Actualment es calcula que hi ha més de 1.000 exemplars. FOTO: Artur Ribera

Societat

Senglars, amos del Parc de Collserola

L’augment de la població de porcs senglars, la falta de depredadors d’aquests mamífers i la facilitat d’accés al menjar en zones urbanes estan canviant els hàbits d'aquests animals

La població de porcs senglars en els darrers anys ha augmentat de manera considerable. Aquest fet podria ser una xifra més dins les dades d’espècies animals i vegetals que registra el Parc Natural de Collserola. Però més enllà de l’anècdota numèrica, en els últims temps, la superpoblació d’aquests animals ha començat a veure’s com una problemàtica.

La proximitat de diverses zones urbanes amb el Parc Natural de Collserola, algunes, fins i tot, estan al bell mig del parc, facilita moltíssim l’accés al menjar. I és que els porcs senglars són omnívors, és a dir, mengen de tot. Des d’un vegetal que es trobin al bosc com aglans, arrels, cireres d’arboç o un petit invertebrat com podria ser un cuc, fins i tot les restes d’aliments que es troben als contenidors, l’aliment que es puguin trobar als jardins privats o bé als horts. I aquí hi ha un dels principals problemes.

Els porcs senglars s’han acostumat a desplaçar-se fins a les zones urbanes per tal de trobar l’aliment de manera més fàcil i amb més quantitat. Dit així sembla que els humans tinguin poc a veure amb aquest canvi d’hàbits, però el cert és que part de la culpa recau en ells.

I és que durant molts anys ha estat molta la gent que els ha donat menjar directament i ha col·laborat en el canvi de comportament dels porcs senglars. De fet, davant l’alt nombre de persones que els donaven alimentació directa, des de l’Ajuntament de Sant Cugat es va posar en marxa, farà cosa de 2 anys, una normativa que prohibia alimentar-los sota la pena de multa.

Una problemàticade difícil solució

Un dels motius de l’augment de la població de porcs senglars ve donat per la falta de depredadors a la zona. És a dir, que no hi ha cap animal al Parc Natural de Collserola que s’alimenti de porcs senglars. Per tant, l’únic depredador amb què es poden trobar els porcs senglars és amb els humans, en cas que siguin caçats.

El fet que explica el constant augment de població de porcs senglars és que viuen una mitjana de 10 anys i n’acostumen a néixer uns 500 l’any. I aquí ve el punt amb més controvèrsia en la societat.

I és que les batudes que es fan al parc, per part de caçadors llicenciats i amb unes ordres de caça específiques per part del Consorci del Parc Natural de Collserola, o altres possibles solucions, com la prova pilot engegada per part de l’Ajuntament de Sant Cugat, fa uns quants mesos, que consistia a capturar aquells porcs que s’havien fixat al nucli urbà i eliminar-los són solucions que no agraden als amants dels animals, els quals són més partidaris d’accions com l’esterilització.

Tot i això, val a dir que segons un estudi fet a escala internacional l’any 2013, ‘El senglar en àrees (peri-)urbanes’, per tres institucions belgues a un total de 16 països que tenen porcs senglars en les seves zones forestals pròximes a les urbanes, tots fan servir la captura com a mètode per regular la població.

Dins la captura hi ha diverses opcions: la captura amb trampa i l’alliberació en una altra zona posteriorment, la captura amb trampa més eutanàsia per tret d’arma i la captura amb dard anestèsic i trasllat per alliberar l’animal en una altra zona.

Segons dades de l’enquesta, al Parc Natural de Collserola es du a terme la captura amb trampes i l’eutanàsia per injecció letal i la captura amb dard anestèsic més eutanàsia per injecció letal.

Una dada destacable en aquest punt de l’estudi és que capturar l’animal per després alliberar-lo en una altra zona no soluciona el problema, ja que els porcs senglars que ja estan habituats a les zones urbanes acaben trobant un altre indret urbà on desplaçar-se per trobar alimentació.

L'esterilització, la solució definitiva?

L’opció de desenvolupar tècniques de control de la fertilitat, com podria ser l’esterilització, encara es troben en un punt inicial i experimental. Per això mateix, tot i que no ara, podria ser la clau en el futur pel que fa a la regulació de la població de senglars.

Precisament, l’esterilització dels porcs senglars va ser tractada en el ple municipal de novembre.

La moció presentada per Ciutadans, amb esmenes de CiU, que assenyalava aquest mètode com la solució adequada a llarg termini, va ser aprovada amb l’abstenció dels partits d’esquerres.

Si bé és cert que tots els partits són conscients que existeix una problemàtica en aquest aspecte, tant el Partit Socialista, ICV-EUiA, ERC-MES i CUP-PC consideren que cal aprofundir més en les mesures per reduir la problemàtica o que els porcs senglars estaven abans que les persones  en aquest territori