Moreno: "La Covid-19 ha accentuat i ha fet visible la realitat de les relacions de gènere"

El dilluns 8 de març se celebra el Dia de la Dona, que enguany arriba, com moltes d’altres cites, marcat per la pandèmia de la Covid-19. Una pandèmia que ha posat de manifest la importància de la dona en les cures, i la necessitat de tractar sobre una major corresponsabilitat en aquest àmbit. El TOT Sant Cugat entrevista per parlar de la qüestió i del feminisme en general a la sociòloga santcugatenca Blanca Moreno.

La lluita feminista ha pres visibilitat en la societat en els darrers anys i cada vegada hi ha més sensibilització. Quins conceptes feministes ja ha interioritzat la societat i quins encara no?

És cert que hem avançat molt en conscienciació i sensibilització. Hi han ajudat campanyes internacionals, com per exemple la que es va produir als EUA i que es va fer viral a escala mundial, com el #MeToo; a Catalunya i a Espanya a través de la periodista Cristina Fallarás, que va fer el #MeToo al país, amb el #Cuéntalo. Això ens ha permès visibilitzar tot allò que té a veure amb l'assetjament sexual en l'àmbit laboral. Crec que és un dels conceptes, als quals fins ara s'hagués restat importància des de grans grups empresarials, des de la política, i que s'han pres mesures. Aleshores tot el tema de l'assetjament sexual és una de les qüestions que hem assolit, també el tema de l'escletxa salarial, ja que hi ha molta discussió i cada vegada és més evident, també s'està evidenciant el tema dels micromasclismes, la violència sexual en entorns d'oci o pels carrers, el tema de la violència de gènere. Ningú posa en dubte que hi ha violències masclistes. Són conceptes que s'han anat assolint al llarg dels anys.

"L'empoderament no passa per una qüestió de paraules, sinó pels fets. I aquests fets passen per la revisió de la quotidianitat"

El fet que això cada vegada sigui més visible possibilita un augment en l'empoderament femení?

Sobre l'empoderament també podríem parlar de molts apartats. És cert que és un dels altres conceptes que podríem recuperar. El que passa és que hem d'estar molt atents. Jo sempre sóc molt crítica amb el fet que són molts segles de lluita, això no va començar ahir. Les lleis ens han ajudat molt a sensibilitzar a les escoles, alguns mitjans de comunicació... Ara bé, el patriarcat ha continuat sempre fent la mateixa estratègia, i el patriarcat té noms i cognoms, no és un concepte intel·lectual, sinó que té noms i cognoms. I el que fa el patriarcat és agafar els conceptes, buidar-los de contingut i tornar-los a llençar sense força. Per tant, hem d'estar molt atentes. Hi ha moments en què parlen d'empoderament de les dones i t'estan fent una campanya de màrqueting de blanquejament, o estan fent precisament el contrari. L'empoderament no passa per una qüestió de paraules, sinó pels fets. I aquests fets passen per la revisió de la quotidianitat, no només en quedar-nos en la superficialitat de les coses. Passa per què passa a dins de casa, per com cuides, per com et cuiden, per què estàs fent. Un dels conceptes que cal col·locar en l'agenda política és l'ètica de les cures.

Encara queden moltes coses a treballar i molts avenços a escala social. Creu que algun dia s'arribarà a la igualtat real i efectiva?

Jo no crec que ho vegi, tant de bo. No crec que ni jo ni el meu fill ho veiem -i el meu fill és molt petit. Per què? Perquè hi haurà espais en els quals sí que veurem molta igualtat, com per exemple a l'espai laboral, cada vegada les dones som més visibles... Però per assolir una igualtat efectiva cal que els homes renunciïn a determinats espais de privilegi, i no tots els homes estan predisposats a fer-ho. Per exemple, com que les cures són molt econòmiques, o gratuïtes perquè les fem les dones, arribar a aquesta igualtat implicaria fer altres tipus de polítiques, la qual cosa no és tant fàcil perquè toquen l'essència de com està organitzada la nostra societat.

"Tu ets feminista si a la teva quotidianitat trasllades les lluites feministes. Home i dona, perquè ser feminista no és un tema de dones, és un tema de cultura, és un tema de valors"

La sexualització del cos de la dona no ajuda, i en la publiscitat, el cinema, les xarxes socials o la música la trobem constantment. Això afecta a les generacions més joves.

Ens trobem amb una generació de joves als quals estem fent caure en el parany de pensar que com que la igualtat ja estava assolida no calia fer gaire més. Com que ja teníem lleis, les dones ja anaven fent... I ens hem adonat que hem d'estar molt atents. Les grans indústries de l'oci (i hi englobo tot) són indústries molt enfocades a la sexualització de les dones. Si contessis el temps que una dona ha de dedicar al seu físic, per estar sempre atractives, amb un tipus de cos, etc., i ho compares amb les que destina un home, ja t'adones que quelcom no funciona. Què ha passat amb les generacions més joves? Que s'han trobat un món molt contradictori en el qual se'ls deia que ja érem iguals, però sense encara referents igualitaris. Si tu no tens referents habituals en la teva quotidianitat i el que et mostren és que per triomfar cal utilitzar el cos sexualitzat de les dones... Els nens i nenes estan reben missatges molt contradictoris. Sempre hi ha hagut cançons sexistes, si revises per exemple la cobla i mires les frases, són terribles... Però és cert que ara s'ha sexualitzat més i estem assistint a un moment contradictori, perquè hi ha molta gent que és feminista i està fent lluites internes, a escala personal, i a l'hora trobem un tipus de jovent que es mostra reaccionari davant d'aquests canvis i a la vegada es pensa que ja és feminista pel simple fet de dir-ho, i d'això n'hem d'estar molt alerta. Tu ets feminista si a la teva quotidianitat trasllades les lluites feministes. Home i dona, perquè ser feminista no és un tema de dones, és un tema de cultura, és un tema de valors.

"Les dones hem estat absolutament essencials en la Covid-19, i això s'ha de reivindicar"

Durant la pandèmia s'ha accentuat molt la càrrega que té la dona en les cures, per exemple a les residències de la gent gran, o a casa si hi ha hagut algú malalt... En general ha estat més la dona qui s'ha encarregat de cuidar.

La Covid-19 ens ha posat un mirall molt ampli sobre la realitat de les relacions de gènere, que encara es perpetuen en rols tradicionals. Les dones som les responsables de les cures. Per això deia, que el feminisme no és un concepte, ni és una associació de dones empresàries... El feminisme és com estableixes el teu dia a dia, quina importància dones a les cures, com reparteixes de manera corresponsable quan temps dediques a l'educació... El CESIC va emetre un informe en el qual assenyala que la dona s'ha carregat amb la tasca de les cures, i qui ha perdut més el vessant professional ha estat la dona. Òbviament jo no puc estar teletreballant durant moltes hores quan tinc a la criatura petita per aquí corrents. Entre decidir entre la reunió de feina de la dona i la de la parella, sembla que ha de ser la dona qui renunciï. És ben cert que les cures cauen encara tradicionalment en les dones. Fins que les relacions de gènere no siguin realment equilibrades i els homes atorguin més valor real a la família, no canviarà aquesta situació. Les dones hem estat absolutament essencials en la Covid-19, i això s'ha de reivindicar.

Hi ha conceptes com per exemple les violències sexuals que són més visibles i a escala social els tenim més assolits, però la qüestió de les cures potser no ho és tant. Com podem canviar el marc mental?

Podem canviar-lo amb diferents variables, la primera és donar-li importància, per exemple als mitjans de comunicació, que tenen una responsabilitat. El feminisme no és únicament tot allò relacionat amb el món laboral, tot i ser molt important. Hem de donar importància al valor de la vida. Posant al centre l'ètica de les cures donarem importància a la vida. Un exemple. En aquest país es va decidir obrir abans les terrasses dels bars que no pas les escoles, o que obrir enterraments amb més persones. Per què? Les criatures no són tant importants? El dolor de les famílies que ha perdut un ésser estimat i no ha pogut acomiadar-se no és important? Qui va prendre aquestes decisions? 

Si aquestes decisions haguessin estat liderades per ments femenines hauria estat diferent?

Per descomptat. El feminisme actual no pivota únicament en el vector d'emancipació econòmica, sinó que pivota sobretot en recuperar l'ètica de les cures. I quan parlem d'ètica de les cures parlem d'això. De prendre decisions que col·loquin de manera real a les persones al centre. Potser a escala social necessitàvem, per exemple, obrir abans les escoles bressol que les terrasses. Cal posar l'accent a la política pública i social d'una altra manera. Si no comencem per aquí, això no es farà gran.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.