Rosell: "El sistema educatiu no està preparat per a persones amb altes capacitats"

La Sílvia i l'Albert Rosell són dos germans santcugatencs amb altes capacitats. La Sílvia té 20 anys i està llicenciada en Magisteri de Primària des que en tenia 18. Ara al setembre començarà a estudiar Pedagogia del Piano al Liceu de Barcelona. L'objectiu professional de la Sílvia és ser mestra de música. 

Per la seva banda, l'Albert té 17 anys i al setembre començarà el segon curs del grau IBE (International Bussines Economics), una carrera d'economia, a la Pompeu Fabra. El seu objectiu professional encara no el té clar, però sap que serà del sector de l'economia. 

A tots dos us han accelerat a l'escola, com ha estat la vostra experiència?

Albert: A mi em van accelerar dos anys. Primer de primària no el vaig fer. Vaig passar d'infantil a segon de primària. Després vaig començar 1r d'ESO a casa, però no em va convèncer. I en tonar al sistema educatiu vam pactar amb l'escola una acceleració progressiva i l'ESO la vaig fer amb tres anys.

Sílvia: Jo em vaig saltar tercer de primària. Després vaig començar 1r d'ESO i a mig curs em vaig canviar d'escola i em van posar directament a segon. La carrera la vaig fer en tres anys. 

Tota la vostra educació ha estat a la mateixa escola?

Sílvia: No. Jo vaig començar infantil a La Floresta. A P5 em van canviar al Pureza de Maria, al Gerbert d'Orlhac i vaig acabar al Highlands de Barcelona. A primer de primària vaig tornar a la Floresta.

Doncs a la Floresta em van saltar el curs i jo no volia anar al mateix cole amb uns altres companys i em van canviar a l'Àgora. Allà vaig estar 4t i 5è. Al novembre de 5è vaig deixar l'escola i doncs no hi havia cap centre que m'acceptes, i vaig estar tres mesos sense anar a l'escola. 

Al febrer vaig entrar a l'Abat Oliba i vaig estar 5è i 6è. 1r d'ESO ho vaig fer al Santa Isabel (Barcelona) i a mig curs, els de l'escola a distància es van posar en contacte amb nosaltres perquè estudiés des de casa. Tota l'ESO la vaig fer a casa, el Batxillerat a través de l'Institut Obert de Catalunya (IOC).

Albert: Jo vaig començar anant al Highlands abans de P3, que va ser just quan la Sílvia va anar allà. Després vaig anar a la Floresta 2 anys. Després vaig tornar al Higlhands a P5 i va ser quan em van accelerar a 2n de primària. A 3r de primària em van canviar al Viaró i vaig estar fins 5è. L'ESO la vaig fer al Leonardo da Vinci i el Batxillerat al Pinar. 

Després de la vostra experiència creieu que el sistema educatiu català està preparat per atendre nens i nenes amb altes capacitats?

Albert: No. Ho tinc molt clar. Jo no he tingut mai cap problema de motivació, i a mi m'ha anat molt bé, perquè el meu tipus de talent és molt adaptable al sistema que hi ha. Però altres tipus de talents els té completament desatesos. Està clar que el sistema educatiu actual no té eines per resoldre aquest tema. 
El que hi ha són bons professionals, i dolents, clar, com a tot arreu, que el que els importa és l'alumne i intenten fer-ho, però no tenen recursos ni formació per resoldre-ho. 

Sílvia: No. No està preparat. Jo crec que no tenen recursos i no tenen formació. Jo ara he fet magisteri i el tema de les altes capacitats era un tema d'una assignatura d'un curs. En canvi, per exemple, per a nens discapacitats tens una menció sencera si la vols fer. 

Professionals hi ha bons i dolents a tot arreu, sempre hi ha un professor que ho intenta, però tenint en compte que té 26 nens més a la classe i que ha de portar un ritme, adaptar el sistema educatiu actual a una persona que tira més, és feina extra pel professor. 

Jo amb la meva capacitat, sóc molt artista, a classe m'avorria, m'angoixava molt i estava allà a classe escoltant coses que ja sabia. Jo ho entenia tot ràpid i la resta era angoixa perquè pensava podria estar tocant el piano, fent música, dibuixant.... Però els mestres tampoc tenen la culpa del tot, és més la formació i els recursos que poden tenir dins el sistema.

Sílvia: "Canviar d'escola era un alliberament"

A què us referiu amb tipus de talents diferents?

Albert: Jo tinc un talent matemàtic i lògic bastant alt. tinc un talent acadèmic que es diu. Tinc bona memòria, atenció... clar per l'escola això és genial, perquè és exactament el que et demanen. Sempre he tret molt bones notes i sempre m'ha agradat el que he fet. 

Sílvia: Jo destaco molt més en el talent artístic i amb la intel·ligència emocional. A mi em costava molt, era molt tímida. I em vaig passar tota la primària deixant exercicis en blanc per no treure el 10 i treure el 8 o el 7, ho feia per no destacar. 

A mi em costava molt, perquè en una escola el talent artístic és nul. Tens 1 hora de música i 1 hora de plàstica durant la primària i tampoc es valora. Després pel que fa a la intel·ligència emocional em costava molt entendre segons quines actituds i a casa arribava molt angoixada.

A quina edat us comencen a avaluar?
Sílvia: La meva mare diu que ho sap des que tinc 7 mesos, que ja caminava i parlava. El primer test me'l van fer a P5.

Albert: Oficialment a la mateixa edat, a P5. El talent matemàtic el vaig desenvolupar molt ràpidament, ja amb 3 anys feia sumes complicades i als 4 ja em vaig aprendre les taules de multiplicar i vaig arribar fins la del 13. 

Com han estat les relacions a l'escola amb els companys?

Albert: Jo mai he tingut cap problema. Almenys no greu. Els primers dies quan entres en una classe així, ets l'estrany. Però sempre he tingut el meu grup d'amics. 

Sílvia: Jo amb els amics mai he tingut problemes. Jo a l'escola he estat del grup reduït, mai de les populars, però amb els companys no he tingut mai cap problema. Em porto molt amb gent de moltes edats.

Els canvis que heu fet d'escoles us han afectat?

Sílvia: Per mi era un alliberament, sempre pensava que la següent seria millor.

Com va anar aquesta època a distància?

Sílvia: A mi em va anar molt bé, perquè em vaig treure tota l'angoixa, podia treballar al ritme que volgués, acabar quan volgués, fer feina extra o la justa. Sempre hem fet moltes coses, moltes activitats extraescolars, per poder fer els que ens agradava. Jo al matí estava a casa fent feina i a la tarda podia fer totes les extraescolars que volgués. Per mi, va ser la millor decisió.

Albert: "Si ets brillant a l'escola, sembla que has de ser enginyer"

I després de la vostra experiència a la Universitat, com valoreu el sistema?

Albert: Jo crec que està totalment a l'altura. De fet, aquest any m'he hagut d'esforçar, però he gaudit molt. 

Sílvia: Jo la universitat la vaig fer a distància també. Vaig començar a la UAB però vaig aguantar dos mesos. Ho volia intentar, perquè em feia il·lusió, però els horaris no em coincidien amb el matí. Crec, però, que un dels motius pels quals el sistema no està preparat és perquè entrar a magisteri és molt fàcil.

Tenir altes capacitats és un inconvenient?

Albert: El fet de ser com ets mai pot ser un inconvenient, i aquest pensament és el que fa que molts fracassin. A mi em molestava el 'tu calla', o tu 'ja sé que ho saps, però t'ho pregunto l'últim'... a veure, jo entenc al professor però això pot afectar als nens amb altes capacitats. Cadascú és com és. Hi ha moltes intel·ligències igual que també hi ha moltes maneres de ser.

Sílvia: Nosaltres també hem tingut molta sort, perquè la meva mare és mestra i psicopedagoga i des que es va adonar que jo tirava més del normal va estudiar molt sobre el tema i ara és una experta en altes capacitats.

I això ho agraïu?

Sílvia: Sí, molt. Arribo a néixer en una altra família i sóc fracàs escolar segur, no acabava ni l'ESO. La meva mare ens ha tirat molt, sempre ha estat molt atenta a les nostres necessitats, el que ens agradava, sempre ens ha donat molt.

A l'escola estan més ben atesos els alumnes que tenen TDAH o alguna dificultat?

Albert: Sí. També depèn del problema que tenen. Per exemple, la dislèxia està molt reglat... sí que hi ha més consciència de l'ajuda que necessiten aquesta gent. 

És molt obvi el fet de 'si no arriba, l'hem d'ajudar'. No és tan obvi dir, potser el que arriba més lluny se li ha de donar més perquè pot fracassar. És molt amargant avorrir-te tot el dia. El fracàs escolar és més alt amb gent amb altes capacitats que amb gent que no en tingui.

Se sobre entén que per tenir altes capacitats has de ser enginyer?

Sílvia: Sí, a mi em preguntaven que perquè no feia medicina.

Albert: Clar. Aquest és un problema, que no s'entén que hi ha diferents tipus de talents. Si ets brillant a l'escola, sembla que has de ser enginyer o has de fer el científic. Jo ho tenia claríssim que volia fer el social, i que volia fer una carrera d'economia. 

Potser podria estar fent enginyeria aeronàutica, sí, no ho nego però per què? Si hi ha una cosa que m'agrada més quin sentit té fer l'altra, per molt que sigui més difícil, per prestigi? Per consciència social? No.