Molt més que pardals

És ben cert que a Sant Cugat podem observar amb força freqüència pardals que picotegen i saltironen per les places i parcs de la ciutat. A vegades, fins i tot sembla que hagin perdut aquell instint natural de fugir dels depredadors per la tranquil·litat amb què es passegen entre les taules de les terrasses dels bars. Aquesta encara és una escena força comuna a la nostra ciutat, tot i que en els últims anys s’ha detectat una forta davallada de les poblacions de pardals (Passer domesticus) a Catalunya i també a la resta d’Europa.

El pardal segurament és l’espècie d’ocell més coneguda i fàcilment identificable. Els mascles, més vistosos, amb el pit de color grisenc amb una taca negre que els baixa des del bec cap al pit. Les femelles i els juvenils, d’un color marró més discret i uniforme. Però, només hi ha pardals a Sant Cugat? Encara que no ens ho sembli, més enllà dels pardals podem trobar moltes altres espècies que passen completament desapercebudes i que formen part de la fauna de la nostra ciutat.

Les altres aus de Sant Cugat

Les observacions que podrem fer depenen completament de l’època de l’any en què ens trobem. Hi ha espècies que són residents, és a dir, que viuen aquí durant tot l’any i altres que són migratòries i que, per tant, fan llargs viatges entre les zones de cria i no cria.

En general, podem diferenciar dues migracions, una a la primavera, quan arriben les espècies per criar procedents del sud, i una segona a finals d’estiu o principi de tardor, quan aquestes espècies retornen cap al sud per passar-hi la resta de l’any. D’altra banda, també hi ha les espècies anomenades hivernants, que són les que crien a zones més septentrionals i arriben a Sant Cugat a la tardor i marxen a la primavera.

Tenim molta sort de viure on vivim i és que, a escala europea ens trobem en un lloc privilegiat per a l’observació dels ocells. Principalment perquè una de les rutes migratòries passa pels Pirineus i va seguint tota la costa fins a arribar a l’estret de Gibraltar, per on creuen cap a Àfrica. És clar, doncs, que nosaltres ens trobem al bell mig del seu viatge. Aquest fet fa que puguem observar una gran varietat d’espècies que paren a descansar i recuperar les seves reserves energètiques per continuar el camí fins al lloc de destí. I al mig de tot aquest moviment també hi ha Sant Cugat del Vallès! I és que el nostre poble acull una gran diversitat d’espècies, moltes més de les que ens pensem.

Les espècies

Una de les espècies que podem trobar és la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), una espècie migradora i hivernant que nidifica i passa l’estiu a l’alta muntanya o a països del nord d’Europa. A l’hivern, però, fugint de les grans nevades i de la dificultat de trobar aliment, comencen la migració cap al sud. Alguns exemplars arriben fins a l’Àfrica, però d’altres es queden a Catalunya en zones amb el clima més temperat. Aquí la podem observar amb certa facilitat a zones obertes de la ciutat com, per exemple, als jardins de Coll Favà.

Com és habitual a les espècies d’ocells, els mascles i les femelles presenten una coloració força diferent, les femelles són grises i els mascles negres amb dues taques blanques fàcilment distingibles a les ales. I això sí, els dos presenten una cua marronosa-vermellosa que queda al descobert quan emprenen el vol.

Una altra espècie que podem observar de manera freqüent és la cuereta blanca (Motacilla alba), aquesta espècie difícilment la confondrem amb cap altre. Fa uns 18 cm i és de color blanc, gris i negre. Acostuma a saltironar per terra, picotejant, movent la cua i fent petits vols.

I també podem trobar l’estornell, el pinsà comú, el pit-roig, la mallerenga carbonera, el verdum, la cadernera, la merla, el tallarol capnegre, la mallerenga blava, les orenetes i moltes més. I és que, algunes espècies ens acompanyen tot l’any i altres només ens visiten uns mesos però, sigui com sigui, hi ha una gran varietat d’espècies que conviuen amb nosaltres.