat en grans parets. No m’interessa tant fer el cim, sinó com fer-lo. És a dir, pels meus mitjans, seguint una ètica pròpia, la de l’escalada lliure”. Entre altres escalades ha fet també la Via Bonatti al Grand Capucin (als Alps) o el Perestroika Crack, a Kirguizistan. Reptes? “Volem anar al Perú i a l’hivern tornar a El Chaltén, a la Patagònia. L’any que ve volem anar al Karakorum”.
A part d’escalador, es dedica professionalment a la formació i al guiatge.
En clau personal
Anys a Sant Cugat.
En fa 7.
Professió.
Guia d’alta muntanya.
Un defecte.
Molt despistat.
Una virtut.
Motivació pels projectes.
Una pel·lícula.
Baraka.
Un llibre.
El peor viaje del mundo.
Una muntanya.
El Cerro Torre.