Sergi Barnils defensa la figura del seu pare, alcalde entre 1960 i 1975
L'artista santcugatenc lamenta l'actitud d'Arran desqualificant la figura de Josep Barnils i Solà
Sergi Barnils, artista santcugatenc, ha defensat públicament la figura del seu pare, l'exalcalde de Sant Cugat Josep Barnils i Solà, després que Arran reivindiqués la retirada del seu nom d'un carrer de la ciutat per ser franquista.
Com explica Barnils al TOT Sant Cugat, Josep Barnils “venia d’una família pagesa molt humil de Sant Cugat, va haver d’emigrar el 1931 i no va tornar fins al cap de vint-i-quatre anys. Per tant, ni va viure directament la guerra civil ni la immediata postguerra”.
Com afirma, “ell no havia nascut per fer política: havia nascut per fer tirar endavant amb validesa tot allò que es proposava. I fer pròsper i florent el poble que l'havia vist néixer”. L'artista reivindica que el seu pare "va ser un home que es va fer a si mateix. Era un emprenedor nat, senyors d'Arran! Aquesta classe de persones que tant necessiten els països!".
En relació a la retirada del nom del seu pare d'una avinguda de Sant Cugat, Barnils afirma que “no em produeix cap desassossec”, però admet que “em dol que desqualifiquin amb tanta lleugeresa la figura d'un home que durant tants anys es va entregar amb cos i ànima pel bé de la nostra ciutat”.
En aquest sentit, explica que “era un home que trepitjava el carrer, que estava pendent de tot el que es feia, que detectava les necessitats i proposava respostes i solucions. Les portes de casa seva estaven obertes nit i dia a les visites de tots els qui s’hi acostaven, fossin del color que fossin”.
Barnils, acaba el seu text parlant com a fill. “No consentiré que ennegreixin la figura del meu pare: en tinc l’honor i l’obligació. Sé que, donant la cara del tot per ell, dono la cara per la memòria i l’honor de la ciutat on ell va néixer, que ell va estimar tant, i on tants conciutadans han volgut perpetuar el seu nom com a signe de servei”.
“Puc dir, amb la cara ben alta, que sóc fill de l'alcalde Barnils. Preguntin-ho als meus cinc germans, i els hi diran el mateix!”, clou.