Ana Maria Osa és la jutgessa de pau de Sant Cugat. FOTO: JR Armadàs

Societat

Osa, jutgessa de pau: "A Sant Cugat se'ns ha tret la competència del Registre Civil"

Entrevistem a la jutgessa de pau de Sant Cugat, Ana Maria Osa, qui explica el nou funcionament del jutjat de pau de la ciutat

Ana Maria Osa Farré fa quasi deu anys que és la jutgessa de pau de Sant Cugat. Advocada jubilada, exerceix aquest càrrec voluntari i (sense un salari assignat) per vocació de servei i amb l'objectiu de fer la vida més fàcil als santcugatencs. Darrerament, però, una nova normativa ha canviat la dinàmica de funcionament del jutjat de pau de la ciutat restant-li competències i, conseqüentment, minvant la qualitat del servei que aquests ofereix als ciutadans.

Com arriba a ser jutgessa de pau?

Un dels fets més bonics del càrrec és que l'escull el poble. La proposta la fa el ple de l'Ajuntament i l'aprova el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Què fa un jutjat de pau com el de Sant Cugat?

Abans del 8 de maig feia moltes més coses que les que podem fer ara. Érem els titulars del Registre Civil i els procediments verbals i conciliacions.

I ara?

Tot ha canviat. Per un acord entre el Ministeri de Justícia i la Conselleria de Justícia de la Generalitat s'han suprimit els càrrecs dels jutges de pau dins el registre civil. Això sota una norma que en diuen de "modernització" de la justícia.

“Molts ajuntaments van presentar una moció conjunta reclamant que no desapareguessin els jutjats de pau perquè ja prevèiem que passaria el que està passant”

Què implica això a la pràctica?

Que el que jo aprovava en el meu dia a dia a Sant Cugat, uns 30 expedients diaris, ara ho ha d'aprovar el Jutjat de Primera Instància de Rubí. És a dir, tot el que fèiem la meva secretària judicial i jo ara s'ha de trametre a una instància superior a Rubí. Se'ns ha tret la competència del Registre Civil.

Com perjudica aquest canvi de competència als santcugatencs?

Doncs hi ha tràmits que fèiem en un dia que ara tarden un o dos mesos.

Déu n'hi do! De quins tràmits parlem?

Tots els del Registre Civil. Naixements, defuncions o inscripció de matrimonis per exemple. Ens havia passat més d'un cop que ens trucaven de l'Hospital General que persones que estaven a punt de morir-se volien casar-se abans. Si ens trucaven a les 10 a les 12 estàvem allà amb tot preparat per fer un matrimoni "in articulo mortis". Quan certificàvem que el malalt podia donar el consentiment podíem fer l'expedient matrimonial. Ara qualsevol tràmit necessita el vistiplau de Rubí. A la pràctica un jutjat que ja estava col·lapsat encara ho està més. Pensa que abans per un expedient matrimonial normal donàvem hora per casar-se a dos mesos vista. Ara al juliol a Rubí estan donant dates pel 2024. Sis mesos d'espera mínim.

“Ara només faig conciliacions i judicis verbals”

No veig jo molta "modernització" de la justícia amb tot això que explica...

Ens trobem molta gent que no sap què passa. Ja al mes de maig, a la primera setmana de vigor la norma, ens va trucar la síndica de greuges que tenia dues queixes perquè no fem els tràmits ràpids. Ja li vaig dir que rebria un munt de reclamacions més. Ara només faig conciliacions i judicis verbals. Però el pitjor és que la secretària ara té molta més feina i les funcionàries han de treballar amb dos programes informàtics un dels quals, a més, no funciona bé des del primer dia. Primer entren en un programa per buscar la informació, ho han de passar a un altre i enviar-ho a Rubí escanejat. Allà li donen l'aprovació, ho escanegen i ens ho tornen a enviar a Sant Cugat. No veig jo la modernització. Estem duplicant expedients i feina.

Per què la Generalitat i el Ministeri de Justícia han arribat a aquest acord?

Catalunya era l'únic territori en el qual els jutjats de pau tenien competències. El titular dels jutjats de pau és la Generalitat. No fa massa, molts ajuntaments van presentar una moció conjunta reclamant que no desapareguessin els jutjats de pau perquè ja prevèiem que passaria el que està passant.

 “Catalunya era l’únic territori en el qual els jutjats de pau tenien competències”

Vaig veure a molts programes electorals la reclamació d'un jutjat propi de primera instància per a Sant Cugat. És possible tenir-ne un?

Prometre un jutjat de primera instància per Sant Cugat vol dir desconèixer el sistema judicial. La Llei de Planta estableix la distribució dels jutjats. Quan es va fer, Rubí tenia més població que Sant Cugat. Per tenir un jutjat propi s'ha de canviar la Llei de Planta de tot l'Estat espanyol. Això és inviable. El que volen, a més, és anar suprimint jutjats i que Rubí també desaparegui i el jutjat sigui el de Terrassa. I al final que quedi només el de Barcelona.

És a dir, suprimir jutjats "de proximitat" i centralitzar més?

Exacte. Això és el que està sobre la taula. El que hauríem de defensar és la justícia de proximitat. Hi ha una part de la justícia que la pots gestionar tu i era gratuïta. Ara ja hem vist que hi ha gestories que estan oferint als seus clients fer gestions al Registre Civil. Tràmits que abans podies fer tu sol sense esforç ara és més difícil i requereixen una signatura electrònica o adjuntar el DNI. No tothom sap com fer això i les gestories se n'aprofiten.

Per què és tan lenta la justícia?

Un jutjat pot dictar 150 sentències en un any, però n'hauria de redactar 300 per anar al dia. Això és impossible i provoca que tot s'endarrereixi.

“Estem duplicant expedients i feina”

Manca personal?

La justícia necessita molta més gent. Més personal. Moltes més places.

I per què no es fa?

És la gran pregunta. No tinc una resposta...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.