Saps com ens arriben a perjudicar les tovalloletes humides?

Vivim en una societat que cada cop viu més conscienciada pel respecte a la natura i el nostre entorn. Pel que fa als entorns aquàtics, és fonamental fer un bon tractament de les aigües residuals que generem a les ciutats, per minimitzar l'impacte a l'ecosistema marí. Un dels majors problemes al que ens enfrontem en aquest sentit és l'abocament de productes de dificil desintegració pel vàter, que a més de fer malbé el medi natural, perjudiquen greument la xarxa de sanejament amb greus obstruccions i deterioraments.

Entre aquestes deixalles que malauradament es llencen pels vàters, les tovalloletes humides són el principal problema. El seu consum no ha deixat de créixer en els darrers anys: el 2014, a Catalunya es van consumir 892 milions de tovalloletes, és a dir, més de 12 milions de paquets. Segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en el conjunt de l'Estat espanyol, la xifra arriba a 43 milions de paquets.

El motiu que fa tan resistents aquestes tovalloletes és la forma com han estat fabricades: estan fetes de fibres de cel·lulosa unides amb plàstic. Per fer que es desintegressin en un període relativament curt, haurien de tenir fibres unides de forma caòtica, com el paper. Hi ha moltes marques de tovalloletes que les venen com a biodegradables, però no ho son de manera instantània com el paper higiènic.

A més, en èpoques excepcionals, com en episodis de fortes pluges, aquestes tovalloletes poden acabar directament en el mar amb tots els problemes que implica. Moltes espècies animals les poden confondre amb aliments. D'altra banda, quan es desfan, es converteixen en microplàstics que són consumits pel zooplàncton, base de la cadena alimentària de moltes espècies.

Quin cost té aquest problema?

L'Associació Espanyola d'Abastiments d'Aigua i Sanejament (AEAS) valora els costos generats per les operacions de manteniment i la neteja de les instal·lacions en 200 milions d'euros a l'any. En el conjunt de la Unió Europea, segons l'informe 'Toilets are not a bin!' elaborat per l'ERAU, una associació de proveïdors d'aigua dels 27 Estats de la Unió, aquesta xifra arriba als 1.000 l'any. Amb tot això, aquests costos acaben repercutint a la factura de l'aigua o, el que és pitjor, es desvien de les inversions pendents (tan necessàries en els nostres envellits sistemes de sanejament).

Com es pot solucionar?

És fonament conscienciar a la ciutadania per fer front a aquest problema, però el que és més important és regular adequadament la fabricació de les tovalloletes i el seu l'etiquetatge.

En els darrers anys s'han multiplicat les campanyes on es recomana no llençar aquests residus pel vàter, però els etiquetatges confusos dels fabricants no acaben de permetre solucionar el problema.

Per abordar el problema de l'etiquetatge, l'AEAS ha impulsat un grup de treball per elaborar una norma que legisli els criteris d'acceptació dels productes que es poden llençar pel vàter. En aquest procés, hi estan implicats fabricants, laboratoris, usuaris i operadors de les xarxes de sanejament.

La darrera decisió, però, rau en l'usuari que ha de ser plenament conscient de les conseqüències de llençar els residus pel vàter. Fes el canvi i utilitza les diverses alternatives que tens a l'abast.