Miravet: "El cotxe és la meva vida. Quan hi entro sóc feliç"
Encarnació Domènech té més de 80 anys i utilitza el seu cotxe cada dia per baixar a Barcelona o anar a comprar
Quan es va treure el carnet?
Tinc carnet des que tenia 19 o 20 anys i el primer cotxe que em vaig comprar va ser un Isetta, un cotxe petit amb la porta que s’obria per davant.
Per què se’l va treure?
Principalment per feina. Jo sempre m’he dedicat a dissenyar banyadors i anava a repartir-los amb el cotxe.
Quin és el desplaçament més llunyà que ha fet conduint vostè?
A Cannes i Saint-Tropez. Anava a buscar la lycra dels banyadors allà. Però sempre he anat amunt i avall. Fins fa poc, cada cap de setmana anava a la Costa Brava i aquest estiu vaig anar jo sola a Andorra, perquè tenia una neboda allà i la vaig anar a veure.
Amb tants anys de carnet, ha tingut gaires ensurts?
No he tingut cap accident i només m’han posat una multa. Que va ser l’any passat a la carretera de Vallvidrera, a l’altura de les Planes. A la multa deia que anava a 60 km/h quan només s’hi podia anar a 50.
La seva família pateix perquè vostè encara condueix?
No. El meu fill mai m’ha dit que hauria de deixar-ho. Tinc molta consciència per veure si estic bé per conduir o no. De fet, dins del cotxe em sento fantàstica. Com que caminar em costa una mica... quan entro dins el cotxe sóc feliç. El dia que no pugui conduir m’agafarà una tristesa horrorosa. El cotxe és la meva vida.
I quin ús li dóna ara al cotxe?
El faig servir cada dia. A Barcelona hi tinc tota la família i les amigues i vaig cada dia a veure’ls. El dia que no pugui conduir crec que aniré a Barcelona a viure una altra vegada.
Com ha canviat el trànsit des que té carnet?
Moltíssim. Ara hi ha molts més cotxes. Aparcar a Sant Cugat és molt complicat, sempre acabo anant als pàrquings. No estic per caminar gaire i per això necessito agafar el cotxe per tot. I a Barcelona també hi ha el mateix problema per aparcar.