Salat, regidora d'Educació: "Anem justos de places escolars"

Esther Salat és la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El TOT l'entrevista en profunditat coincidint amb l'inici del curs escolar sobre la situació de l'educació i els reptes que afronta. La falta de places al centre, la construcció de l'edifici definitiu de La Mirada, els recursos que es destinen a l'educació, la zonificació escolar o les escoles concertades són algunes de les qüestions tractades en l'entrevista, que es va fer abans de fer públic que els 170 infants de l'Escola La Mirada no poguessin començar el curs pel retard en les obres d'instal·lació dels nous mòduls.

Durant la inauguració del curs escolar, l'alcaldessa va dir que Sant Cugat era un referent en educació. Per què?
No sé si per la configuració de la població o perquè vam ser el bressol de la UAB amb la seva escola de mestres, però s'ha donat un microclima en educació, tant per la qualitat dels projectes educatius com amb renovació pedagògica i innovació. No és casualitat que quan mires una de les xarxes d'innovació més important, com l'Escola Nova 21, siguem la tercera ciutat on més centres participen.

Quin és el principal repte per aquest curs?
El curs passat vam fer una feina molt important quant a xarxes de compartir bones pràctiques i per aquest curs volem consolidar aquesta xarxa, amb la voluntat d'acompanyar totes les escoles en la innovació dels seus projectes i en la consolidació de la innovació en la cultura de l'escola. A vegades quan hi ha un canvi d'equip directiu o professorat, el projecte trontolla i nosaltres volem ajudar que els canvis educatius es quedin com a part de l'escola.

Durant la inauguració del curs, va comentar que un dels trets de Sant Cugat és la interrelació entre l'escola i la ciutat. Què vol dir?
És l'essència del nostre projecte educatiu: que l'escola surti a la ciutat i la ciutat entri a l'escola. El Pla de Dinamització Educativa permet que entitats col·laborin en la formació integral dels infants i joves. I també tenim el pla educatiu d'entorn, que genera sinergies amb l'escola i el municipi a través d'entitats culturals, esportives, socials, empreses...

"És evident que la 13a escola ha d'anar al centre"

L'any passat es va obrir el debat sobre la zonificació escolar. Quin seria el vostre model ideal?
La voluntat de l'Ajuntament és que la comissió permanent del consell d'educació municipal ho analitzi amb profunditat. Però la zonificació difícilment resoldrà problemàtiques com les que hem tingut de famílies que no han pogut entrar a l'escola que van triar. El problema no és la zonificació, sinó la demanda de places i que no s'està donant resposta perquè anem justos. No hi ha un model idoni, com no ho és l'actual, que no es va fer pensant en què podria ser millor per la distribució de l'alumnat, sinó que només donava resposta a complir la norma.

Un model de dues zones o de zona única afavoreix un sistema d'escoles de proximitat?
Per molt que facis un model que afavoreixi la proximitat, ara tenim famílies que també trien per projecte educatiu. Quan hem tingut un excés de demanda en una escola han coincidit els dos aspectes, la proximitat i el projecte. Fins que no tinguem suficients places al centre per garantir la proximitat, és complicat. Però no es pot limitar en excés i dir que si vius en un lloc, has d'anar en aquella escola.

Una cinquantena de famílies es van quedar sense plaça en una escola pública del centre de Sant Cugat. Com s'ha resolt?
El Departament d'Ensenyament va considerar que el municipi ofertava prou places per donar resposta a la demanda. De fet, a P-3 encara tenim places vacants. Algunes famílies que no van poder entrar a la seva primera opció, ho van fer a la segona, tercera o quarta i això no és un fracàs. La gran majoria s'han pogut derivar en les altres opcions.

Hi ha falta de planificació?
Molts municipis preveuen demanda de P-3 mirant quants nens van néixer fa tres anys, però a Sant Cugat no funciona perquè som una ciutat atractiva per les famílies i n'hi ha que vénen a viure un mes abans de la preinscripció. És difícil preveure, potser arriben 60 nens més que no preveies.

I què es fa per resoldre la falta de places?
Exigir al Departament d'Ensenyament que la ciutat tingui de cara el setembre vinent una 13a escola, que és evident que ha d'anar al centre. El Departament s'ho estudiarà i a partir del novembre justificaran si ho veuen necessari o no. Les xifres són les que són i per nosaltres és evident que és necessària.

És optimista?
Sí, sempre hem tingut bona entesa amb el Departament i hem sigut corresponsables, per exemple hem finançat el pavelló del Leonardo, la construcció de La Mirada... Quan exigeixes amb dades se'ns fa difícil pensar que podrien tenir una resposta diferent. Aquest any es preveien quatre grups menys d'escola pública, però l'experiència ja ens deia que sortiran més nens, com ha passat. Per això vam exigir un Pla B i, en aquest cas, hi havia l'opció d'iniciar les tres línies de l'escola La Mirada, que ja està concebuda com a escola de tres línies.

"És impensable que el nou edifici de La Mirada obri el curs vinent"

Fa uns mesos es va dir que la voluntat era obrir el nou edifici de La Mirada pel curs 2019-2020.
Les obres de la Mirada encara no han començat i de cara el curs vinent és impensable. El Departament d'Ensenyament és qui dissenya i construeix les escoles i des de l'Ajuntament es va fer un esforç molt important per avançar els diners. Ara, des de l'Ajuntament, amb la col·laboració de l'equip directiu i el Departament d'Ensenyament, ja hem aprovat l'avantprojecte de construcció i aquest curs iniciarem les obres. Parlar de terminis de quan estarà és complicat, perquè tot just tenim l'avantprojecte i no tenim encara el projecte definitiu.

Aquest és el tercer any que La Mirada funciona en mòduls prefabricats i s'allargarà més, ara amb tres línies. Com ho veu?
Els mòduls són molt macos, les famílies i els mestres estan encantats. Ets dins l'escola i no perceps que són mòduls. No té res a veure amb els antics barracons, estan dissenyats per escoles. A l'escola no li preocupa estar un any més en mòduls, tot i que no és l'ideal perquè cada any hi ha obres, nous mòduls...

La nova escola també començaria amb mòduls prefabricats.
Tenim fins a quatre terrenys públics que podrien encabir l'escola al centre. La construcció definitiva l'haurà d'assumir el Departament, perquè és evident que l'Ajuntament no pot tornar a fer un endeutament de 6,5 milions com vam fer amb La Mirada. Temporalment s'haurà de buscar un altre espai que pugui acollir amb provisionalitat l'escola, però no volem que es converteix en deu anys de mòduls. Tampoc sabem la realitat pressupostària de la Generalitat.

La meitat dels grups a l'escola pública té una sobre ràtio d'alumnes. Hi ha falta de recursos des de les retallades?
La situació actual no només és fruit de la manca de recursos. A Sant Cugat tenim grups amb ràtio elevada i també és degut a normes que ho han facilitat, com el decret Wert, que determinava que no hi hauria creació de nous grups sinó que s'havien d'ampliar les ràtios. Fins que aquests infants no acabin l'escolarització, tindrem grups tensionats. A més de noves escoles o ampliacions, haurem de fer un bon acompanyament a les escoles perquè tot el que han patit es pugui anar corregint i tenir més recursos.

"El problema no són els cursos bolet o la sobre ràtio"

En els últims anys, escoles i AMPAs s'han queixat de les ràtios i també dels grups bolet.
El problema no és un grup bolet, sinó que suposi una complicació per l'escola. Si va acompanyat de recursos pressupostaris i humans, no han de ser un problema. Els increments de ràtio, que es veuen tan negatius, si vinguessin dotats de recursos humans, tampoc haurien de ser un problema. La realitat econòmica de la Generalitat és la que és i si no hi ha recursos per nous centres, s'han de buscar altres fórmules. Nosaltres no coneixem les plantilles de les escoles o com s'organitzen, depèn del Departament. Ensenyament ens diu que l'escola té prou recursos per distribuir-los de manera diferent i donar resposta a aquestes situacions. Hi ha escoles que ho fan i d'altres que, malgrat que Ensenyament ens diu això, afirmen que els tensa molt. Ens és difícil posicionar-se a una banda o una altra. El Departament diu que ho poden fer perfectament i l'escola diu que no, i no tenim elements per valorar la situació real.

Aquest any des de l'Escola Catalunya explicaven que s'havien quedat sense vetlladora. Hi ha falta de recursos per atendre els infants amb necessitats especials?
Tenim en desplegament el decret d'escola inclusiva de Catalunya i caldrà veure com es resolen aquestes mancances que hem tingut històricament de vetlladors, etc. Hem de mirar que tinguin els recursos necessaris perquè l'escola es pugui adaptar al nen i no al revés. Tampoc tenim totes les dades per saber si s'està atenent correctament als nens amb aquestes necessitats, és el Departament d'Ensenyament el responsable.

Com veu que cada vegada hi hagi més preinscripcions a l'escola pública?
És una notícia molt positiva perquè vol dir que l'escola pública a la nostra ciutat és d'alta qualitat i estem contents que vagi augmentant aquesta tendència. I la tendència ha d'augmentar de forma equitativa a tots els centres educatius.

A Sant Cugat hi ha escoles concertades laiques i religioses. La seva concertació resta recursos a l'escola pública?
De la mateixa manera que no podem parlar d'una única escola pública, tampoc ho podem fer de la concertada. El rerefons és tant ideològic com de recursos i ho ha d'abordar el Departament. Aquí la coeducació o agrupació d'alumnat en base el gènere va lligat a la ideologia, mentre en altres països no. Si hi ha reducció de places d'escola concertada, hi ha d'haver una dotació per crear places a la pública. No estem ni a favor ni en contra de l'escola concertada, al final ens importa que les famílies tinguin solucions a les seves demandes. No hem d'oblidar el passat del nostre país, on moltes comunitats de mestres han creat les seves escoles abans de desenvolupar l'educació pública i, que en un moment donat, el sistema els va necessitar i es van concertar les places.

"No hem estat gaire hàbils a l'hora de parlar de quotes a l'escola bressol"

Enguany les escoles bressol arriben als 40 anys. Quina valoració en fa?
La valoració és molt positiva, més si ho comparem amb altres municipis on les escoles municipals no tenen més de deu anys. Tenim un projecte molt consolidat i singular i són un referent. És fruit de 40 anys de dedicació i compromís, especialment dels professionals i dels diferents governs que han passat. Un dels reptes en planificació no és només la 13a escola, sinó també ampliar places escola bressol. Ens agradaria que els barris de nou creixement poguessin tenir la seva escola bressol municipal.

Els preus de les escoles bressol municipal són similars a algunes escoles privades.
No hem estat gaire hàbils a l'hora de parlar de les quotes. Sempre hi ha hagut una quota a partir de la qual es feien bonificacions, però la quota era la visible. Un 90% dels alumnes mai pagava la totalitat, perquè hi havia bonificacions, ajuts per nombroses, monoparentals... Ara, és cert que una família amb un fill i sense necessitats d'ajuts econòmics, pagava una quota que no era molt diferent de la privada, però n'hi havia que potser pagaven la meitat. Amb la tarifació social no hem aprovat un preu, sinó diversos, i n'hi ha algun que és un 70% menys que la resta.