Mayol (Grup Mediterrània): "Arribar als 25 anys és una gran proesa"

El Grup Mediterrània exerceix enguany de banderer de Sant Medir, ja que celebra el seu 25è aniversari. Com a tal, serà el protagonista de la revetlla de la festa (novetat d'enguany), que se celebra el dimarts, 2 de març, a partir de les 19.30 h al Celler Modernista. Anna Mayol, membre de la junta i balladora de l'entitat, ho analitza al TOT Sant Cugat.

Què representa pel Grup Mediterrània el fet de ser banderers de Sant Medir?

Per l'entitat realment és un orgull, perquè vol dir que des de la ciutat es valora la feina que fem en l'àmbit cultural al poble. A més és una manera de felicitar-nos, i oferir-nos ser els banderers en una festa com és la del Dia de Sant Medir, que és la Festa Major petita, doncs per a nosaltres també és una manera pública de donar-nos a conèixer.

Enguany se celebra una revetlla, la nit abans, amb una actuació del Grup Mediterrània. Què preparen?

Farem una actuació, amb el cos de dansa i l'escola de dansa. Farem una petita mostra, de 4 o 5 balls només, però serà la manera de poder-nos lluir i poder ensenyar què és el que fem nosaltres. Aquell dia actuarem amb els vestuaris complets, a l'escenari, que és el perfil d'actuacions que fem nosaltres.

Són banderers perquè celebren 25 anys. Com diria que ha evolucionat l'entitat al llarg d'aquests anys?

El Grup Mediterrània va néixer dins del mateix Esbart Sant Cugat, era un grup que feia les danses tradicionals, mentre l'esbart anava evolucionant cap a un estil més contemporani. Després vam marxar cap a La Unió, la qual cosa va fer que haguéssim de començar de zero, novament. És una casa nova, un nou espai... Passes a formar part d'una altra entitat... Et dones a conèixer i 25 anys més tard ningú cal que expliqui qui és el Grup Mediterrània perquè tothom ens coneix, tothom sap que som un esbart que fem dansa tradicional al poble, que tenim balladors des dels 3 fins als 30 anys... El que diem és que en aquests 25 anys, el grup ha passat per diferents etapes on ha hagut de fer una gran força per explicar i mostrar el que ballava, i ara no tenim aquesta necessitat perquè el poble ens coneix, sap qui som. 25 anys semblen molts anys, però per un esbart són molt pocs, però tot i això, poder arribar als 25 anys és una gran proesa, perquè la dansa tradicional és quelcom que ja no es porta gaire. Tenir la capacitat d'arribar als 25 ja és molt.

Quin és el secret per poder celebrar 25 anys i gaudir de la salut que té l'entitat?

Una cosa que tenim la sort de tenir al grup, i que fa que es mantingui viu, és que som un esbart molt jove. A arreu de Catalunya hi ha un munt d'esbarts, que segueixen per tradició, però el tipus de dansa que fan és una dansa més tranquil·la, hi ha balladors més grans, que no necessiten tant bon estat físic. Nosaltres, si alguna cosa tenim, és que som una entitat molt jove per la gent que movem. Els balladors tenen com a màxim 30 anys i es necessita molt bon estat físic. Jo crec que això també fa que es doni a conèixer molt més ràpid. És un perfil de gent amb el qual el boca-orella pel poble funciona, i fa que altres persones joves s'animin igualment, perquè ets algú de 20 anys, igual que ells, que estudies, treballes, etc. i no ets una persona estranya que va a fer danses estranyes del segle passat. Es pot ballar sent una persona moderna, i això fa que encara puguem seguir vius, perquè ens donem a conèixer sense semblar uns 'bitxos raros'.

Per què creu que Sant Cugat compta amb una cultura popular tant forta?

Aquí hi ha una gran tasca que es va fer, que som un munt d'entitats, entre elles molt diferents, però que van decidir unir-se per un únic fet: que són entitats de cultura popular. Gran part d'aquesta feina, actualment la fa la coordinadora, però ja va néixer abans aquesta unitat. Això fa que es mantingui molt viva la tradició entre uns i altres, és a dir, si tu fas castells o tu fas dansa o balles Caparrots... No només et coneixes a tu, sinó que coneixes a molta altra gent que fa un perfil d'activitats similars, i tot i que no és la teva ni la que potser tu vols fer, t'agermana molt. Tot plegat fa que hi hagi un vincle entre entitats i que et reforcis. Els germans de les altres entitats t'ajuden, et donen suport, i això fa que tots puguem seguir vius.

Què cal fer de cara al futur per mantenir la salut del Grup Mediterrània?

Ara mateix el que necessitem, sobretot, és tornar a tenir una casa, perquè les obres de La Unió fan que l'entitat ens hàgim hagut de dividir per seccions. Una secció assaja a la Casa de Cultura, el cos de dansa assaja a l'Institut Pla i Ferreres... Això fa que hagis de lluitar el triple per mantenir un vincle com a entitat. Si tinguéssim una casa, seria molt més senzill, perquè tindríem un únic espai compartit. Tornar a tenir una casa farà que tornem a compartir espais i unir-nos més. Després la clau és no perdre mai les ganes de ballar. No deixem d'estrenar mai danses. Anar incorporant noves coreografies i noves danses al repartiment, sempre anima a ballar.