Prats (Fapel): "Defensem que l'escola concertada hauria de ser gratuïta"

Josep-Manuel Prats és el president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'alumnes d'escoles lliures, que defensa la llibertat d'ensenyament i el dret dels pares a triar l'escola que vulguin pels seus fills. A més, reivindiquen l'escola concertada i el seu finançament amb recursos públics. El TOT conversa amb Prats sobre l'oferta educativa de Sant Cugat, els reptes de l'ensenyament i el paper de l'escola concertada. 

Enguany el curs escolar comença el 9 de setembre, uns dies més tard que els dos últims cursos. Com ho veu?

El que hem de garantir és que l'escola comenci ben preparada. No només els sindicats, sinó també molts mestres i escoles demanen uns dies per poder preparar bé el curs. Si es considera necessari disposar de quatre o cinc dies per a la preparació, hi hem de donar suport. És bo començar com més aviat millor, però l'escola ha d'estar ben preparada i els mestres que s'incorporen l'1 de setembre han de tenir el seu lloc de treball assignat.

És difícil trobar l'equilibri entre que les escoles estiguin a punt i la conciliació familiar?

Sí, és un equilibri molt inestable. El calendari escolar és com una manta: si tapes els peus, et destapes el cap. Les hores i els dies lectius són els que són, i mai coincidiran amb el calendari dels pares. L'esforç de conciliació ha de venir de tothom: per part de l'escola, començant com més aviat millor, i per part de les famílies, fent l'esforç de conciliar. Si vols afegir més dies de vacances, com per exemple la setmana blanca, ens trobaríem en la mateixa situació. També cal tenir en compte que hi ha moltes famílies que aprofiten la primera setmana de setembre per fer vacances, perquè treballen a l'estiu. Aconseguir que tot això encaixi és molt difícil. Sí que hi ha elements importants, com l'assignació de professors, que ha anat molt tard i el govern no va complir els terminis.

Quina anàlisi feu de l'oferta educativa de Sant Cugat?

L'oferta educativa a Sant Cugat té la gran virtut que és molt plural. Hi ha molta diversitat de centres, escoles i projectes, tant en l'escola pública com en la concertada i la privada. El dret dels pares a triar el que volen per als seus fills crec que a Sant Cugat es pot complir amb molta eficàcia. En aquest sentit, estem satisfets perquè l'oferta és bona i suficient. Hi ha aspectes que es poden millorar, com per exemple els camins escolars i la seguretat en la mobilitat a l'entorn de les escoles. Hem fet peticions específiques perquè tots els ciutadans de Sant Cugat tenim el dret que els nostres fills tinguin camins segurs per anar a l'escola i seguretat a les portes dels centres. Un altre repte és la climatització de les escoles. Ningú pensa que en una oficina no hi hagi aire condicionat o climatització per tenir una certa comoditat mentre es treballa; els alumnes i professors necessiten això també.

L'Ajuntament ha entomat la climatització i els entorns segurs i ho està centrant en l'escola pública. Com ho veu? 

No ho veiem normal. L'Ajuntament treballa per a tots els ciutadans, no només per a uns quants. Tots els ciutadans de Sant Cugat tenen el mateix dret a tenir uns camins segurs, una seguretat a les portes de les escoles i unes vies ciclistes ben marcades i segures. Això és aplicable a totes les escoles, no només a les públiques. Hem traslladat aquest missatge a l'Ajuntament diverses vegades. Els últims anys, s'han dedicat a treballar només per a l'escola pública, i creiem que és un greuge per a pràcticament la meitat de la població. Tenim el mateix dret de tothom.

Prats: "Hi ha el dret dels pares a educar els seus fills en els valors pedagògics i morals que considerin necessaris"

Heu notat un canvi amb el nou govern municipal? La regidora d'Educació deia que el seu objectiu era atendre tota la comunitat educativa.

Més que un canvi, el que hem notat és que ara tenim una interlocució més senzilla, flexible i real. Amb l'anterior govern, no teníem aquesta interlocució. Es tracta de treballar per a tothom. Nosaltres representem moltes escoles concertades, i tenim la percepció que no s'ha tractat tothom de la mateixa manera.

Hi ha qui no comparteix que es destinin recursos públics a l’escola concertada.

La Llei d'Educació de Catalunya estableix que el Servei d'Educació de Catalunya està format per les escoles públiques i concertades. Creiem que totes les escoles sostingudes amb fons públics, tant les de titularitat pública com les de titularitat privada, tenen el mateix dret perquè formen part d'aquest servei.

Més enllà de la llei, per què creieu que s'han de destinar diners públics a l'escola concertada?

L'educació és un dret universal. És un bé públic per tothom i, independentment de qui ho gestioni, ha de rebre atenció de l'administració. L’adminstració ha de garantir aquest dret, sigui a través de posar escoles o ajudant iniciatives no públiques. I també hi ha el dret dels pares a educar els seus fills en els valors pedagògics i morals que considerin necessaris. 

Hi ha moltes famílies que no tenen l'opció o el dret de triar una escola concertada perquè no disposen dels recursos necessaris.

Efectivament, per això defensem que l'escola concertada hauria de ser gratuïta. Jo defenso que totes les famílies puguin triar l'escola que vulguin. 

Les escoles concertades llavors haurien de complir uns criteris mínims que estableixi l'administració?

L'escola concertada ja assumeix uns criteris màxims per tal de formar part del Servei d'Educació de Catalunya. Assumeix el programa, la llengua, les activitats... L'escola concertada no és un forat negre d'una empresa privada, sinó que busca el bé de les famílies. No és justa l'acusació a la concertada de mercantilització de l'educació. 

Prats: "Els resultats de Pisa són molt preocupants"

En els últims mesos han sortit a la llum els resultats dels informes Pisa, que deixen Catalunya a la cua en educació.

Va ser un terrabastall. Els resultats de Pisa són molt preocupants, però era previsible que això passés. Les raons poden ser diverses, però és evident que hi ha mancances importants, sobretot en temes com la lectura i les matemàtiques. Com diu el pedagog Gregorio Luri: "Fins a tercer de primària, els nens aprenen a llegir; a partir de tercer, aprenen llegint". Si els infants no dominen la lectura, els costarà molt progressar en altres àrees. A més, la lectura no es limita només a desxifrar lletres; implica entendre i analitzar un text, saber produir-ne un, expressar idees de manera coherent, i això afecta de manera directa l'aprenentatge dels infants. El mateix passa amb les matemàtiques. 

Aquest dèficit en la lectura i les matemàtiques afecta altres matèries, com la llengua, les ciències socials o fins i tot les humanitats?

Exactament, afecta totes les àrees. I una altra cosa que sempre hem reivindicat és la necessitat de donar més importància a les humanitats. No tot és tecnologia, encara que aquesta ens envaeixi. No podem oblidar la formació de les persones a través de les humanitats, la literatura, la filosofia... En aquest moment, per exemple, no hi ha cap escola a Catalunya que tingui com a lectura obligatòria una obra clàssica de referència. És un dèficit important perquè no estem formant l'esperit humà.

Què podrien aportar les famílies?

Hi ha estudis que conclouen que a mesura que les famílies s'impliquen més en el procés educatiu, els resultats acadèmics són més bons. Per això, valdria la pena escoltar les famílies i respectar-les i fer un sistema que les involucri molt més. Per exemple, s'ha de potenciar molt més la tutoria personal i familiar per implicar la família a l'escola. 

Una realitat que s’agreuja és la pèrdua d'autoritat del professorat, començant entre les mateixes famílies.

Això forma part d'una crisi del concepte d'autoritat. Actualment, tenim tanta informació a l'abast que sovint pensem que podem saber-ne més que el metge, el mestre o el psicòleg. Això ens fa perdre la confiança en els professionals que tenen els coneixements necessaris per educar els nostres fills. Hem de tenir clar que l'autoritat del mestre és important, no en un sentit negatiu, sinó com una persona de referència. Si no confiem en els mestres, tenim un problema. La confiança és bàsica per a l'aprenentatge i la convivència dins l'escola. Al final, un alumne passa més de mil hores a l'any amb els seus mestres. Si no confiem en aquestes persones que estan educant els nostres fills, la desconfiança es trasllada als infants. Per això és important teixir complicitats i relacions de confiança entre famílies i professors. Aquesta confiança és fonamental per a l'èxit educatiu.

Prats: "Si nosaltres estem constantment amb el mòbil a les mans, els fills faran el mateix"

En els darrers mesos s'ha parlat molt sobre l'ús dels telèfons mòbils a les escoles. El Departament ha prohibit els telèfons a Primària i limitat a la Secundària.

Les instruccions del Departament d’Educació reflecteixen la necessitat d'una educació digital i tecnològica i ens semblen molt bé. Aquesta és essencial i beneficiosa, i tant l'escola com la família tenen un paper en ella. Pel que fa a les pantalles, el primer problema el tenim els pares. Els nostres fills aprenen per imitació, així que si nosaltres estem constantment amb el mòbil a les mans, ells faran el mateix. Estem donant als nostres fills una eina molt poderosa, que pot ser positiva, però també molt perillosa si no es fa un ús adequat. Crec que la majoria de mestres estan d'acord que l'ús de pantalles pot ser un problema, sobretot per als adolescents. Aquests dispositius distreuen els alumnes, i la socialització real no es fa a través d'una pantalla, sinó cara a cara. Per això, des de FAPEL defensem retardar al màxim l'ús dels telèfons intel·ligents. Crec que no es tracta només de protegir els nostres fills de continguts nocius, sinó també d'ajudar-los a fer un ús responsable de la tecnologia.

I pel que fa a l'ús d'ordinadors i altres pantalles a l'escola, s'ha fet un abús en els darrers anys?

No crec que hi hagi hagut un abús, però sí que és cert que la tecnologia és útil per a certes coses, però no per a tot. En el passat, es va apostar per projectes com el d'un ordinador per cada alumne i potser va ser un excés d'optimisme pensar que es podria gestionar adequadament. Ara, moltes escoles han tornat a mètodes més tradicionals, com l'escriptura a mà. Moltes escoles utilitzen ordinadors, però només quan és necessari. El sentit comú és clau, cal trobar un equilibri entre la tecnologia i els mètodes tradicionals, com escriure i llegir en paper. No és el mateix llegir una pantalla que llegir en paper, ni escriure a mà que fer-ho a l'ordinador. Hi ha moltes pedagogies i metodologies, però crec que la clàssica d’escriure i llegir, especialment en els primers anys d’escola, és fonamental i no s'hauria de perdre.

Fa un parell d'anys es va implementar el canvi de zones escolars, passant de dues a cinc zones, amb l'objectiu de combatre la segregació escolar i fomentar l'escola de barri. Des de FAPEL us hi vau mostrar en contra.

Des del nostre punt de vista, el canvi de zones no ha estat del tot efectiu per combatre la segregació escolar. Si mirem les dades de la Fundació Bofill, el municipi amb menys segregació, entre els grans, és Mataró. Aquest municipi té una zona única i uns 150.000 habitants. Tot i això, han estat capaços de gestionar millor la segregació. Creiem que aquest èxit es deu a un enfocament diferent, un pacte de ciutat amb totes les escoles. Mataró no és precisament el municipi amb menys immigració, un factor que sovint es considera clau en la segregació escolar, però sí que és el que té menys segregació. Això demostra que una bona gestió i un bon repartiment són possibles sense necessitat de crear tantes zones. Per tant, la nostra opinió és que passar de dues a cinc zones no va ser un pas endavant, sinó enrere. El pacte contra la segregació limita el dret dels pares a escollir escola. 

Un dels arguments del govern per a la creació de més zones era potenciar les escoles de barri.

Entenc l'argument de potenciar les escoles de barri, i crec que té sentit que algú que viu a prop d'una escola tingui la possibilitat d'anar-hi. Si l'administració té la capacitat de crear escoles en zones on són necessàries, com ha passat a Sant Cugat, és positiu perquè fomenta la proximitat. No obstant això, el problema sorgeix quan es limita el dret de les famílies a triar l'escola que volen per als seus fills. Cada família té les seves raons per triar una escola: proximitat, projecte educatiu, logística, etc. Si es crea una zona que, en teoria, cobreix totes les necessitats, però després es troben famílies que no poden accedir a l'escola que volen, vol dir que alguna cosa no està funcionant bé. Defenso el dret de les famílies a triar l'escola dels seus fills. Si una família viu a Valldoreix, però vol portar el seu fill al Joan Maragall, té tot el dret a fer-ho. Limitar aquest dret potser facilita la vida de l'administració, però l'objectiu de l'administració ha de ser facilitar la vida dels ciutadans i garantir l'exercici dels seus drets, no a l'inrevés. L'administració ha de treballar per garantir els drets dels ciutadans, i això inclou respectar el seu dret a triar l'educació dels seus fills.

Prats: "Sempre he cregut en el model d'immersió lingüística, l'escola pública i concertada han de ser en català"

Un dels debats més recents a la societat, especialment pel que fa als infants i adolescents, és la disminució de l'ús del català. Quin paper han de jugar les escoles?

Sempre he cregut en el model d'immersió lingüística, l'escola pública i concertada han de ser en català. Però ho hem de repensar, perquè es fa un esforç molt gran, però l'ús social del català està baixant. Abans, molts infants tenien un univers cultural compartit en català, com el que oferia el Club Super3. Aquell oci en català ajudava molt a integrar el català a l'escola, fins i tot entre famílies castellanoparlants. Això ha canviat radicalment. En els darrers anys, els universos digitals dels infants s'han convertit en espais predominantment en castellà i anglès. Això fa que sigui molt difícil mantenir l'ús del català. 

Com es pot combatre aquesta situació? 

Amb polítiques lingüístiques a l'escola que ajudin a mantenir i fomentar l'ús del català. Però al final, hem de ser realistes: la gent parla com vol. No es pot imposar una manera de parlar. Recentment, s'ha creat una plataforma de continguts a TV3 que pot ser molt útil per als infants. És una bona iniciativa, però encara hi ha molta feina a fer. Les xarxes socials, TikTok, Instagram i altres plataformes que consumeixen els joves són majoritàriament en castellà i anglès.

Al principi situava la pacificació dels entorns escolars com un dels reptes. En aquest últim any, a Sant Cugat hem tingut alguns casos d’atropellaments.

Ens preocupa molt. Aquest esforç ha de ser aplicat tant a les escoles públiques com a les concertades. Ens hem de conscienciar que a la ciutat hi circulen nens i famílies que porten criatures a l’escola i hem de millorar la seguretat. Per exemple, conec uns veïns que cada matí porten els seus fills en bicicleta a l’escola, que està a un quilòmetre de casa i tornen escandalitzats per l’actitud de molts conductors. No només es tracta de construir camins escolars, sinó també de promoure una consciència ciutadana. Vivim en un entorn amb molts infants i escoles, així que cal tenir-ho en compte en un perímetre determinat. Un exemple positiu és el projecte de l’escola Catalunya a Mira-sol, on es va repensar la circulació davant de l’escola. Es va crear un espai ampli, ben senyalitzat, i es va adaptar el carrer per a la circulació de bicicletes.  Extendre aquestes millores a totes les escoles de Sant Cugat seria una gran iniciativa, tenint en compte que estem parlant de criatures i famílies.

Prats: "Hem de garantir el dret de triar l'escola segons les preferències pedagògiques, religioses i morals"

Un altre canvi recent a l'oferta educativa a Sant Cugat ha arribat a La Farga i el Viaró. Els primers han acceptat noies a Secundària per no perdre el concert, mentre els segons han mantingut l'educació segregada i han passat a ser una escola privada en aquesta etapa.

Nosaltres acollim més de 300 AMPA, incloent aquelles que fan educació diferenciada. Quan parlem de segregació, és important destacar que aquest terme sovint es veu de manera negativa. La diferenciació en el context de l'educació actual no ha de ser comparada amb la segregació que es produïa durant el franquisme, on les nenes feien costura i els nens matemàtiques. Avui en dia, si una escola ofereix el mateix currículum i no discrimina, no es pot considerar que estigui segregant. Ens sap greu que per temes ideològics es negui a les famílies el dret de triar l’escola que prefereixen.

Llavors, una família també hauria de tenir el dret de triar una escola que tingués el castellà com a llengua principal?

Hi ha molts projectes educatius, especialment a les escoles concertades, que ofereixen una certa paritat lingüística. Algunes escoles es presenten com trilingües amb català, castellà i anglès. Encara que el concepte de trilingüisme pur és difícil de complir, hi ha escoles que fan comunicacions en català i castellà i ofereixen assignatures en ambdues llengües. Crec que és important que els projectes lingüístics apostin pel català com a llengua vehicular a l’escola, però també que les famílies puguin triar escoles que ofereixin altres combinacions lingüístiques si així ho desitgen. Això permetria als pares triar una escola segons les seves preferències lingüístiques, com es fa amb altres característiques específiques com les escoles religioses.

S'ha de subvencionar escoles religioses?

Estem en un país aconfessional, i el debat sobre l'escola religiosa i laica és complex. Hi ha països amb escoles religioses finançades per l'Estat, com França, que és un país laic però amb molta oferta educativa religiosa. Les lleis poden canviar segons les decisions de la societat, però el sistema de drets humans reconeix el dret de triar l'escola segons les preferències pedagògiques, religioses i morals. Això és el que hem de garantir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.