Ramon Casals, 28 ensenyant a Sant Cugat

Durant els primers 14 anys va ser mestre de primària a tres centres santcugatencs (Catalunya, Joan Maragall i Collserola) i a una escola del Papiol. Els darrers 24 ha estat a l’institut Leonardo da Vinci. A gairebé la majoria de centres ha estat més o menys temps fent de director. Ramon Casals es jubila aquest any. Ho fa amb certa enyorança i recorda alguns episodis que l’han marcat durant aquests 38 anys. Diu que el més important d’un mestre és que cregui en els seus alumnes: “Un mestre ha de saber transmetre a l’alumne autoestima, li ha de transmetre que és capaç de fer les coses”. Explica força anècdotes: “Em va emocionar especialment un noi que havia generat molts problemes, a qui havia renyat i castigat. Un dia va venir i em va dir «Ramon, li vull donar les gràcies per tot el que ha fet per mi aquests anys». A la llarga t’ho agraeixen”.

A primària va ser professor de moltes matèries, a secundària va fer matemàtiques. Concretament, al Leonardo va ser director durant 10 anys: “Sempre m’ha agradat implicar-me molt en el funcionament del centre, amb els nanos i amb els pares”. Del Leonardo tot són bones paraules: “Sempre hi he estat molt bé. L’edifici és vell, lleig, estem mal situats, però crec que hem aconseguit una calidesa i un microclima que supera i està per sobre de les condicions físiques”.

Casals continuarà treballant en la formació de pares, activitat que compagina amb la de mestre. Ha escrit 5 llibres sobre temes educatius i assegura que ara podrà dedicar més temps a escriure. “Tinc dos llibres al cap”.

En clau personal

• Anys a Sant Cugat.

Fa 42 anys.

•  Professió.

Mestre.

•  Una virtut.

Intentar escoltar tothom.

•  Un defecte.

Sóc mássa expeditiu.

•  Una pel·lícula.

La trilogia Trois couleurs.

•  Un llibre.

L’home que parlava als cavalls a cau d’orella, de N. Evans

• Un país.

Catalunya.