Més de 300 refugiats ucraïnesos han passat per Sant Cugat
La guerra a Ucraïna va propiciar un èxode de milers d'ucraïnesos fugint de la guerra iniciada per Rússia
312 refugiats ucraïnesos han passat pel Punt d’Informació i Atenció a persones sol·licitants d’Asil de l’Ajuntament de Sant Cugat des de l’inici de l’esclat de la guerra a Ucraïna. L’arribada massiva es va produir durant les primeres setmanes del conflictes i, des de llavors, s’ha frenat substancialment. Sis mesos després de l’esclat bèlic, 193 ucraïnesos continuen a la ciutat, mentre que altres s’han instal·lat en altres punts.
“Va ser molt intens de gestionar”, reconeix la regidora de Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat, que indica que és complicat que qualsevol administració estigui preparada per una emergència d’aquesta magnitud.
Aristoy: “Vam atendre unes 312 persones d’Ucraïna, amb tota la complexitat”
I és que en pocs dies, desenes de refugiats van arribar a la ciutat. De fet, el punt d’informació a persones sol·licitants d’asil es va obrir en aquell moment i es va contractar una nova treballadora. “Altres tècniques van deixar les seves tasques per atendre el millor possible a les persones que arribaven”, apunta.
“Vam atendre 312 persones d’Ucraïna, amb tota la complexitat que comportava: venien i en el mateix moment necessitaven atenció i una resposta”, indica.
Infants ucraïnesos a les escoles
Des d’aquest servei, l’objectiu és acompanyar les persones refugiades en els tràmits necessaris per aconseguir la documentació necessària, com el reconeixement de persona refugiada, la targeta sanitària, l’empadronament o l’escolarització dels infants. I és que la majoria d’ucraïnesos que van arribar eren dones amb infants.
Actualment hi ha uns 45 infants ucraïnesos en escoles públiques i concertades de la ciutat. “S’ha viscut amb molta normalitat”, diu Aristoy sobre l’acollida en els centres educatius. L’arribada de cada estiu de nens sahrauís, assenyala, normalitza aquesta situació.
Aristoy: “Vam utilitzar traductors automàtics d’ordinadors o mòbils”.
Una de les primeres dificultats en l’acollida dels refugiats ucraïnesos va ser l’idioma. Davant la falta de traductors, que anaven molt buscats, es van haver de pensar solucions alternatives: “Vam utilitzar traductors automàtics d’ordinadors o mòbils”.
Un cop valorada la realitat de les famílies que van arribar, des de Serveis Socials es van atorgar algunes ajudes econòmiques. A més, es va atorgar automàticament una beca menjador a tots els infants ucraïnesos escolaritzats. “També vam demanar a clubs i entitats que poguessin fer activitats sense cap cost i la resposeta va ser positiva”, destaca Aristoy.
El paper de la ciutadania
L’esclat de la guerra va generar una gran onada de solidaritat de la ciutadania. A Sant Cugat es van organitzar moltes recollides d’aliments, roba o medicaments. A més, diversos santcugatencs es van desplaçar fins a Ucraïna per recollir personalment a refugiats i alguns van acollir-ne a casa. “Que la ciutadania respongui d’aquesta manera és molt positiu, ens podem sentir molt orgullosos de la capacitat de mobilitzar-nos quan hi ha una crisi”, reflexiona la regidora.
Aristoy: “La convivència amb persones que fugeixen d’un conflicte bèlic, no sempre és fàcil”
Però amb el pas dels mesos, algunes situacions es poden complicar: “Quan anem aterrant, ens hem trobat amb una molt bona intenció però la convivència amb persones que fugeixen d’un conflicte bèl·lic, no sempre és fàcil. Es poden generar petits conflictes i s’allarguen durant mesos”. En aquests casos, s’han redigirit a entitats expertes en l’atenció de refugiats.
Amb el pas del temps, són diversos els ucraïnesos que ja han deixat Sant Cugat: “Han continuat el seu camí. Vivim en una ciutat amb preus de lloguer molt elevats. I una de les recomanacions és que si tenien un altre referent, es reagrupessin per tenir més comunitat i aconseguir més benestar”.
Refugiats d’arreu del món
Els ucraïnesos no són els únics refugiats que arriben a Sant Cugat. Entre març i setembre d’aquest any, s’han atès una quarantena de persones sol·licitants d’asil. Aquests són els orígens:
- 10 de Hondures
- 8 de Nicaragua
- 7 de Colòmbia
- 4 d’Israel
- 3 de Perú
- 2 de Guatemala
- 1 d’Equador
- 1 de Guinea
- 1 de Portugal
- 1 de Mali
- 1 de Marroc
Sumats als 312 ucraïnesos, han arribat a Sant Cugat 351 refugiats. La majoria (228) són dones i hi ha 141 menors d’edat. Segons la regidora, sovint arriben a Sant Cugat perquè coneixen alguna persona.
“Primer el reps com a persona estrangera i mires les necessitats que tindran. Quan t’expliquen les seves vivències i el que els ha fet marxar del país, et fa saltar l’alarma i veus que no només és una persona migrant, sinó que és refugiat perquè se’ls hi ha vulnerat un dret. Aquí s’engeguen altres serveis”, resumeix Aristoy.
Com s’acull als refugiats?
Tot i que a nivell competencial, l’Ajuntament no té l’obligació d’atendre les persones refugiades, des de Sant Cugat s’ofereix assessorament i servei a través del pel Punt d’Informació i Atenció: “Com amb la resta de població, vingui d’on vingui, fem la primera acollida. Els informem dels seus drets i deures a la ciutat”.
En el cas dels refugiat, les situacions personals són molt més complexes i una de les tasques és derivar els casos a Serveis Socials. Així es va fer en una cinquantena de persones, amb ajudes per cobrir les necessitats bàsiques.
Aristoy: “A vegades el primer impediment que es troben és l’idioma”
A partir d’aqui, la tasca se centra sobretot en l’acompanyament en tots els tràmits necessaris: l’empadronament, l’escolarització o la targeta sanitària. I també la tramitació del reconeixement internacional com a refugiat, un tràmit complex que es pot allargar durant anys. A més, ofereixen formacions, per exemple de català o castellà.
“A vegades el primer impediment que es troben és l’idioma. Intentem fer l’acompanyament el millor possible”, apunta Aristoy. I una segona dificultat que es troben inicial té a veure amb la documentació: “El primer impediment que troben és tenir hora a la Policia Nacional per obtenir la documentació. Ens hem posat en contacte amb la Delegació del Govern i seguim amb aquest tap i embut".
Pel que fa a l’empadronament, que sí que depèn directament de l’Ajuntament, la regidora de Ciutadania assegura que posen totes les facilitats. En cas de no disposar d’habitatge fix, s’ofereix la possibilitat de tramitar-lo posant com a residència un equipament municipal.
L’atenció psicològica, fonamental
“Els refugiats són persones que es troben fora del seu país d'origen per temor a la persecució, al conflicte, la violència generalitzada, o altres circumstàncies que hagin pertorbat greument l'ordre públic i, en conseqüència, requereixen protecció internacional”. Aquesta és la definició d’un refugiat, que posa en evidència que, més enllà de les necessitats materials, la seva difícil vivència els fa vulnerables a nivell emocional.
A banda de suport des de Serveis Socials, l’Ajuntament de Sant Cugat disposa d’un servei d’atenció psicològica per atendre els refugiats que arriben a la ciutat i poder gestionar la “càrrega que genera” el fet d’haver de fugir del teu país.
Aristoy: “Per la situació que han viscut allà i el periple fins a arribar a un lloc on ningú els coneix, és essencial aquest acompanyament psicològic o psiquiàtric”
“Per la situació que han viscut allà i el periple fins a arribar a un lloc on ningú els coneix, és essencial aquest acompanyament psicològic o psiquiàtric”, explica Aristoy, que afegeix: “ També és essencial la tramitació que han de passar és complexe i si, a més, tenen tota la càrrega emocional, ho complica més”.
Aquest suport psicològic els permet avançar i equilibrar la seva vida i poder avançar en la incorporació al món laboral o la integració en la comunitat.
Un pis per refugiats
Molts dels ucraïnesos que van arribar a Catalunya van ser distribuïts per pisos d’entitats com la Creu Roja o de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. A Sant Cugat no n’hi havia cap i els pisos per emergència social de l’Ajuntament requereixen una burocràcia que impedeix utilitzar-los ràoidament.
Des de llavors, l’Ajuntament va començar a treballar amb la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat per disposar d’un pis per a refugiats, que ja és una realitat. Una recerca que va ser complicada, especialment pel preu de l’habitatge. Ara ja està en marxa i pot acollir entre quatre i cinc refugiats. La idea és acollir persones que ja hagin superat una primera fase d’adaptació. A més, comptaria amb un tècnic.
“Les persones que arriben a Catalunya comencen els tràmits per rebre la condició de refugiat, que es pot allargar tres o cinc anys. La part de l’habitatge és la més complexe”, explica la regidora.
Cinc anys de papers
Aquest tràmit que es pot allargar fins a cinc anys ha quedat demostrat ara que és qüestió de voluntat política. I és que amb els refugiats ucraïnesos, l’Estat va decidir atorgar la documentació de manera immediata. “Aquesta situació ens ha manifestat que l’Estat espanyol, quan vol, pot fer la tramitació dels documents d’estrangeria amb molta agilitat. Tan de bo es mantingui en el temps per totes les persones que són sol·licitants de refugi o asil”, assenyala Aristoy.
La regidora acaba amb una reflexió: “Per què no es pot fer per la resta? Hi ha refugiats de primera o de segona? Si són propers a la Unió Europea, sí? Si són racialitzats no ens interessa?”.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.