Un Sant Medir dels d’abans

Els santcugatencs celebrem la diada del 3 de març anant d’aplec a l’ermita de Sant Medir. Amb xocolata desfeta a la sortida i costellada per dinar. I a la tornada, la fava com a record que no falti.

Recordo de jove, quan els ossos ho aguantaven tot, haver-m’hi quedat a dormir amb tenda de campanya la nit abans. Va ser l’any 1968. A un racó de l’esplanada de l’ermita vam fer foc de campanya, això sí, controlat, i vam cantar cançons de muntanya. Bé, de muntanya algunes, altres més aviat eren reivindicatives o de protesta.

Acompanyats amb guitarres i uns quants cremats ben calens, no vam parar fins a acabar el repertori triat en exprés donada la companyia que vam tenir. La Guàrdia Civil ens va vigilar tota la nit. No se’ns va ocórrer pas de tirar-los caramels, i no per ganes... només vam cantar.
L’endemà vam ballar sardanes tot i l’acompanyament.