Parlem de... la tècnica EMDR
Va adonar-se que quan pensava en records pertorbadors els seus ulls es movien ràpidament d’un costat a l’altre i mentre això succeïa el seu pensament canviava, la pertorbació anava perdent força
El EMDR (Eye Movement Desensibilitazion and Reprocessing) té el seu origen el 1987, quan la seva creadora, Francine Shapiro, doctora en Psicologia, es trobava passejant i va adonar-se que alguns pensaments pertorbadors i persistents sobre un problema que li rondaven pel cap, havien desaparegut, ja no l’inquietaven, va tornar a portar-los a la seva ment comprovant que la seva càrrega emocional ja no hi era, va observar que quan pensava en aquells records els seus ulls es movien ràpidament d’un costat a l’altre i mentre això succeïa el seu pensament canviava, la pertorbació anava perdent força. Així doncs, el descobriment de la tècnica EMDR succeeix d’una forma fortuïta (sense obviar, és clar, els anys de treball amb el cos i la ment).
Després d’un doctorat en Psicologia i nombrosos assajos, primer amb coneguts, després amb víctimes d’abús sexual i veterans de guerra i seguint amb persones diagnosticades de Trastorn d’Estrès Postraumàtic (TEPT), la teràpia EMDR ha anat progressant des de 1990 adquirint cada vegada més reconeixement.
Actualment, organitzacions de tot el món, com l’Associació Americana de Psiquiatria i el Departament de Defensa dels EUA, han reconegut el mètode EMDR com un tractament eficaç per treballar el trauma. Els investigadors neurobiològics veuen en l’EMDR una finestra al cervell.