Sis santcugatencs executats i més de cent represaliats durant el Franquisme

Sis santcugatencs van ser executats durant el Franquisme. Així es desprèn de la sèrie documental Procediments Judicials Militars (Sumaríssims) 1939-1980, publicada per l'Arxiu Nacional de Catalunya i analitzada pel TOT. A més, un total de 112 veïns de Sant Cugat van patir la repressió de la Dictadura. En el total de Catalunya, es van processar en tribunals franquistes a 81.966 persones, 77.000 dels quals entre el 1936 i el 1945. Els catalans executats van ser 3.358.

Es tracta d'una de les sèries documentals més importants per conèixer l'abast de la repressió a Catalunya. "Amb aquesta tasca, l’Arxiu Nacional contribueix a preservar el record de les víctimes de la Guerra Civil i les de la repressió de la dicta­dura franquista", destaca la institució. "L’esment particular, amb noms i cognoms, a les 3.358 persones executades fa que esdevingui un memorial de víctimes", afegeix.

Les sis execucions de santcugatencs es van produir entre el 1939 i el 1945, conegut com a període blau o terror blanc. Els veïns executats van ser:

• Manuel Capel Vázquez, de 39 anys i nascut a Múrcia

• José Clarins Bellera, de 32 anys i nascut a Sant Cugat

• Fernando Lorente Aguilar, de 35 anys i nascut a Múrcia

• Juan Prat Muntada, de 48 anys i nascut a Campdevànol

• Gabriel Roca Artigas, de 38 anys i nascut a Sant Cugat

• Antonio Ruiz Alcaraz, de 18 anys i nascut a Sant Cugat

Els 112 represaliats santcugatencs van representar el 1,85% de la població de Sant Cugat el 1936, poc més de 6.000 persones. Aquest percentatge és el segon més baix de la comarca, i en poblacions com Rellinars el tant per cent de represaliats s'enfilava per sobre del 3%. La mitjana comarcal va ser del 2,2%.

Rebel·lió, adhesió, auxili o incitació

Segons la publicació de l'Arxiu Nacional, va ser entre el 1936 i el 1945 quanta més repressió i més execucions franquistes es van realitzar a Catalunya i en el conjunt de l'estat espanyol. De fet, més del 90% dels procediments judicials i de les repressions es van produir durant aquest període, conegut com a "terror blanc".

Pel que fa als delictes de què s’acusava les persones represaliades, més del 75% dels procediments (61.914) ho van ser de rebel·lió, adhesió, auxili o incitació a la rebel·lió militar tal i com  especificaven els articles 237 i 240 del Codi de Justícia Militar vigent fins l’any 1945 i l’article 286 del Nou Codi de Justícia Militar Franquista que fou promulgat el mes de juliol de 1945.

També destaquen els expedients de depuració de funcionaris, als quals s’acusava de ser sospitosos de desafecció al règim (6.290 procediments), els incoats per actuació revolucionària de les persones processades (5.658) i els oberts per investigar l’actuació dels acusats abans i/o després de la Guerra Civil (2.936) o bé depurar la seva conducta en relació al Glorioso Movimiento Nacional (1.224).

Pel que fa a les penes, la sentència de 12 anys i 1 dia de reclusió temporal va ser la més estesa, suposant el 13,97% dels més de 80.000 represaliats a Catalunya. El sobreseïment, l'arxiu, la llibertat i l'absolució són les següents penes més habituals, suposant gairebé el 50% del tot. La setena pena més comuna va ser la pena de mort, aplicada al 5,38% dels perseguits.