Mariona Bueren, professora jubilada: "La política s'interposa perquè l'educació és l'arma"

Mariona Bueren s'ha jubilat després de tota una vida al col·legi El Pinar de Nuestra Señora. Hi va començar a estudiar de ben petita, als quatre anys, i des del 1987 fins aquest últim curs ha estat professora d'anglès del centre. Bueren, que ha arribat a la jubilació amb cinc fills i 10 nets, ha viscut al llarg d'aquests anys una doble transformació: la del col·legi i la de l'educació. En un últim any complicat, la santcugatenca assegura que El Pinar és "una família" que l'ha acompanyat en tot moment. 

Quan comença la seva relació amb El Pinar?

Hi vaig estudiar tota la vida. Quan vaig acabar, vaig començar filologia anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Era l'any 1976, acabava de morir Franco i jo no havia pogut estudiar català perquè no existia com a assignatura. A la carrera teníem optatives i vaig triar la de llengua catalana, i això em va obrir les portes per treballar al Pureza de María mentre estudiava perquè anaven buscadíssimes les persones amb cert domini del català. Vaig acabar la carrera, em vaig casar, vaig tenir dos fills i vam marxar a Mèxic tres anys. A la tornada, l'any 1987, vaig començar a treballar a El Pinar i fins avui. 

Ja com a professora d'anglès?

Sí, tot i que, al principi, també feia alguna altra matèria com llengua catalana i llengua castellana, però després ja em vaig focalitzar en l'anglès. Durant molts anys vaig ser cap de departament, i em van permetre poder fer l'anglès per nivell. A l'escola hem avançat molt en aquest aspecte perquè preparem els alumnes per fer els exàmens de Cambridge. Fa molts anys que fem l'anglès per nivells i ens ha donat uns resultats espectaculars. 

"Et fet d'estar rodejada sempre de jovent fa que no t'adonis de com passen els anys"

Per què va decidir estudiar filologia anglesa?

Recordo que a l'escola només s'impartia francès. Quan van començar a introduir l'anglès, em va cridar l'atenció. És un idioma amb què hem conviscut molt a casa. El meu marit va estar molts anys treballant en una empresa americana, el meu fill gran es va casar amb una anglesa... Sempre m'ha agradat. 

L'ensenyament de l'anglès ha evolucionat?

Ara hi ha moltes ajudes audiovisuals i les utilitzem. Recorda quan anàvem amb aquells radiocassets enormes. Ara ho tenim molt més fàcil, jo m'enduc un altaveu petitó xulíssim i amb el mòbil el faig funcionar. Això abans no hi era. Aquí tenim una cosa que en altres països no fan i que ens perjudica que és el doblatge. Els anys que vaig ser a Mèxic, hi havia molt poques pel·lícules que estiguessin doblades. Això fa que des de petits escoltin l'anglès. Quan un nen és petit, veure les coses en versió original ajuda molt. 

Ha canviat la seva manera d'ensenyar?

Quan prepares exàmens de Cambridge o de la Selectivitat és el que hi ha. Hi ha activitats que estan molt bé, com fer ús dels mitjans audiovisuals, però després l'examen és de memoritzar estructures, estudiar els verbs irregulars, etc. Ha de ser una barreja, però sense oblidar que cal entrenar la ment i exercitar-la. 

El fet de preparar els estudiants per aquests exàmens us obligava a pujar el nivell?

Sí, a part, els exàmens no mostren el nivell real, s'han de preparar específicament. Als listenings es poden trobar amb una entrevista amb un xef escocès. Jo els deia als meus alumnes: "Mira, no us poso deures, l'únic que us poso és que mireu una sèrie en anglès amb subtítols en anglès". Això cada dia, durant tot el curs. 

Els que es preparen el First fins a primer de Batxillerat, a segon viuen força relaxats. L'examen de la Selectivitat, comparat amb l'examen del First, és més fàcil. Hi ha molts alumnes que han tret 9 i 10. 

"El Pinar continuarà endavant, fent canvis depenent del moment, però estic segura que funcionarà"

Quants anys ha sigut cap de departament?

La meva predecessora va ser la meva professora d'anglès quan jo anava a l'escola. No recorda quan va ser, però han sigut molts anys. He tingut tants alumnes, alguns ja han complert els 50. He tingut els fills dels alumnes que ja estan casats, és molt fort. 

Què significa veure passar generacions de famílies?

Quan un és professor, el fet d'estar sempre rodejat de nanos i joves fa que no t'adonis que han passat els anys. Jo ja sabia que arribaria el dia que em jubilaria, però pensava que quedava molt lluny, i ha sigut en un tres i no res. Et passa volant. Mentre hi ets, hi ha moments durs, el final de curs, etc. Però ha sigut la meva vocació, és el que m'agrada. 

Com ha sigut com a professora?

He sigut força estricta, sempre he tingut les fites dels exàmens externs. En treballar els exàmens de Cambridge, has d'apretar més. Segur que és la imatge que els alumnes tenen de mi, però després, a final de curs, em van fer un comiat que el recordaré tota la vida. Si l'hagués somiat mai hauria sigut com va ser. 

Com va ser?

Tot el col·legi assegut a les grades i jo allà al mig. Més enllà dels discursos d'alumnes, professorat i companys, em van cantar el Simply the best, de la Tina Turner, adaptada a mi en català. 

"El col·legi és una família que m'ha acompanyat en els millors i en els pitjors moments"

Quins moments especials recorda?

M'he criat allà, hi he viscut tota la meva vida. Els meus pares van ser els primers presidents de l'AMPA. La meva mare va introduir la setmana d'esquí, amb el meu pare es va asfaltar el camí que puja directe al col·legi des del carrer de Villà. He viscut com la comunitat s'ha anat fent gran. Aquest any en concret ha sigut un any molt difícil per a mi. Si he de recordar alguna cosa forta i que m'ha demostrat com els alumnes i el col·legi han estat al meu costat ha sigut amb la malaltia i la mort de la meva germana. 

La meva germana va ingressar a l'hospital el 29 d'agost i no va sortir fins passat Nadal. Des d'aquell dia fins que no s'ha mort, han tingut una espelma encesa sense deixar-la apagar. En els moments crítics, m'he sentit molt acompanyada. El col·legi és una família que m'ha acompanyat en els millors i els pitjors moments. 

Com sent que deixa l'escola?

Sento que no hi ha ningú imprescindible, i que El Pinar continuarà endavant, fent canvis depenent del moment i de les necessitats. Estic segura que funcionarà.

I ara que es jubila, com veu la situació de l'educació a Catalunya?

Penso que tenim massa canvis en el sistema i que es dona més importància que els alumnes avancin de curs que aprenguin realment i tinguin coneixements. És un problema i el tenim nosaltres perquè som els que ho vivim, però ens haurien de deixar una mica en pau i deixar-nos fer la feina que sabem fer. La professió de l'educador està molt infravalorada. Després hi ha la política que s'interposa perquè l'educació és l'arma. Els que són davant, quan poden controlar l'educació ho fan. No sé si ho aconseguirem mai, que deixin els docents ser docents i que els polítics facin política. 

Com ha sigut la gestió amb els pares? Creu que ara es fixen més en l'opinió del fill que en la del professor?

Sí, no és cap clixé. S'ha d'aprendre a dir que no. El no dona problemes i conflictes. Com a pares, el sí és molt fàcil. Un preceptor del col·legi ens va dir que els pares havíem de ser com les tanques de ferro de les carreteres. El cotxe pot anar topant, però s'ha de mantenir a la carretera. Hem de tenir molt clars els límits, i aquests límits s'han perdut. A casa tenen por de dir no, i a l'escola hi ha nos i hi ha normes. Hi ha nanos que venen amb molta son perquè segurament es tiren hores jugant a videojocs o amb el mòbil. 

"Em van fer un comiat que recordaré tota la vida, si l'hagués somiat mai hauria sigut com va ser"

Ha caigut el nivell d'atenció?

Sens dubte. Has d'estar fent gairebé el pallasso per retenir l'atenció dels alumnes. 

Com afronta la jubilació?

Les dones mares fem de mares, d'àvies, de professores... I ho fem tot a mitges perquè no arribem. Suposo que ara podré dedicar-m'hi al 100%. També vull relaxar-me una mica. He treballat tota la meva vida. Potser ara faré una altra cosa, ja veurem. Encara no ho he assimilat, crec que hem d'aprendre a viure la jubilació. La vida passa tan de pressa... Espero poder viatjar, estar més pels meus, sense anar a tot arreu corrent. I gaudir. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.