Sindicat de Llogaters: "A Sant Cugat hi ha una població amenaçada de ser expulsada"

Sant Cugat és una de les ciutats amb l'habitatge més car de tot l'estat espanyol, sigui de lloguer o de compra. Concretament, els lloguers estan augmentan al voltant d'un 15% anual i actualment ja és complicat trobar pisos per menys de mil euros. La poca oferta de lloguer existent també n'és un dels motius.

En aquest context, al mes de juliol es va crear el Sindicat de Llogaters de Sant Cugat. El seu objectiu és visibilitzar "els milers de moviments silenciosos" de santcugatencs i santcugatenques que han de deixar la ciutat perquè no poden assumir el preu de l'habitatge i lluitar per garantir el dret a l'habitatge a través de lloguers dignes i assequibles.

El TOT parla amb diversos membres del Sindicat de Llogaters i la seva portaveu, Mariona Sòria.

Per què neix el Sindicat de Llogaters de Sant Cugat?

Sant Cugat té una problemàtica brutal de l'encariment del nivell de vida. Som la segona ciutat més cara de l'estat i l'oferta de lloguer és mínima: en dos anys el preu del lloguer ha pujat un 60% . Això ens fa mobilitzar-nos i organitzar-nos per defensar el dret a l'habitatge del llogater i acabar amb l'especulació. Viure a Sant Cugat s'està convertint en un luxe.

A qui afecta la problemàtica de l'habitatge a Sant Cugat?

Quan vam fer la primera assemblea, el que ens va sorprendre és que és un problema que ja és transversal. Fins ara hi havia el discurs que els joves de Sant Cugat no es podien emancipar; però ara ja és un problema intergeneracional que afecta adults, famílies amb fills i persones grans. També afecta persones amb rendes mitjanes i feines normals que no poden assumir un augment del lloguer de 300 euros mensuals i han de marxar de Sant Cugat. És un problema que engloba molta més gent i t'adones que a Sant Cugat, tot i ser una ciutat amb la renda mitjana molt elevada, hi ha una població absolutament amenaçada de ser expulsada pel preu de l'habitatge.

"La gent que marxa ho fa silenciosament"

Pujades de 300 euros mensuals en la renovació de contracte?

Ara s'acaben els primers contractes de la nova llei d'arrendaments urbans del govern del PP, que baixava la durada dels contractes de 5 a 3 anys. Com que hi ha poca oferta, qui té un pis de lloguer apuja el preu perquè sap que algú li llogarà per 300 euros més del que llogava ara. És una voracitat econòmica que han fet servir grans immobiliàries i que ha contagiat al petit propietari.

Coneixeu casos d'aquests?

Sí, n'hi ha molts. Per exemple, a una dona de Sant Cugat la van fer fora de casa amb l'excusa que farien reformes al pis. En acabat, li van dir que pujaven el lloguer mil euros mensuals i ella, amb la pensió, no s'ho podia permetre. Poden incrementar el preu fins on vulguin. La Llei d'Arrendaments Urbans és una llei especulativa i volem modificar-la. El lloguer és un dret fonamental, no ha d'estar subjecte a especulació.

Ha de marxar molta gent de Sant Cugat?

La gent que marxa ho fa silenciosament, marxen i ja està. Queden poques persones com nosaltres que ens quedem per lluitar. Hi ha milers de moviments que es fan de manera silenciosa i no coneixem. Això destrossa el teixit social de Sant Cugat.

Què provoca haver de deixar el teu poble?

Marxar de la teva ciutat no és només el fet de deixar casa teva; és marxar de totes les relacions que has tingut tota la vida i crear relacions noves. Has de canviar els fills de l'escola, que deixen els amics. Has de canviar la teva vida. Els drames familiars són centenars, com els avis que han d'anar cada dia a Cerdanyola o Rubí a buscar els nets a l'escola perquè els seus fills han marxat de Sant Cugat. Tot això algun dia passarà factura i Sant Cugat acabarà sent un poble aparador de cap de setmana. La gent que omple les entitats o els mercats acabarà marxant.

Quines són les poblacions alternatives?

Cerdanyola, Rubí, Sabadell o Sant Quirze ja han pujat molt també i estan impossibles. L'única ciutat on trobes oferta per 800 euros és a Terrassa.

Quin cas que hàgiu conegut us ha impactat més?

Una senyora de 95 anys que té un contracte que li acaba al gener i la fan fora. Els metges han dit que és complicat treure-la de casa, i ho té tot al voltant. No sap què fer, la pobra. Serveis Socials no li ha donat tampoc cap solució. L'Ajuntament de Sant Cugat s'hauria d'interessar per casos com el d'aquesta senyora de 95 anys, que no té un problema econòmic sinó un problema de vulnerabilitat social perquè la fan fora d'un pis llogat amb 95 anys.

Què diríeu a santcugatencs que no es veuen afectats pel problema del preu de l'habitatge?

Ara no els hi toca, però els hi pot arribar. La meva àvia vivia a Sant Cugat i tots els meus tiets viuen a Sant Cugat, però tots els meus cosins ja van marxar a viure a Rubí. Ara no els hi tocarà a ells, però tard o d'hora els hi toca a tothom, a ells o als seus fills. El problema va creixent i afectant les noves generacions. Els drames familiars són centenars, com els avis que han d'anar cada dia a Cerdanyola a buscar els nets a l'escola perquè els seus fills han marxat de Sant Cugat.

"L'Ajuntament ha d'obrir els ulls a la realitat"

Comenteu que l'especulació ha arribat al lloguer. Com?

Són els casos de fons voltors que compren habitatges sencers i van fent fora els llogaters. A Sant Cugat tenim algun cas, com al carrer de Borrell, on la gent està marxant. A Can Magí tenim un altre bloc on estan marxant les famílies i a Mira-sol tres blocs més. Els nostres blocs eren del BBVA i al gener ens vam assabentar que es van vendre els pisos a un fons d'inversió. Una parella amb fills del meu bloc va haver de deixar la casa i va anar a viure amb els seus pares. Una dona ha marxat a viure amb una altra veïna per compartir despeses. Els contractes els renoven però augmenten molt el preu. Hi ha molts pisos buits que estan esperant que això acabi de petar cap amunt. És un símptoma de l'especulació que no hi hagi oferta.

Com valoreu el funcionament de Promusa, l'empresa municipal d'habitatge?

Promusa va construir habitatge per ser comprat en preus de protecció perquè hi havia un problema amb els joves, que no tenien espai. Promusa va construir i vendre els pisos. Al cap dels anys s'ha demostrat que això ha despatrimonialitzat l'Ajuntament en habitatge públic. Només 400 pisos de lloguer són rotatoris i és una part molt ínfima per resoldre la demanda d'habitatge que té la ciutat. Mai més un habitatge públic per vendre, sempre de lloguer que permetin rotació i flexibilitat. El lloguer social permetria abaixar els preus de lloguer en general. Però ha de ser un parc suficient i no el tenim ni de prop.

Més enllà de pisos públics, què més pot fer un ajuntament?

La gran bossa de lloguer de Sant Cugat la tenen propietaris privats i nosaltres demanem una regulació del preu del lloguer, per exemple amb un índex basat en la renda. S'ha de treure el lloguer del mercat lliure, regular-lo i que sigui un dret. La llei d'arrendaments urbans és estatal però els ajuntaments també han de tenir la responsabilitat.

Com són les relacions amb els llogaters? Hi ha diferència entre propietaris particulars o fons d'inversions?

No hi ha sensibilitat. Els fons d'inversió no donen ni la cara, ho fan tot per correu electrònic. No hi ha cap tipus de tracte. Les immobiliàries cada vegada tenen la mateixa tendència. Els propietaris encarreguen la gestió a una agència i no apareixen, en general no hi ha cap tracte de proximitat. El propietari no vol interactuar amb el llogater.

Ja no hi ha relació entre propietari i llogater?

Històricament Sant Cugat ha sigut una ciutat on la meitat de la població llogava a l'altra meitat. Aquesta relació es mantenia i hi havia un tracte personal. Amb la bombolla, el propietari no vol tenir una relació amb el llogater perquè prefereix augmentar el preu i no vol tracte personal. El pacte entre dues persones s'ha trencat per l'especulació.

Torna a sortir més a compte una hipoteca que un lloguer.

Aquesta és la trampa. En el moment en què s'han estabilitzat els tipus d'interès, resulta que la hipoteca surt més econòmica que el lloguer. Per aquesta raó hem vist que els fenòmens especulatius que abans es donaven en la propietat, ara s'han girat cap als llogaters i han vist en nosaltres el negoci de l'habitatge i anar renovant contractes cada tres anys. És un moviment especulatiu permès per la llei que està afectant els llogaters de tot arreu. Estan empenyent a la gent a comprar.

Esteu treballant amb l'Ajuntament de Sant Cugat per afrontar la problemàtica?

Vam fer una petició per ser membres de l'Observatori Local de l'Habitatge, que s'havia de reunir a l'octubre però que encara no s'ha trobat. Hem enviat una carta a l'alcaldessa per presentar-nos i demanar ser interlocutors en temes d'habitatge. Som gent afectada per les polítiques d'habitatge que no fa l'Ajuntament i volem ser interlocutors seus, però no ens han convocat a cap reunió bilateral. Pel que fa a l'Observatori, no tenim temps d'anar a observar el què està passant a Sant Cugat, tenim evidències reals. Cal actuar ja. Tenim casos molt urgents. Al gener fan fora una senyora de 95 anys i no podem esperar a fer un Observatori. Han d'obrir els ulls a la realitat de Sant Cugat.