Pep Codó: "L'home que parla i treballa amb la pedra"

És un dels artistes plàstics més representatius de Sant Cugat. Des de ben jove es va interessar per l’escultura, i en va fer la seva professió fins avui dia. Ha fet molta obra pública perquè “és la manera més democràtica de participar en l’art”. D’obra pública en va fer especialment quan estava més desacreditat fer-ne. “Ara passa el contrari, hi ha excés d’obra pública i jo estic més concentrat en la investigació i el taller. Sempre he anat una mica a contracorrent”. A Sant Cugat hi podem veure diverses de les seves obres al carrer: les dues cares gegants, l’escultura en homenatge als mitjans de comunicació, i les escultures en homenatge a Gabriel Ferrater i Ramon Barnils.

La seva escultura és essencialment abstracta, tot i que també ha fet el que ell en diu “figuració màgica”, que vindria a ser una reinvenció de l’art figuratiu. A la seva obra també és una constant la seva vinculació amb la natura, amb els materials, i especialment amb la pedra: “Quan treballes amb pedra s’estableix un diàleg entre la pedra i la persona. Jo accepto el material i m’adapto a ell”. Fa poques exposicions, segons l’artista, “perquè només presento coses inèdites”.

És l’autor també del premi institucional del Diari de Sant Cugat i el TOT Sant Cugat, fet amb pedra de llicorella, que té forma de llibre. “El més interessant d’aquesta escultura és que no n’hi ha dos iguals!”. Sobre el món artístic i de les arts plàstiques santcugatenc apunta que la ciutat té una mancança clara: “Una sala d’exposicions, amb una dimensió i una ambició més adequades als temps”. Va créixer al centre de Sant Cugat però viu a la Floresta, on té el seu taller, en un entorn de muntanya inigualable. No obstant això, li agrada molt la mar, així com navegar i pescar.