Rosa Maria Marquès, una vida dedicada als animals
A la secció "Santcugatencs", el TOT descobreix les històries dels veïns i veïnes de Sant Cugat
Des de ben joveneta la Rosa Maria s’ha dedicat a recollir gossos i gats dels carrers. En aquells temps els portava a casa i els intentava col·locar a algun veí o conegut. D’ençà, les coses han canviat molt: “Hi va haver uns anys que se n’abandonaven moltíssims. I amb l’arribada de més gent a Sant Cugat es va desbordar. Ara però, la gent és més responsable, s’ho pensa molt abans d’agafar un animal”.
Amb tot, reconeix que encara hi ha força problemes, principalment a causa de la crisi: “Ara hi ha desnonaments. Gent que tenia un animal a casa i que s’ha quedat sense feina, sense casa, què fan?” L’any 1976, la Rosa Maria es va associar amb altres persones preocupades pels animals amb l’objectiu de fer un protectora. La lluita va ser llarga: “Vam inventar el moviment okupa! Ens ficàvem a cases on no hi havia ningú, parlàvem amb els veïns i, si ens deixaven, posàvem els gossos allà”.
El Cau Amic va ser una realitat l’any 2006. Ella n’és l’actual presidenta i diu que ho continua sent perquè li fa por deixar-ho: “És que ens ha costat tant tenir-lo...”. Agraeix, però, que hi hagi tanta gent implicada. “De voluntaris, per exemple, en tenim més que gossos!”. El Cau Amic també funciona gràcies a l’aportació dels veterinaris del municipi, l’aportació dels socis, els apadrinaments i les adopcions. També hi ha activitats de tipus social amb nens autistes, discapacitats, escoles i altres col·lectius.
En clau personal
Anys de residència a Sant Cugat.
Vaig arribar a Valldoreix amb 16 anys.
Professió.
Perruquera, també vaig estar al colmado Víctor. Ara, al Casalet.
Un defecte.
Parlo massa.
Una virtut.
No te’n sabria dir!
Una pel·lícula.
No tinc temps d’anar al cinema.
Un llibre.
Els de sang i fetge, els nòrdics.
Un país.
Valldoreix.