Sant Cugat viu les tradicions de Pasqua

La Pasqua Florida, Pasqua de Resurrecció, Primera Pasqua o, simplement Pasqua, arriba al calendari. La celebració cristiana, no tan rellevant avui dia com en anteriors segles, tanca les festivitats de la Setmana Santa a Catalunya i implica el pas del període de Quaresma, que comença el Dimecres de Cendra i finalitza per Setmana Santa, al període de Pasqua, que dura des del tercer dia posterior a Divendres Sant fins al dia de la Pasqua Granada.

Totes aquestes festivitats varien cada any de data, ja que depenen del calendari lunar. En essència, rendeixen culte a l’últim període de la vida de Jesucrist, des que s’interna al desert (Dimecres de Cendra) fins que torna a Jerusalem (Diumenge de Rams), és mort a la Creu (Divendres Sant) i ressuscita per anar al cel (Pasqua).

Entre les diferents tradicions d’aquesta festivitat a casa nostra, la més famosa és la de la mona de Pasqua, que amb la seva dolçor simbolitza el final del període d’abstinència propi de la Quaresma. Tradicionalment, aquest pastís és un regal que els padrins ofereixen als fillols, i que consisteix en una massa de coca amb ous durs a sobre i recoberta de sucre i diverses llaminadures. El costum mana que aquest dolç dugui a sobre tants ous com anys tingui el fillol, amb un màxim de 12.

Temps de Caramelles

A Sant Cugat, com a moltes altres localitats catalanes, diumenge i dilluns de Pasqua són dies de caramelles. Aquestes cançons, típiques de la Catalunya Vella, tenen un caràcter alegre i poden ser de caràcter religiós o profà, i celebren tant la Resurrecció de Jesucrist, en el vessant religiós, com l’arribada de la primavera, que es pot dur a terme amb temàtiques festives, d’actualitat local o fins i tot amoroses.

Tradicionalment, a Catalunya se celebren el Dissabte de Glòria o els matins de Diumenge i Dilluns de Pasqua. El nom caramella ve del mot llatí calamellus, diminutiu de calamus, que significa canya, que recorda a la forma cònica dels instruments de vent que s’utilitzen de forma habitual en aquesta cançó popular catalana, com el picacanya, les flautes de pastor, etc.

La tradició fa que, per caramelles, grups de cantaires homes s’apleguin a sota dels balcons d’amics o veïns del poble per cantar. Després, tradicionalment, es pujava un cistell fins al balcó i a dins deixaven un obsequi en forma d’ous o diners, amb els quals després es feia un dinar popular.