Rodríguez: "Ser policia et permet veure la part bona i la part fosca de la societat"

Com va decidir fer-se policia?

Jo era responsable d'una empresa de compres que fabricava mobiliari de publicitat. Però sempre havia tingut la il·lusió de ser policia.

Però quan va decidir fer el canvi de carrera?

L'any 1983, quan vam començar a agafar les competències en vigilància d'edificis, vaig veure els primers cotxes dels Mossos d'Esquadra a Barcelona. En aquell moment, les funcions eren molt limitades i no hi havia competències en seguretat ciutadana, però se'm van il·luminar els ulls i vaig pensar: "Que bé que hi hagi una policia pròpia". En aquell moment, no teníem competències pròpiament policials, però sí que es va reconèixer la policia dels Mossos com la de la Generalitat. L'any 1993, amb el Govern de Convergència, es van aconseguir les competències en seguretat com a policia integral a Catalunya. Va ser aleshores quan vaig decidir deixar la meva feina a l'empresa privada i presentar-me a l'oposició de l'any 93-94.

Com va anar el procés per convertir-se en policia?

Vaig aprovar les oposicions, vaig quedar cinquè de tota la promoció, cosa que estava força bé. Vam fer un curs i una estada a Holanda, Bèlgica i Alemanya com a part de la formació. Al final, vaig complir el somni de ser policia.

Quin balanç fas després de 30 anys de servei?

Han passat 30 anys i, tot i haver viscut moments durs i tensos, tant a àmbit personal com a àmbit de cos, el meu balanç és molt positiu. Em quedo amb tot allò bo que m'ha donat aquesta feina. Si hagués de decidir-ho de nou, ho tornaria a fer sense cap mena de dubte.

Considero que ser policia és la millor professió del món, si t'agrada. No hi ha res que et faci més feliç que ajudar els altres. Quan arribes en una situació difícil i veus la cara d'alleujament de les persones, això no té preu. Aquestes experiències són difícils d'aconseguir en altres professions, i a sobre et paguen per fer-ho.

Quines experiències destaca de la seva carrera?

Ser policia et permet veure tant la part bonica com la part fosca de la societat. D'una banda, veus actes bondadosos, altruistes i de bona fe, però també la cara més difícil d'entendre de les persones quan es comporten de manera irracional. He vist situacions de pobresa i vulnerabilitat que en altres professions no hauria tingut l'oportunitat de conèixer.També he estat en llocs i he conegut persones que difícilment hauria pogut conèixer si no fos per aquesta feina. En definitiva, tota la meva experiència com a policia ha estat molt positiva.

Rodríguez: "Crec que la història d'Espanya ha afavorit aquesta associació entre l'uniforme i la repressió, l'agressió o la violència"

De vegades, els policies tenen mala fama en alguns sectors de la societat. Com es viu això?

Som conscients que, com en totes les professions, no podem agradar a tothom. És impossible. Hi ha altres professions de servei públic que també tenen aquesta situació. No tothom és empàtic ni tothom entén la teva feina. A vegades, hi ha un rebuig inicial simplement pel fet de portar uniforme. Crec que la història d'Espanya ha afavorit aquesta associació entre l'uniforme i la repressió, l'agressió o la violència, i molts només veuen aquesta part.

Per què es dona aquesta percepció?

La policia té el monopoli de la força, però això és perquè l'administració, a la qual la societat ha confiat el seu vot en unes eleccions democràtiques, ens encomana aquest poder. La policia simplement fa complir la llei, i aquesta s'aplica a tothom, independentment del seu estatus social o polític. El problema és que, per exemple, si un ciutadà rep una multa per no portar el cinturó, probablement parlarà malament de la policia. No he vist mai ningú donar les gràcies després de ser multat.

Com afecta això a la seva imatge?

Una altra situació que afecta la imatge de la policia és quan intervenim en l'ordre públic en situacions difícils, com ara desnonaments. Socialment, hi ha molt rebuig que la policia faci aquesta feina, però la gent ha d'entendre que no ho fem perquè volem, sinó perquè ens ho mana el poder judicial. No podem fer objecció de consciència en aquests casos; estem sotmesos a les ordres judicials, i la nostra sensibilitat personal no pot interferir.

Entén per què una part de la societat no veu bé la vostra feina?

Sí, ho puc entendre. Molts no entenen per què fem certes actuacions, però en general, crec que la gent que no ens veu amb bons ulls és perquè mai ha tingut una experiència directa amb nosaltres. Quan les persones han tingut contacte amb la policia i han rebut el nostre servei, la seva opinió canvia radicalment.

Quina és la seva relació amb la societat més enllà de les tasques policials habituals?

A part de la feina de prevenció al carrer per evitar delictes, també fem una feina molt transversal amb el teixit social, associatiu, empresarial, i amb l'atenció a víctimes de violència masclista i de gènere, o a persones vulnerables com nens i gent gran. Treballem de manera molt propera amb les entitats de la ciutat, i la gent ens ho agraeix.

Com veu la policia actual en comparació amb fa 50 anys?

La policia ha canviat molt. Fa 50 anys, la funció de la policia era diferent. Ara, la nostra missió principal és estar al servei de la societat, no només detenir delinqüents. Estic orgullós del cos de Mossos d'Esquadra. Crec que tenim una policia que és referent a Europa en moltes àrees. De fet, altres policies venen a fer formació a la nostra escola.

Com valora la seva experiència personal dins del cos?

Només tinc paraules d'agraïment per la possibilitat d'haver estat mosso d'esquadra, d'haver promocionat fins on he volgut i d'haver comandat aquesta comissaria durant els darrers set anys. Ha estat un honor estar al servei de la ciutadania de Sant Cugat.

Quan arriba a Sant Cugat, després d'haver estat a Rubí?

Sí, abans de ser cap a la comissaria de Sant Cugat, venia de ser Cap de Seguretat Ciutadana a Rubí, on vaig estar els darrers 10 anys.

I abans de Rubí, d’on venia?

Abans havia estat Cap de la Unitat d'Atenció i Proximitat, on gestionàvem tota la proximitat a Catalunya. Aquesta unitat central coordinava àrees com l’atenció a la víctima, les oficines de denúncies (OACs) i les relacions amb la comunitat. L’objectiu era establir criteris generals perquè totes les comissaries treballessin de manera coherent en aquestes àrees.

Rodríguez: "Vaig ser Cap de la Unitat de Bandes Llatines en els anys en què aquesta problemàtica estava molt accentuada, amb grups com els Latin Kings i Ñetas"

També va tenir altres responsabilitats, no?

Sí, també vaig ser Cap de la Unitat de Bandes Llatines en els anys en què aquesta problemàtica estava molt accentuada, amb grups com els Latin Kings, Ñetas, i altres. També vaig estar en una unitat central que marcava directrius per a totes les comissaries. A més, he fet tasques molt diverses, com la vigilància i protecció del president Pujol al seu domicili, treballar a la sala de coordinació, patrullar per Barcelona, i també vaig estar a l'staff del primer major del cos, el senyor Unió.

Amb el Major Unió, en què va treballar?

Treballàvem sobretot en aspectes de recursos humans, efectius i el pla director del desplegament dels Mossos d'Esquadra. Aleshores, encara no s’havia completat el desplegament, que va començar el 1994, i es planificava quins serien els pròxims territoris on s’implantarien els Mossos.

Consideres que aquesta experiència l'ha ajudat en la seva trajectòria?

Crec que sí. He tingut la sort de viure dues meitats professionals molt enriquidores. La primera meitat, amb molta cultura corporativa, gestió i coneixement del cos, i la segona, amb una part molt més operativa, en primera línia, en contacte directe amb la ciutadania i els problemes del dia a dia d’una comissaria. Aquesta combinació de les dues vessants m’ha permès tenir una visió molt completa i enriquidora.

Quan arriba a Sant Cugat, quina és la situació?

Quan em proposen venir a cap de la comissaria de Sant Cugat, em fan un encàrrec molt concret. En aquell moment, Sant Cugat era la ciutat líder en robatoris amb força a domicilis, amb uns 700 robatoris l'any. El meu objectiu principal era revertir aquesta situació, i em van oferir els recursos necessaris per fer-ho.

Recorda el seu primer dia a Sant Cugat?

Sí, el primer dia va ser el 23 d'abril de 2018, el dia de Sant Jordi. Va ser molt bonic veure la ciutat amb l'ambient d'aquesta diada. Però l’endemà ja vaig començar a notar l'angoixa que hi havia entre la ciutadania pels robatoris. Veïns es manifestaven a les portes de l'Ajuntament durant els plens demanant més seguretat, i fins i tot, la primera setmana, vaig veure una portada al "Periódico de Catalunya" que parlava del "carrer de la por" a Sant Cugat, fent referència a l'avinguda Pollancras, una zona afectada per robatori, entre la Floresta i Valldoreix.

Quina va ser la seva primera acció com a cap?

Després d'aquesta situació, l'alcaldessa Carmela Fortuny em va trucar per tenir el nostre primer contacte, i vam començar a treballar de manera coordinada per abordar la problemàtica dels robatoris a la ciutat.

Quan vas arriba a Sant Cugat, com va abordar la situació amb l'alcaldessa?

Vaig anar a explicar-li la situació i reconèixer que evidentment no estàvem satisfets amb el que passava. Assumíem que era una responsabilitat nostra i que ens posaríem a treballar des del minut 1. Vaig demanar una col·laboració estreta amb la Policia Local, perquè doblar forces era essencial. Recordo haver promès treball constant, constància i perseverança, tot i que no sabia si aconseguiríem baixar els robatoris aquell any. Però el que sí que vaig assegurar és que des de l'últim mosso fins al cap, tothom treballaria intensament.

Va ser un repte estressant?

Certament, va ser un repte i una situació estressant. Només arribar, vam interioritzar que havíem de solucionar-ho. Tanmateix, reconeixíem que hi havia factors fora del nostre control que afavorien aquesta mena de delictes. Sant Cugat tenia unes particularitats que afavorien els robatoris.

Quins factors facilitaven els robatoris?

Sant Cugat té quatre nuclis o organitzacions urbanes molt grans, amb zones boscoses al voltant. Això complicava la vigilància, ja que les entrades i sortides de la ciutat eren molt diverses. A més, el poder adquisitiu dels habitants i el tipus de cases feien que fos un objectiu llaminer per als delinqüents. L’orografia, la situació i les vies de comunicació tampoc ajudaven gaire.

Com va abordar aquesta situació?

Vam començar fent una fotografia de la situació: quins barris patien més els robatoris i on calia centrar-nos. A partir d’aquí, vam elaborar un pla amb diversos punts. Una de les primeres accions va ser crear patrulles de paisà, que juntament amb la Policia Local, van ser claus per reduir els robatoris. També vam demanar suport a la regió i a l'Àrea Bàsica Policial (ABP), tant en efectius de seguretat ciutadana com d’investigació.

Van utilitzar altres mitjans, com l’helicòpter?

Sí, en un moment de màxima intensitat de robatoris, vam posar l’helicòpter a volar. Cap ABP de la nostra regió ho havia fet abans, i ningú l’havia utilitzat com a ull des del cel per abordar aquest tipus de delictes. Aquí a Sant Cugat va ser la primera vegada que ho fèiem de manera permanent. Vam crear un pla d'acció, amb un dispositiu fix i una programació diària de vols.

Aquesta era la primera vegada que utilitzàveu l'helicòpter així?

Sí, no havia estat utilitzat d’aquesta manera fins ara. Fins aleshores, l’helicòpter es feia servir per coses molt puntuals, amb una durada limitada. Nosaltres el vam integrar com una part fixa del dispositiu, amb un ús planificat i continuat.

Altres accions claus que vau dur a terme?

A banda de les patrulles de paisà, teníem molt clar que la Policia Local també havia de fer un sacrifici dedicant moltes més patrulles a la seguretat ciutadana i als robatoris, malgrat les seves competències habituals. Nosaltres vam decidir dedicar el 90% dels nostres efectius a la prevenció i la reacció, prioritzant clarament la lluita contra els robatoris.

Comentava la importància de la coordinació amb la Policia Local. Va ser clau?

Sí, sí, des del primer dia fins a l'últim continuaré dient que la coordinació amb la Policia Local va ser essencial. Passar de 700 robatoris l'any a 230 o 240, com podem tenir aquest any, no és fruit de la casualitat ni de la sort. És el resultat del treball continuat.

Tot i la reducció de robatoris, la gent encara percep que n'hi ha molts. Com ho expliquen?

És natural i comprensible que, tot i la reducció, la gent segueixi preocupada. Quan passem de 700 a 200 robatoris, no podem ser autocomplaents i pensar que ja està solucionat. Encara que la situació ha millorat, no és l'ideal. Tenim 35.000 habitatges. Per a les famílies que els pateixen, és un fet molt greu.

Rodríguez: "El perfil no era de delinqüents locals. Eren grups organitzats que venien de zones com el Baix Llobregat o Barcelona"

Des de fa set anys, tenen el pla operatiu "POE Habitatge". Aquest pla segueix en actiu?

Sí, el Pla Operatiu Específic per combatre els robatoris, segueix vigent. Continuem fent controls, vigilància en les urbanitzacions, i mantenim equips de paisà prop d'aquestes zones per poder reaccionar ràpidament en cas que soni una alarma. El nostre objectiu sempre és reduir els robatoris any rere any.

A data d'avui, com han anat els resultats d'aquest any respecte a l'any anterior?

Aquest any, fins ara, tenim un 30% menys de robatoris comparat amb la mateixa data de l'any passat. Tot i que el final d'any, amb el canvi d'hora, acostuma a ser un període en què augmenten els robatoris, les dades fins ara són molt positives.

Quin tipus de delinqüents són els que han actuat durant aquest període? Quin és el perfil?

El perfil no era de delinqüents locals. Eren grups organitzats que venien de zones com el Baix Llobregat o Barcelona. Aquests grups solen actuar en grups de tres o quatre persones, cadascú amb un rol assignat, i el seu modus operandi podia variar. Els robatoris eren ràpids: accedien a la casa, agafaven el que podien en quatre minuts i marxaven.

Els robatoris han estat violents en algun cas?

En la majoria dels casos, no. Aproximadament un 80-90% dels robatoris es cometien quan no hi havia ningú a casa. Els grups feien una observació prèvia per assegurar-se que l'habitatge estava buit. Tot i això, en alguns casos, la inspecció fallava i entraven a cases on hi havia algú. Afortunadament, en aquests casos, els lladres marxaven en sentir sorolls o crits, ja que saben que la pena és més gran si hi ha violència.

Rodríguez: "Molts que abans robaven en cases, ara es dediquen al tràfic de marihuana"

Els robatoris continuen sent el principal problema de seguretat a Sant Cugat?

No, ja no són el problema principal en termes numèrics. Fa uns anys, quan hi havia 700 robatoris, sí que eren un dels delictes més denunciats. Ara, altres delictes com els furts, danys o estafes tenen més incidència. Però, des del punt de vista de gravetat, el robatori a un domicili continua sent un delicte greu, ja que afecta la privacitat de les persones a la seva llar.

A què atribueix aquesta reducció de robatoris al llarg dels anys?

Una de les principals raons ha estat el bloqueig dels accessos. Els delinqüents poden accedir, però la preocupació per sortir sense trobar-se un control fa que s'ho repensin. A més, el nombre de detencions que hem fet, tant infraganti com a posteriori, ha contribuït a dissuadir els lladres, que ja no veuen Sant Cugat com una zona fàcil on actuar.

Això vol dir que els lladres s'han desplaçat a altres llocs?

Sí, sempre diem que la criminalitat no es redueix, sinó que es trasllada. A més, des de la pandèmia, molts grups que es dedicaven a robar en domicilis han canviat d'activitat. Han vist que el negoci de la marihuana és molt més rendible i amb menys risc de ser descoberts. Així, molts que abans robaven en cases, ara es dediquen al tràfic de marihuana, que ha crescut molt a Catalunya. Aquest negoci ha crescut moltíssim i creiem que també ha contribuït a la reducció dels robatoris a domicili. És una de les teories que tenim.

Rodríguez: "Són persones que porten una vida marcada pel delicte i que difícilment sortiran d'aquest modus de vida"

Ha mencionat en diverses ocasions que a Sant Cugat no hi ha delinqüència autòctona, sinó que l'importa. Per què creu que passa això?

Crec que està directament relacionat amb el poder adquisitiu i la cultura. La delinqüència autòctona sol sorgir en zones marginals o pobres, on la gent no té més opcions. A Sant Cugat no hi ha aquesta situació de pobresa, ni guetos, i la situació econòmica fa que la gent no tingui la necessitat de delinquir.

I les persones que sí que han delinquit, d’on provenen?

Hem tingut casos de persones que venien d'altres ciutats amb circumstàncies més difícils, com barris marginals, o ocupant cases aquí. No viuen a Sant Cugat, però és el mateix perfil que delinqüents d'altres llocs com l'Hospitalet o el Prat. Són persones que porten una vida marcada pel delicte i que difícilment sortiran d'aquest modus de vida.

Llavors, és un problema que té a veure amb els recursos socials, no només amb la seguretat.

Exacte. És un tema social que afecta la seguretat, però també hi ha persones que simplement trien aquest estil de vida, i això no canvia fàcilment. Tot i així, no crec que sigui la situació majoritària a Sant Cugat.

Quina és al necessitat de Sant Cugat pel que fa a Mossos: Hi ha qui pensa que caldrien més efectius dels Mossos d'Esquadra. Quina és la seva opinió sobre aquest tema?

Sempre he dit que tenir un gran nombre d'agents no garanteix la desaparició dels delictes. Hi ha qui no hi està d'acord, però és important entendre que un exèrcit de policia no és la solució màgica.

Rodríguez: "Els delictes existeixen, però cal analitzar les dades amb rigor i no deixar-se portar per una sensació de pànic"

Què considera que seria un nombre adequat d'agents per aconseguir una seguretat efectiva?

La pregunta no és quants agents fan falta per eliminar els delictes, sinó quins recursos necessitem per gestionar millor els que tenim. Per exemple, treballant 24 hores al dia, necessitem garantir que els agents poden descansar. Si tenim 100 agents, no tots treballaran alhora, i a la pràctica això significa que potser només 30 estaran disponibles en un moment donat.

I com afectaria això a la resposta davant els delictes?

Responsable dels Mossos: Amb més agents, podríem sectoritzar millor el territori. Si hi ha més patrulles, podem respondre més ràpidament a incidents, gestionar conflictes i reduir el temps d'espera per a les denúncies. Això es tradueix en una percepció de seguretat més alta per part dels ciutadans.

Sempre ha sortit aquest titular: “Sant Cugat és una ciutat segura”. És ara més segura de quan va arribar?

Seria pretenciós dir això, però, és interessant notar que, tot i que els delictes han disminuït numèricament, la percepció de seguretat entre els ciutadans ha augmentat. En enquestes, un percentatge molt alt de la població es sent segura a casa seva, fins i tot més preocupada per aspectes com la mobilitat o l'estat de les voreses que per la delinqüència. Això no passa a ciutats com l'Hospitalet.

I com veus els discursos polítics de grups com VOX que parlen de la inseguretat? I fan d'un fet determinat una generalització del que passa a la ciutat?

Aquests discursos sovint no s'ajusten a la realitat. És clar que els delictes existeixen, però cal analitzar les dades amb rigor i no deixar-se portar per una sensació de pànic. La criminalitat es mesura a través de dades i estadístiques, i la nostra realitat a Sant Cugat no és comparable amb altres ciutats com Barcelona.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.