Nou revés a Torre Negra: el Suprem dona la raó a Núñez i Navarro
El Suprem confirma que Torre Negra no té les condicions per ser sòl d'especial protecció, tot i que indica que això no vol dir que hagi de ser sòl urbanitzable
Nou episodi en la batalla judicial per la protecció de Torre Negra, que enfronta des de fa anys a l'Ajuntament de Sant Cugat i al grup de Nuñez i Navarro. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ha tombat definitivament la qualificació de sòl no urbanitzable d'especial protecció aquest entorn del Pi d'en Xandri, tot i que no tanca la porta a que es qualifiqui Torre Negra com a no urbanitzable ordinari. Cal recordar que l'Ajuntament ja està tramitant un nou pla urbanístic per convertir la zona en no urbanitzable.
El Suprem no ha admès els recursos presentats per l'Ajuntament i la Generalitat i deixa sense efecte la qualificació de sòl no urbanitzable d'especial protecció que preveia la modificació del Pla General Metropolità del 2012. El Suprem assenyala l'Ajuntament per haver "exercit la potestat de planejament de forma disconforme a dret" i li retreu haver qualificat la zona "d'especial protecció", situació "en franca contradicció amb el que reiteradament s'ha resolt judicialment".
En definitiva, com ja va fer el TSJC, el Suprem retreu que la modificació del PGM es basi en els valors ambientals de la zona de Torre Negra i d'especial protecció, cosa que segons la sentència ha estat rebutjada en nombroses ocasions per la justícia. Un argument que es va materialitzar també amb la sentència del Suprem que deixava Torre Negra fora del Parc Natural de Collserola.
Tot i això, l'Ajuntament ja va engegar durant el 2016 una nova modificació del PGM per tal de tornar a qualificar el sòl de l'entorn del Pi d'en Xandri com a no urbanitzable i evitar la construcció d'uns 3.000 habitatges, com pretén Núñez i Navarro. “L'opinió d'un magistrat no pot pesar més que la voluntat dels ciutadans de Sant Cugat de preservar Torre Negra”, va dir llavors el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Damià Calvet. En aquest sentit, l'Ajuntament va explicar que ja no utilitzaria arguments mediambientals en el nou tràmit, que és el punt censurat per la justícia.
A més, actualment hi ha una suspensió de llicències aprovada el juny de l’any passat, amb motiu de la redacció del nou planejament que ara s’està tirant endavant, que impedeix la tramitació de qualsevol planejament que pretengui desenvolupar el sector. I és que Núñez i Navarro ha aprofitat cada sentència favorable per tornar a presentar un projecte de construcció d'habitatges.
No han de ser sòls urbanitzables
Tot i la decisió definitiva del Suprem, la sentència de l'alt tribunal deixa clar que "la nulitat de la classificació com a sòl no urbanitzable d'especial protecció, no suposa necessàriament que s'hagi de classificar com a sòl urbanitzable". El Suprem diu que això és responsabilitat del planificador, és a dir, de l'Ajuntament. Una vegada més, la inclusió de justificacions de valors mediambientals ha estat el detonant perquè el Suprem hagi donat la raó a Núñez i Navarro.
El mateix argument del Suprem exposa que "res obliga a posar en sòl urbanitzable tots els terrenys" i parla d'un "desenvolupament urbanístic sostenible".
"En definitiva, si la sentència anul·la la modificació puntual és perquè ha partit, des del principi de
la seva tramitació fins a la seva aprovació definitiva, de la seva suposada condició de sòl no urbanitzable d'especial protecció i és en aquesta consideració en el que es basa i recolza tota la modificació i no en el caràcter de mer sòl no urbanitzable comú", afegeix el Trigunal Suprem.
Finalment, el Suprem imposa el pagament de costes judicials a l'Ajuntament i a la Generalitat de Catalunya en un màxim de 2.000 euros per cada administració.
I ara, què?
En definitiva, un nou episodi més de la llarga batalla judicial entre l'Ajuntament de Sant Cugat i Núñez Navarro, que vol construir uns 3.000 habitatges a l'entorn del camí de can Borrell. Una batalla que en els seus últims assalts està donant la raó al grup constructor.
De fet, és la segona vegada que el Tribunal Suprem tomba una modificació del PGM que declarava la zona de Torre Negra com a no urbanitzable d'especial protecció, ja que la modificació feta el 2003 va ser rebutjada per l'alt tribunal el 2012, també després d'anys de recursos.
En el 2012, l'Ajuntament de Sant Cugat es va mostrar molt tranquil, tal com va explicar l'alcaldessa Mercè Conesa: “Torre Negra està inclòs al Parc Natural de Collserola i tenim el nou planejament aprovat en què es declara la zona com a no urbanitzable". Cinc anys després, ni Torre Negra està dins del Parc Natural de Collserola ni el planejament aprovat el 2012 ha pogut ser una realitat.
Ara caldrà veure com evoluciona la nova modificació que busca declara Torre Negra com a zona no urbanitzable sense tenir en compte els valors mediambientals.
Protecció
L'Ajuntament de Sant Cugat, amb el suport de gairebé totes les formacions polítiques i bona part de la societat santcugatenca, no contempla en cap cas que finalment s'hagi de construir alguna cosa a Torre Negra, i encara menys els 3.000 habitatges que vol fer Núñez i Navarro. Per això, sempre ha defensat que seguirà fins al final amb la batalla judicial i també amb els instruments urbanístics necessaris per aconseguir-ho.
Tot i això, hi ha veus que recomanen seure's a parlar amb els propietaris i arribar a un acord per tal de permetre construir a una petita zona, com pot ser la rambla de Can Bell on ja hi ha habitatges. I és que segons apunten algunes persones, com per exemple l'historiador Domènec Miquel i petit propietari de la zona o formacions com PP i Ciutadans, tot plegat pot acabar suposant una indemnització milionària pels propietaris i que hauria d'assumir l'Ajuntament. Fet que des del govern sempre han negat que pugui passar.