La poesia catalana nadalenca
El crític d'art Eduard Jener parla sobre 'Nadal a casa' i 'Per Nadal, fem el poema'
Arriben les festes de Nadal i, des de fa alguns anys, es dona la coincidència de dues convocatòries al mateix dia on es diuen poemes amb la base essencial del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra i música idònia per acompanyar-los i d'alguna manera embolcallar-los. A l'església de Sant Pere, al Monestir, Òmnium Cultural Sant Cugat, en un acte amb entrada lliure i donacions voluntàries a Càritas Sant Cugat, presentà "Nadal a casa" on quatre rapsodes (Carolina Hernández, Eduard Jener, Laura Jener i Jofre Llombart) diuen bàsicament Sagarra i Albert Vernat, Joan Maragall, Joana Raspall, Joan Vinyoli, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu i Joan Alavedra mentre Raimon Romaní, que assumeix la direcció artística/musical, es posa al capdavant de la Coral Jove del Conservatori i del Cor Jove Fusió, que van arrodonir una actuació magnífica i emotiva amb cançons tradicionals catalanes, medievals anònimes o de Hohman, Mendelsshon, Haendel o el propi Romaní.
A l'Aula Magna de l'Escola de Música Municipal Victòria dels Àngels, l'Associació Amants del Teatre, amb dramatúrgia i direcció de Teresa Canas i direcció musical de David Bozzo, que també aporta els seus arranjaments i música pròpia, es presenta complet el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra amb els rapsodes Paquita Puig, Carme Ballesteros, Joan Berlanga, Ferran de Juan i Pep Miramunt, un quartet de corda de músics de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, Nausica Berni i Inés Sanchis, violins, Albert Flores, viola i Julià Borràs, violoncel, la pianista Clotilde Manuel i la soprano Beatriu LLamas. Una representació amb totes les característiques escèniques precises per tornar a apropar-nos a l'excelsa qualitat poètica de Sagarra que jo sento com a meva per recuperar, probablement com moltes persones grans, l'enyorança d'uns sentiments que el pas dels anys pot semblar que han esborrat fins que, com en aquest cas, un rapsode com Pep Miramunt, baixant les escales de l'Aula Magna, ens feia arribar amb el Cant Final una apel·lació directa quan deia "i desperta en el cor aquell blau tendre/ que hem volgut escanyar i que no mor mai".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.