Montoto: “Sant Cugat té poca població susceptible de fer el pas cap al gihadisme”

El santcugatenc Jofre Montoto, analista de seguretat del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya i expert en gihadisme, ha participat aquest dimecres, 20 de gener, d'una xerrada organitzada per JNC i CDC Sant Cugat sobre “L'amenaça gihadista a Europa i el paper de les policies locals a Catalunya”, al costat de Joan Carles de Blas, inspector en cap de la Policia Local de Canet de Mar.

El TOT Sant Cugat l'ha entrevistat per conèixer quina és l'amenaça real a la ciutat.

Fa molt temps que estem en alerta 4 per terrorisme. Què significa per un municipi com Sant Cugat?

Sant Cugat no és un municipi d'alt risc, és a dir, voldria dir el mateix que per a la immensa majoria del país. Però tampoc hi ha res descartable. Estem davant un fenomen que és molt nou i que es reinventa contínuament. Per tant, un municipi com Sant Cugat, que està allunyat dels centres de poder i d'objectius habituals que són llocs molt massificats, en principi, té un risc baix com a municipi.

La proximitat amb Barcelona, però, esdevindria un factor de risc?

Si ens fixem en quins han estat els objectius dels gihadistes a Europa, generalment han estat les grans ciutats. Normalment busquen el gran impacte mediàtic, per tant, Barcelona té més números en aquest sentit que Girona o Lleida, perquè ens entenguem. Sant Cugat està a prop de Barcelona, i com a municipi és més difícil. Però el fet d'estar a tocar de Barcelona, on molts santcugatencs treballen, implica que si hi hagués un atemptat, per dir-ho així, hi hauria força números que li toqués rebre a un santcugatenc, però no és un risc directe en absolut.

Quin paper juga la Policia Local en la prevenció d'atacs terroristes?

En els estats històricament molt centralitzats com Espanya o França, les policies locals no hi jugaven cap paper. En els països anglosaxons que són descentralitzats i que tenen un altre model social i policial, la importància és altíssima. A Catalunya, que estem desenvolupant un model mix en què més enllà de les policies de l'Estat hi ha una policia pròpia que són els Mossos (una policia relativament petita perquè som un país petit), s'ha demostrat darrerament que les policies locals, com que són les que estan sobre el territori, són les primeres en la lluita contra el terrorisme.

Per proximitat?

Són les que millor coneixen els veïnats, els diferents veïns i les diferents dinàmiques que pots trobar a les places i als espais d'oci. És per això que se'ls considera la primera policia contra el terrorisme, i en sóc un ferm defensor quan ens referim a gihadisme i, sobretot, quan ens referim a la prevenció de la radicalització de joves cap al gihadisme.

Un paper que també desenvolupa la Policia Local de Sant Cugat...

Sant Cugat té molt poca població susceptible de fer el pas cap al gihadisme, perquè té molt poca població d'origen musulmà. En aquest sentit, no és un nucli de risc, però sí que és bo que totes les policies locals tinguin una formació en aquest fenomen per poder-lo identificar, ja sigui per treballar des de l'àmbit de serveis socials si es detecta un tema de radicalització en un determinat ambient, o per passar-ho a Mossos o al cos competent si es veu ja una actitud directament vinculada a organitzacions terroristes.

Deia que el gihadisme es reinventa. Com ha canviat?

Els primers atacs a Europa i als Estats Units eren atacs de gent que venia de fora a cometre l'atac, o gent no nascuda al país. Avui en dia és tot gent nascuda al país objecte de l'atac, o al costat. També ha canviat que abans buscava atemptats puntuals i molt espectaculars, i ara segueix buscant l'espectacularitat, però busca a més a més que no siguin puntuals i que siguin emblemàtics. L'atac a Charlie Hebdo va ser un atac directe a la llibertat d'expressió. Entrar a un club d'oci nocturn i començar a disparar i matar joves que s'estan divertint, o gent que està prenent copes en una terrassa, és un atac ideològic, més emblemàtic. Vol donar un missatge molt clar. Abans era senzillament causar terror a través de causar molts morts. Ara, a més a més, li volen donar aquesta sobrecàrrega simbòlica.

Hi ha algun senyal que aquest fenomen es pugui aturar?

Amb això vull ser realista i als fets em remeto. El gihadisme en els últims 20 anys no ha fet res més que créixer, i no hi ha res ara mateix que ens indiqui que estigui en decreixement. Si mirem les diferents organitzacions gihadistes, veiem que són organitzacions que cada cop controlen més territori. Segueixen actuant. No hi ha cap indicador que ens mostri que va a menys. És un fenomen que va a més i amb el qual haurem de conviure, per dir-ho així, durant les dècades vinents, em temo.