Mossèn Bayès: "Val la pena cremar la vida per fer de mossèn"

Nascut l'any 1937 a Barcelona, en plena Guerra Civil, Mossèn Gabriel Bayès, va entrar a la companyia de Jesús cap a l'any 1955, quan tot just tenia 18 anys. Després d'estudiar al Centre Borja, a Astúries i a París, el Pare Bayès va ser ordenat capellà fa  50 anys. Una tasca que, juntament amb la de Vicari del poble, l'ajudant del Rector,  ha desenvolupat sempre a Sant Cugat. 

Quina valoració fa d'aquests 50 anys?

D'estar 50 anys intentant servir a la gent i anunciant el Déu de Jesús que és molt ferm, aquestes dues coses faig una valoració molt bona. Del meu treball, això ho ha de dir Déu. No sé si ha sigut tan bona, per si de cas també demano perdó si de vegades no he estat prou generós o prou entregat. Jo he procurat fer-ho. La valoració és molt maca i molt, molt bona. Crec que val la pena això, si ara hi hagués joves, els ho diria, crec que val la pena cremar la vida per fer de mossens. 

Que vol dir amb cremar la vida?

Cremar la vida de no tenir una família, no tenir dona, no tenir fills, de renunciar a la independència pròpia. Totes les limitacions que hi ha. Malgrat tot, és una feina molt bonica. L'església espero que canviarà molt encara que vagi a poc a poc. Jo espero que s'aconsegueixi reconèixer cada dia millor l'evangeli i poder adaptar-nos a temps nous. 

Quan va arribar a Sant Cugat?

Vaig arribar l'any 1959 per fer filosofia aquí al Centre Borja, que eren les nostres facultats només per a Jesuïtes. Llavors, dos anys després havia d'anar al sud, però vaig fer falta al nord i em van enviar a Astúries, a la Universidad Laboral de Gijón, on vaig passar-hi dos anys. Després vaig tornar aquí a Sant Cugat a fer Teologia, i l'any 1966, un any abans d'acabar la Teologia, em van ordenar capellà. Va ser durant aquest últim any, quan van destinar a Mossèn Victori a Sant Cugat a ajudar el rector. Fins a l'any 1976 no vaig estar aquí fixe oficialment.

Recordo l'any de la gran nevada, 1962 de la Nit de Nadal, al sortir de la missa del Gall començava a nevar. Jo estava a l'altar de l'església del Monestir, per pur romanticisme, perquè m'agradava molt el Monestir, el cant gregorià i m'agradava estar amb el poble. Un dia, Mossèn Juli Najer, em va dir "Per què no es queda? Per què no el fem vicari?" I vaig començar de vicari l'any 1976, així que fa 40 anys que sóc vicari al poble.

I que ha fet com a Vicari?

Doncs ajudar el rector. Durant una època vaig fer de pont entre dos rectors, el que ho deixava i el nou... Ara hem passat l'edat de jubilació els tres mossens de Sant Cugat. Menys Mossèn Carles que és el jove, els altres ja l'hem passat, però com que anem fent i ens entenem, el Bisbe diu que mentre puguem seguim ajudant.

Vostè ha passat pels tres últims rectors de Sant Cugat, què ens en pot dir d'ells?

Mossèn Juli tenia un caràcter fort però era magnífic i tenia un gran cor. Era un home molt pràctic i amb molt sentit comú. Ho va deixar perquè ja era molt gran i va marxar a la residència de capellans de Barcelona. Llavors va venir Mossèn Pere Vivó, molt dinàmic. Ho va renovar tot, ho va netejar i il·luminar tot i va crear una eufòria i un dinamisme al poble importants. Al final, ja era gran i va haver de deixar-ho per qüestions de salut. 

Finalment, uns mesos després, va venir Mossèn Blai Blanquer (l'actual rector), que un principi deia que havia d'estar 6 o 7 anys i en porta ja bastants...  En definitiva, crec que hem tingut molta sort amb els tres rectors. Tots tres han estat molt bons homes.

Pel que fa a Mossèn Victori, ha estat una gran sort, no s'ha mogut d'aquí des del 67 que el van ordenar capellà i va tenir un grup de joves que va durar més de 30 anys. Sortia de treballar al Químic de Sarrià, que era catedràtic, i al vespre, a l'hora de la tele i sopar passava al seu despatx per si els joves volien entrar. Va estar 30 anys llargs amb aquest grup de joves. 

Com ha canviat Sant Cugat en aquests 50 anys?

Ha canviat molt, s'ha fet gran. La gent s'enganya en dir que és un poble molt burgès, és veritat però, en compte!, és un poble on hi ha molts immigrants i s'ajuda a moltíssima gent, i no només en ajudar a trobar orientació laboral o el que calgui, sinó ajuda com la que donàvem als anys 50, donant un paquet de pasta per sopa...s'està ajudant a moltíssima gent.

Ha crescut molt Sant Cugat, però hi ha una cosa que crec que s'ha fet molt bé. A cada barri nou o zona nova que s'ha construït, s'ha procurat que hi hagués jardins, hi hagués verd, i això s'ha fet molt bé.

I la societat?

Abans, la societat santcugatenca potser era més tradicional i religiosa, però encara hi ha molta gent que s'apropa a la nostra comunitat. De fet, moltes vegades, quan ve a missa gent d'altres poblacions o ciutats, s'admiren perquè encara hi ha joves a les misses.

Actualment quin és el seu dia a dia?

Bastant limitat per motius de salut. Ara no faig res de despatx ni casaments ni batejos, ni comunions... Tot això s'ha acabat. Cada dia celebro una missa al vespre. Els diumenges hi vaig matí i tarda i, a més atenc a gent que no pot sortir de casa perquè puguin rebre la comunió i els fem companyia. 

Deu haver fet molts batejos, comunions i bodes en 50 anys? Quina és la celebració que més li agradava?

Moltíssims...  Els casaments són molt simpàtics: en ocasions semblen massa frívols. Els batejos també són molt macos i les primeres comunions també. Tot és maco...

El seu futur continua estant al Centre Borja?

Per sempre no estaré aquí, tenim un preciós cementiri aquí sota (al Centre Borja) -riu-. El més probable és que mori per aquí. Mentre pugui fer una vida normal i la celebració de la missa del vespre... Així ho aniré fent si m'ho demanen.

Pel que fa als joves, cada vegada hi ha menys que vulguin fer-se capellans, quina és la causa?

A Europa i als Estats Units cada vegada n'hi ha menys, en canvi a altres continents, com Àsia i Àfrica augmenta. El futur humanament parlant es veu bastant fluixet. Molta gent ho està deixant i ara mateix ser capellà no està de moda.  Les causes, són moltes,  no vull citar ni el maig del 68 ni la caiguda del mur de Berlín, però fa molts anys, des de la Revolució Francesa que va tenir grans encerts... des de llavors que l'estructura de l'església de la teocràcia va caure. A partir d'aquest moment, i amb altres accions, va sortir un cristianisme més modest, però valent, generós i culte. 

El maig del 68 jo estava a París al barri llatí i vaig viure dia a dia tot el que va passar. Des de llavors van caure moltes més coses, es va fer més freqüent l'amor lliure, es va dir que prou d'estructures, s'anava detectant el fet de buscar una nova cosa. Després d'això la caiguda dels països de l'Est... A partir d'aquí va caure tot, perquè va aparèixer un capitalisme salvatge. Hi havia uns valors que també van caure... I llavors, apareix aquest liberalisme, però que tampoc ens convenç... ja es trobarà alguna altra cosa.  

Quin futur li veu a la religió?

Jo crec que d'una manera o altra hi haurà cristians. Ara, poden canviar molt les coses. Ara el cristianisme no està de moda. Ara la gent deixa d'anar a l'església per moda.