Urriza: "Seria ideal que des dels hospitals parlessin d'AVAN a les famílies"

L'Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) té per objectiu millorar la qualitat de vida de les persones afectades per malalties neurològiques i la de les seves famílies.

Durant el 2015, aquesta entitat amb seus a Sant Cugat, Rubí, Terrassa i Sabadell va atendre un total de 893 persones, de les quals, 155 són santcugatencs. AVAN compta amb 2.085 socis, 49 tècnics i 352 voluntaris que dia a dia donen forma a l'entitat.

El TOT entrevista a la santcugatenca Cristina Urriza, presidenta de la Fundació AVAN.

Què és AVAN?

AVAN està format per una fundació i una associació que té per objectiu donar suport a les persones que pateixen malalties neurològiques i a les seves famílies. Ho fa mitjançant teràpies que ofereix a les persones que pateixen aquestes malalties i donant suport emocional tant al malalt com a la seva família.

A banda de les teràpies, també oferim una activitat d'oci. Està pensat per a gent jove que ha patit traumatismes cranioencefàlics per accidents. Els organitzem activitats de lleure com anar en vela, a esquiar o a Port Aventura. A més, també es fan vacances terapèutiques.

Pel que fa a la gent gran, es fa el casal obert, que a Sant Cugat es fa els dimecres. S'utilitzen els recursos de la ciutat per fer activitats, com per exemple, si hi ha una exposició es va a veure, un altre dia van a jugar a petanca o al dòmino. I això una mica també serveix de respir per a les famílies.

Quan neix AVAN?

Va néixer l'any 1993 en forma d'associació. La van fundar un grup de persones davant la falta de resposta per part de l'administració pública pels tractaments i pel suport emocional dels familiars i malalts de malalties neurològiques. Més endavant es va veure que no només feia falta aquest suport emocional sinó que també feia falta oferir teràpies, ja que des de la Seguretat Social no es facilitaven. Va començar a Terrassa, després a Sabadell, a Sant Cugat i a Rubí.

La necessitat de cada municipi és la mateixa?

Les patologies són les mateixes. A Sant Cugat sí que és veritat que hi ha gent més jove i aquí per exemple tractem molt l'ictus. També és perquè hi ha altres entitats que treballen per malalties neurològiques, com la del Parkinson o l'Alzheimer. A la resta, bàsicament, són les demències o els traumatismes cranioencefàlics.

En funció dels equipaments que tenim, podem donar uns serveis o uns altres. On tenim l'equipament més gran i més important és a Sabadell, per tant, allà, podem fer més teràpies que no pas aquí a Sant Cugat, que estem dos dies a la setmana a la Casa de Cultura, o a Terrassa que estem unes hores determinades en un centre cívic. Això també ens marca una mica els serveis que podem oferir.

En quin moment apareix AVAN en el si d'una família?

Aquesta és una de les coses que estem treballant contínuament. Seria ideal, per exemple, en el cas de l'ictus que és de les malalties neurològiques la que es produeix més sobtadament, que els hospitals i els neuròlegs parlessin d'AVAN a les famílies. Perquè quan passa una cosa d'aquestes et trobes que no saps per on començar i cap on has d'anar i si et donen aquesta informació, és millor.

El fet és que quan un malalt surt de l'hospital i arriba a casa apareixen problemes de mobilitat, de comunicació, entre altres. És en aquest punt quan entrem nosaltres, per oferir les teràpies que necessita el malalt i el suport a la família.

Creu que des de l'administració haurien de derivar als malalts a AVAN?

Sí. Això va molt en funció dels metges. Hi ha que sí que ho fan molt, però no tothom hi pensa o hi creu. Està clar que fem una funció social que està comprovat que és vàlida. Has de fer molt aquesta tasca amb els metges, treballadors socials, al CAP... de recordar-los que pensin en nosaltres en aquests casos.

Cal més sensibilització del que és l'ictus? Potser en altres malalties neurològiques se'n té més?

S'ha fet molta feina en els últims anys. Cada vegada es coneix més i hi ha més informació. Potser sí que cada vegada s'ha d'incidir més en el coneixement. En el tema de l'ictus també és molt important la prevenció i els símptomes que hi ha. Amb això s'està fent una tasca molt intensa perquè la gent ho tingui molt clar i quan truqui al 112, per donar l'avís, ja es pugui activar el codi ictus.

I als joves també els sensibilitzen, com?

Fa dos anys que amb els instituts fem un calendari solidari, per conscienciar als nanos i perquè se solidaritzin i ensenyar-los que hi ha aquesta possibilitat perquè s'impliquin. Anem a les escoles de secundària a fer-los una xerrada per parlar de les malalties neurològiques. Normalment hi va un testimoni en primera persona, un jove que ha tingut un accident i explica les seves vivències. Després es fan una foto que és la que serveix per fer el calendari. Ells ens ajuden a vendre'l. Aquí a Sant Cugat l'Arnau Cadell col·labora amb nosaltres.

Pel que fa a vostè, en quin moment entra a AVAN?

Vaig començar sent sòcia l'any 2000, des de 2005 estic als òrgans de govern. Vaig entrar de la mà del neuròleg que em portava en aquell moment i vaig entrar només com a sòcia. Per la meva formació vaig deixar de treballar per la malaltia, però vaig considerar que podia ajudar a l'entitat i cada vegada m'he engrescat més. Des de llavors que estic portant tots els temes legals, que és amb el que estic especialitzada.

Que ha significat AVAN per vostè?

A mi m'ha omplert molt. És fer una tasca que realment veus que reverteix en els altres. Cada dia aprens coses noves i a mi m'omple molt. Tinc temps i m'hi puc dedicar. No entendria la meva vida sense aquesta col·laboració a l'AVAN.

A Sant Cugat, trobareu a AVAN a la Casa de Cultura els dimarts i dijous al matí.