Teràpia amb animals per trencar barreres amb l'autisme

Des del mes de gener d'aquest 2016, el Casal de Mira-sol acull tallers de zooteràpia amb nens i nenes diagnosticats de TEA, trastorn de l'espectre autisme. Unes sessions que imparteix l'Associació Catalana de Zooteràpia, amb seu a Sant Cugat, els dissabtes a la tarda, amb grups reduïts, i en els quals actualment participen sis infants que treballen diferents objectius amb gossos, conills i, fins i tot, una tortuga.

Anna Güimil, presidenta de l'associació, i Susanna Grau, secretària, han explicat al TOT Sant Cugat quina és la seva feina al costat d'Otto, un pastor australià de 8 anys, i Leo, un conill nan, amb Albert i Alba, dos usuaris de les sessions.

Teràpia amb animals a Sant Cugat

L'associació, fundada l'any 2009, fa un parell d'anys que treballa amb nens amb autisme infantil, però també treballen amb col·lectius amb discapacitat intel·lectual amb persones adultes, incloent-hi geriatria i malalties mentals, víctimes de violència de gènere (mares i fills) i col·lectius infantils amb síndrome de Prader Willi. Normalment, ofereixen els seus serveis desplaçant-se a les entitats o associacions, tot i que també ofereixen sessions a domicili.

A Sant Cugat duen a terme sessions al Casal de Mira-sol amb nens amb autisme. “Es tracta de treballar diferents objectius, i en funció dels objectius que volem treballar, dissenyem les teràpies”, explica Anna Güimil, afegint que se centren en tres: l'atenció, la comunicació i el joc imaginatiu.

Actualment hi ha tres grups, amb perfils diferents perquè “cada nen té les seves característiques i les seves necessitats i habilitats, per això cada sessió és completament diferent”, explica.
 

Animals especials

En les sessions participen gossos, conills i una tortuga, que van variant. “Va en funció de les característiques de cada animal, i com les pots aprofitar per treballar determinats objectius”, aclareix Susanna Grau. “Per exemple, la tortuga serveix per treballar la paciència, l'espera, la capacitat resolutiva”, afegeix.

Unes teràpies amb animals que ofereixen uns beneficis demostrats. “El primer benefici és el contacte amb la natura, que genera endorfines. A partir d'aquí ens facilita poder treballar altres objectius. Els nens ho prenen com un joc, com un moment d'esbarjo, i en realitat sí que és esbarjo i diversió, amb l'ajuda dels animals, que ofereixen la possibilitat de poder mostrar i comunicar-te, i tenir un moment per tu mateix”, explica Güimil.

Partint d'aquesta base, “el resultat és molt més sobtant del que ens podríem pensar”, explica la presidenta de l'entitat, ja que “des de la primera sessió veiem canvis”. En aquest sentit, explica que fa uns mesos es va editar un vídeo per fer una presentació del seu treball amb nens amb autisme que recollia l'abans i el després d'un nen de 13 anys que, amb tres sessions, va passar de no tenir ni fixació visual amb el gos, a interactuar-hi, per exemple, agafant-li la corretja.
 

Beneficis per a totes les parts

“Els beneficis?”, és pregunta Güimil, “poder comunicar-te i poder tenir un espai per a tu. Perquè la majoria de vegades aquests nens no fan extraescolars, no tenen un grup d'amics amb els quals compartir, fer treball en equip... de fet, poder comunicar-nos amb ells, sense necessitat d'utilitzar la paraula, només amb gestos, fa que al final connectis, i això fa que connectin amb altres persones”.

Els animals que participen en aquest tipus de teràpies presenten unes característiques concretes. “Els gossos han de ser seleccionats, completament habituats, socialitzats, que no s'espantin, que no sentin por ni per un crit, ni físicament, pel contacte directe”, explica Güimil. “Fins i tot davant d'una agressió, no han de respondre”, afegeix, tot afirmant que “nosaltres posem la mà al foc pels nostres animals”.

A més, han de ser gossos amb ganes de treballar. “Els animals ens van donant senyals de si estan estressats, o si els agrada i volen continuar. El llenguatge animal, si et fixes una mica, és senzill de veure. A més, són els nostres  gossos. La responsabilitat de zooterapeuta és que el gos estigui gaudint. El benestar animal està per damunt de tot”, aclareix Grau.

És per aquest motiu que cada zooterapeuta té diferents animals. “Si un animal avui no està en condicions de treballar, no treballa. Si no té connexió amb l'usuari, es fa una altra cosa”, afirma. A més, són gossos entrenats. “Otto va començar a treballar en tres mesos, perquè s'havia de socialitzar. El seu període d'entrenament comença des del primer dia que arriba a casa nostra. I no acaba mai”, explica Güimil.

També cal tenir en compte que no tots els gossos, o animals, serveixen per a tot tipus de col·lectiu. Sempre es busca l'animal que més s'adapta a cada necessitat.

En creixement

A més de les teràpies, l'associació també ofereix formació per a zooterapeutes. “Donem formació de molt alta qualitat amb grups reduïts per formar-se com a zooterapeuta amb l'objectiu d'augmentar l'associació i el grup de treball, amb una mateixa metodologia de treball i filosofia”, explica Güimil.

Una formació que pot fer qualsevol persona amb estudis superiors, que tingui ganes d'entrar en aquest món, i que tingui gos. Les persones, com els animals, han de tenir unes característiques concretes, més enllà de la formació o l'ensinistrament.

“Els gossos han de tenir unes característiques genèriques que ha de tenir un gos de teràpia, i un ensinistrament bàsic, a més d'un ensinistrament específic per fer determinades coses. No serveix qualsevol gos, o conill”, explica Grau. “És com les persones, no tothom serveix per fer zooteràpia, perquè hi ha unes barreres que no es poden superar. Són col·lectius que en alguns moments són complicats i durs. Has de saber gestionar aquestes situacions”, afegeix.

“Però és molt enriquidor si t'agrada. Hi ha moments que són genials, i el fet de treballar amb els teus gossos, és un luxe”, conclou.