Tirado: "Hem d’entendre com estem per no traspassar les nostres ferides als nostres fills"

La manresana Míriam Tirado és una reconeguda periodista, escriptora i consultora de criança conscient que, després d’haver treballat als informatius de Catalunya Ràdio, va decidir fer un gir a la seva carrera professional. Així doncs, Tirado va passar de comunicar sobre afers polítics, socials i econòmics a fer-ho sobre la maternitat i la criança. 

Míriam Tirado participarà en el Fòrum Educa en Positivo aquest dissabte 16 de novembre a Sant Cugat, a l'Àgora Internacional School, en una ponència en la qual compartirà estratègies per a la connexió emocional amb els infants. 

Tirado ha explicat al TOT Sant Cugat la seva visió sobre la criança, la psicologia familiar i l’acompanyament als infants. 

Podríem dir que el seu treball es basa en la criança conscient. Què vol dir, exactament, “criança conscient”?

Per a mi, és el nou paradigma de criança venint d'una criança tradicional molt adultocèntrica i en la qual no es tenien gaire en compte les necessitats de l'infant ni el seu procés maduratiu. En la criança conscient, s’intenta, com diu la paraula, ser conscient de l'edat de l'infant, del seu procés maduratiu, del desenvolupament, de què està preparat per entendre, per fer, etcètera. Es vol ser conscient de les seves necessitats com a infant, però també de les nostres, com a adults. Hem d’entendre com estem per intentar no traspassar les nostres ferides als nostres fills. 

Quan va començar a interessar-se per la criança respectuosa i la psicologia familiar? Hi va haver alguna experiència personal que li marqués a l'inici de la seva trajectòria?

Quan tenia uns 23 anys i treballava a Catalunya Ràdio, la meva mare em va proposar escriure un llibre juntes. Ella volia escriure sobre l’embaràs, el part i la criança conscient i em va dir que ella faria la part teòrica i jo m’encarregaria de les entrevistes. Vaig haver d’entrevistar a moltes mares i pares sobre temes de maternitat, paternitat i criança. Mentre feia aquest llibre, “Vincles”, que encara es ven, em vaig adonar que el tema m’interessava moltíssim. A partir d’aquí va ser quan vaig començar.

Ha escrit diversos llibres sobre educació i benestar familiar. En quins aspectes creu que la societat necessita canviar més urgentment per promoure una criança conscient i respectuosa?

Ja està canviant. Ja ha canviat molt en els últims anys. Això és imparable. Amb la quantitat d'estudis que tenim avui en dia sobre els infants, sobre el desenvolupament del seu cervell, etcètera, és innegable que ja s’estan veient molts canvis, tant a les famílies com també en l'àmbit d'escoles, per exemple. Però és un procés lent i que requereix generacions per anar fent el canvi, perquè venim de segles de criança a través de la por, amenaces i càstigs.

"Venim de segles de criança a través de la por, amenaces i càstigs"

En aquest sentit, com poden els pares mantenir l'equilibri entre ser amables i afectuosos amb els seus fills, però també ser ferms i establir límits clars?

Sent conscients sobre què necessiten els infants. Necessiten límits, acompanyament i guia per part nostra, però també necessiten coherència, que els pares siguem els seus referents i que sigui coherent el que els demanem amb el que veuen en nosaltres. A través de tot això, de com ens han educat, hem de tenir informació, eines i recursos per poder fer que l’educació que traslladem als nostres fills estigui alineada amb la nostra manera de fer. Sabem que els nens són persones i han de ser respectats. Hi ha uns drets, una dignitat que abans no es tenia en compte. Abans es pegava als nens i no hi havia més. Ara no. Això no es pot fer. Cada vegada està més clar que els pares i mares hem de buscar informació, eines i recursos per arribar a ells, connectar amb ells i acompanyar-los d’una manera respectuosa i conscient. 

"Cada vegada està més clar que els pares i mares hem de buscar informació, eines i recursos per arribar a ells, connectar amb ells i acompanyar-los d’una manera respectuosa i conscient"

Quines eines recomanaria per als pares per millorar la comunicació amb els seus fills? 

Primer s’ha d’estar informat sobre com són els nens. Hi ha gent que pensa que els nens sempre estan contents perquè no tenen obligacions. Això no és així. Cal tenir una visió no idealitzada de la infantesa, sinó més real. Cal saber què necessiten els nens i què necessiten de nosaltres. També hem d’aprendre a tenir una comunicació assertiva, una millora que no només ens ajudarà amb els nostres fills sinó amb tothom. Hem d’aprendre a comunicar-nos. Ningú ens n’ha ensenyat, però hem d’aprendre a fer-ho així i requereix més esforç.

En els seus llibres i intervencions, subratlla la necessitat de la disciplina conscient. Quina diferència hi ha entre una disciplina conscient i una disciplina autoritària? 

Quan s’aplica l’autoritarisme és “perquè ho dic jo”. Ja està, perquè a mi em va bé, perquè jo crec que és així. No escolto la teva veu ni respecto el punt en què estàs tu. Passa el mateix amb els infants. Quan parlem de posar límits conscients és perquè sabem que són necessaris, però no cal faltar-los al respecte ni ignorar la seva veu. El puc escoltar i validar les seves emocions. Entenc que estigui enfadat i el deixo que s’expressi. Però alhora existeix un límit, perquè jo, de manera conscient, determino que això és el que necessita per tenir un bon desenvolupament.

Quin consell li donaria a una persona que s’adona que ha caigut en la rutina de reaccions impulsives i autoritàries i vol fer un canvi cap a una criança més respectuosa i conscient?

S’ha d’informar molt. S’ha de llegir. Avui en dia, hi ha moltíssima informació gratuïta i a l’abast de tothom. A través d’internet, les xarxes socials, conferències gratuïtes, entre d’altres, hi ha moltíssims llocs on els pares i les mares poden trobar informació útil i actualitzada. Després, amb aquesta informació, podem revisar els nostres propis patrons i analitzar i corregir les maneres que tenim d’establir límits o comunicar-nos amb els nostres fills quan estem cansats i estressats. En aquestes situacions és quan més atenció hi hem de posar. És aleshores quan ens posem en mode automàtic i ho fem com sempre ho hem vist fer, o com hem fet sempre. 

I aquestes reaccions que venen de l’estrès com podrien afectar els infants?

Sovint, des de la por. Quan veig que el pare o la mare s’enfada o reacciona de certes maneres, tinc por. Educar des de la por és un mal negoci, és un mal assumpte perquè ens desconnecta. Els infants poden sentir que no poden confiar en el pare o la mare perquè no poden preveure les seves reaccions. Això els pot fer sentir insegurs. Crec que cap pare o mare vol que els seus fills se sentin insegurs al seu costat. Per això, hem d’intentar que els fills i filles puguin expressar totes les seves emocions i haurien de poder sentir que els acompanyem en totes elles. 

"Hem d’intentar que els fills i filles puguin expressar totes les seves emocions i haurien de poder sentir que els acompanyem"

Com comenta, en la criança també és important acompanyar emocionalment els fills. Quins creu que són els principals reptes que tenen els pares a l’hora de fer-ho?

Per començar, si no han tingut aquests tipus de comportament amb tu quan has estat un infant, costa molt donar allò que tu no has rebut. A banda, moltes vegades els infants expressen emocions que són desagradables tant per a ells com per a nosaltres. Tendim a voler que s’acabin i a buscar solucions. També tendim a treure-li importància o, fins i tot, ignorar-ho. Tots aquests comportaments no permeten que el nen s’expressi lliurement sense sentir la nostra incomoditat i els dona la idea que allò no es pot sostenir, que l’emoció no és bona o que el que fa no està bé. Hem de ser capaços de transmetre’ls que entenem les seves emocions i que en algun moment l’emoció marxarà i en vindrà una altra que no serà tan desagradable. És a dir, hem de treure ferro a tot això. No és tan greu sentir les emocions desagradables. No reprimir les emocions els anirà molt bé tant per la seva salut emocional com per la seva salut mental. Però, tot i això, també han d’aprendre a actuar de manera assertiva. Per exemple, si no em reprimeixo la ràbia, no vol dir que hagi de ser un borde amb tothom. Les emocions es poden sostenir, transitar i no reprimir-les sent assertius. Això s’ha d’aprendre. És pràctica i més pràctica. 

"No reprimir les emocions els anirà molt bé tant per la seva salut emocional com per la seva salut mental"

 

I en l’àmbit escolar, com pot ajudar els mestres i educadors integrar els valors de la criança conscient en els seus mètodes d'ensenyament?

Jo crec que, especialment a Catalunya, parlem de moltíssimes d’aquestes coses. Parlem de l’acompanyament d’emocions i de com se senten els nens. S’està fent moltíssima feina. Des que jo vaig començar a dedicar-me a aquest tema fins ara, he vist una evolució brutal a les escoles. Cada vegada hi ha més consciència i més mestres incorporen aquesta metodologia en el seu dia a dia.
 

Es podrien aplicar els valors de la criança respectuosa i conscient més enllà d’àmbits com la família i l’educació, és a dir, a escala social? Com es podria promoure?

Els infants no només els eduquen els pares sinó que ho fa tota la societat. Llavors, no només els pares i mestres ho han d’aplicar, sinó que tots ens hem de posar les piles. No sé com es podria promoure. Des de les escoles ja s’està fent. Quan vaig començar, érem poquíssims els que parlàvem en aquests termes. Ara que ja se’n parla, crec que cal posar la infantesa en el centre, posar les persones en el centre. Quan les hi posem, és qüestió de conèixer les necessitats bàsiques dels infants i qüestionar-nos si, com a societat, les estem respectant. Ens falta això, perquè al centre mai hi ha els infants i les famílies, no hi ha la salut mental ni emocional dels humans. Hi ha la productivitat i l’economia. I, per això, es necessiten canvis profunds i estructurals. 

"Al centre mai hi ha els infants i les famílies, no hi ha la salut mental ni emocional dels humans. Hi ha la productivitat i l’economia"

Finalment, creu que la societat està començant a entendre millor la importància d’educar de manera respectuosa o encara queda molt camí per recórrer?

Queda molt camí per recórrer, perquè portem segles d’analfabetisme emocional, i això no es resoldrà amb vint anys. Tot i això, crec que aquesta tendència ha vingut per quedar-se. És a dir, sabrem més coses sobre com acompanyar-nos a nosaltres mateixos a nivell emocional. Tindrem més informació sobre què fer i tindrem més eines i recursos. I quan nosaltres, els adults, tinguem això, aquests infants podran créixer amb unes eines i uns recursos que podran anar incorporant i integrant de manera orgànica. D’aquesta manera, quan ells siguin els adults, segurament ho tindran més fàcil.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.