Redolar: "Caminar 30 minuts al dia ajuda a pal·liar malalties com l'alzheimer"

El santcugatenc Diego Redolar, professor i investigador en neurociències, és una referència en l'estudi del funcionament del cervell. Actualment, Redolar és el degà del departament de psicologia de UOC i compagina la docència amb la investigació. Fa tres anys i després d'escriure diferents llibres de caràcter completament acadèmic, el santcugatenc es va marcar com a repte portar la neurociència a la gent. D'aquest repte surt La mujer ciega que podia ver con la lengua, llibre que Redolar ja ha publicat i que presentarà aquest dimecres 15 de gener a les 19 hores a la llibreria Paideia.

Què tracta d'explicar el llibre La mujer ciega que podia ver con la lengua?

El llibre té dues parts. En la primera explico què és el que podem perdre en el funcionament del nostre cervell (memòria, presa de decisions o en l'atenció) quan patim alguna malaltia o arriba una lesió. Després, en la segona part, manifesto que és el que podem fer per tenir un bon envelliment i una bona salut cerebral. Això sí, el que jo trobo que és el tret diferencial en aquest llibre és que tracto d'explicar des de diferents perspectives casos que han estat molt famosos en el món de la neurociència, però d'una manera novel·lada.

Com es pot mantenir o millorar la salut cerebral?

Hi ha moltes coses que podem fer, però el que posen de manifest els estudis científics és que l'esport és molt important. De fet, tenim evidències de què caminar 30 minuts ja és molt bo pel nostre cervell, ja que augmenta la formació de noves neurones i ajuda a pal·liar malalties com l'alzheimer o la depressió. També hem de cuidar la nostra nutrició. Sabem que hi ha aliments que són bons per a un bon funcionament del nostre cervell o d'altres com el sucre refinat o la carn vermella que no ajuden a un bon envelliment cerebral. I per descomptat és molt important tenir les suficients hores de son.

"Durant el son, el que fem és netejar tota la brutícia metabòlica que d'alguna manera s'ha anat acumulant durant el dia en el nostre cervell"

Per què els éssers humans necessiten dormir?

Durant el son, el que fem és netejar tota la brutícia metabòlica que d'alguna manera s'ha anat acumulant durant el dia en el nostre cervell. Si no netegem bé aquesta brutícia, es posa un factor de risc de cara a, per exemple, les malalties neurodegeneratives. Això sí avui dia no podem donar un nombre d'hores que sigui el mateix per tothom perquè cada persona és un món i cada persona té necessitats diferents.

Això és perquè no tots els cervells són iguals?

Exacte.

Quines són les diferències individuals que provoquen aquests canvis?

Cada cervell és molt diferent, igual que les cares, el color de pell, el color dels ulls, el cervell també és diferent. I això succeeix perquè tenim una genètica darrere que explica part d'aquestes diferències. Així mateix, les nostres experiències també poden explicar aquestes diferències. El cervell triga 25 anys a acabar el seu procés de desenvolupament i això no passa amb altres òrgans de l'ésser humà, ni passa amb altres animals.  Això és perquè el procés de desenvolupament s'ha d'adequar a les experiències que tingui la persona. Això, per una banda, és negatiu perquè ens fa que d'alguna manera necessitem més cura per part dels pares, però, per altra banda, ens dona molta flexibilitat i molta plasticitat.  

Què significa el concepte de "plasticitat en el cervell"?

Fa uns anys es pensava que el nostre cervell era molt plàstic durant el desenvolupament, però es va veure que després de tancar tot el procés de desenvolupament, aquesta plasticitat es mantenia al llarg de la nostra vida. Aquesta plasticitat no és tan oberta com quan teníem dos anys, però encara està. Per exemple, una persona que ha perdut una modalitat sensorial, pot recuperar funcions d'una modalitat perduda gràcies a la plasticitat que presenten les altres modalitats sensorials. Passa el mateix amb els idiomes, un cop ets gran encara pots aprendre un idioma, potser l'accent no serà igual, però el podem aprendre.

En el llibre, hi ha un capítol dedicat a les noves tecnologies, quin paper juguen aquestes en l'estructura del cervell?

En les noves tecnologies s'ha d'anar amb compte, perquè al final depèn de l'ús que es faci servir.  Per exemple, el contingut de xarxes socials, que és un contingut ràpid i amb ràpids d'informació, és contraproduent per diferents xarxes neuronals.  Sabem que el seu ús indiscriminat, i sobretot en moments crítics del desenvolupament, pot alterar molt en el funcionament en funcions com l'atenció. Per altra banda, s'ha demostrat que, per exemple l'ús de videojocs d'acció poden ser positius.

"El cervell d'una persona diagnosticada amb una addicció als videojocs presenta els mateixos canvis que una persona addicta a la cocaïna"

Com és això?

Si es fan servir abans dels 14 anys, l'ús de videojocs poden millorar diferents funcions cognitives, com l'atenció, la memòria de treball, les funcions executives, la memòria llarg termini o la capacitat visuoespacial.  Això sí, al final és una qüestió d'equilibri. Quan nosaltres posem un videojoc s'activen les mateixes parts del cervell com quan prenem la cocaïna. Per tant, el cervell d'una persona diagnosticada amb una addicció als videojocs presenta els mateixos canvis que una persona addicta a la cocaïna.

En ell llibre també es recalca la importància de l'estrès.

Primer hem de pensar que l'estrès és una resposta bona que ens permet adaptar-nos a una situació que nosaltres hem interpretat com una situació que ens requereix més recursos. Aquesta resposta ve heretada dels primers homínids, en el que els seus estressors eren, per exemple animals més grans que els volíem menjar de la persona. En aquest cas la resposta era de lluita o de fugida, és a dir de curta durada. El que passa és que els estressors de la nostra societat són diferents. Són estressors de llarga durada com pot ser la feina o la pressió per la hipoteca i en els que no hi ha percepció de control i en el que es genera l'efecte del cortisol el qual si és negatiu.

Però es pot controlar?

Avui dia, des de la psicologia, s'han creat estratègies per intentar apagar aquesta resposta d'estrès. Aquestes són les tècniques d'afrontament d'una situació d'estrès.  Al final aquestes tècniques tracten d'incrementar la percepció del control de la situació per part de la persona estressada. I, si hi ha més percepció de control, l'efecte del cortisol no serà negatiu.  

"La por és una emoció que la tenim molt innata"

I la por?

La por és una emoció que la tenim molt innata. Hi ha una estructura en el cervell que es diu amígdala que reacciona davant del perill i que, a més a més, ho detecta ràpidament. Aquesta estructura està sempre monitorant què és el que passa i buscant senyals de perill. Per tant, la por no deixa de ser una emoció adaptativa. 

Succeeix el mateix amb el plaer?

El plaer també és bastant innat. Tenim una xarxa neuronal que es diu Sostrat Nerviós del Reforç que ens ajuda a marcar aquells estímuls que per a nosaltres són importants. En el moment que veiem aquest estímul, ràpidament orientarem tota la nostra atenció perquè sabem que una cosa positiva per a nosaltres està aquí. Hi ha plaers que són per resoldre situacions homeostàtiques, com és la gana, la set, el sexe i després hi ha plaers més intrínsecs, que són coses que ens agraden per sobre de resoldre la gana o el fred. Un exemple pot ser la música o fer esport.

En el llibre també s'explica com és positiu no només tenir sons, sinó també malsons, per què?
Quan tenim malsons, s'activen àrees del nostre cervell que són molt importants pel processament emocional i que entrena aquestes àrees del cervell a respondre menys. Això és positiu perquè evita que responguem d'una manera molt marcada que pot acabar generant en problemes com l'ansietat o la depressió. Per tant, quan ens trobem en una situació similar a la vida real, aquestes estructures, com que ja s'han entrenat, respondran menys.

Què falta per saber respecte al camp de la salut cerebral?

Tenim molts reptes encara. El primer de tots diria que és entendre la consciència i entendre com la consciència està al nostre cervell i com ens pot ajudar a millorar la salut cerebral.  Un altre repte és el de com podem estimular el nostre cervell per poder, per recuperar funcions que s'han perdut i conseqüentment per millorar la salut cerebral.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.