Vaquero: “On hi ha més malestar emocional, el consum de drogues entra amb més força”

Aquest santcugatenc, nascut a Igualada l'any 1975, compagina la seva tasca com a terapeuta especialitzat en famílies i adolescents amb la de consultor en prevenció de drogodependències a l’Ajuntament a través de l'Ohficina Jove, al Casal TorreBlanca, coordinant el programa 1SEGON (www.1segon.cat). Tècnic en Integració Social i terapeuta sistèmic, Vaquero està especialitzat en psicoteràpia respiratòria, prevenció de drogodependències i promoció de la salut. En els últims anys ha impulsat projectes centrats en l'educació emocional i en valors per a adolescents i joves i l'atenció a joves i famílies en situació de risc d'exclusió social.

Per què hi ha consum de drogues?
El consum compensa alguna mancança o alguna cosa que no funciona. Això requereix una reflexió profunda i professional sobre què està passant amb les joves. Hi ha un estudi que diu que un 18% de les persones a partir dels 15 anys pateixen depressió o angoixa. Ens hem de preguntar què ens està passant com a societat? No estem a la societat del benestar? El més preocupant és que l'OMS preveu que el 2025 aquesta xifra sigui del 40%.

Quines són les drogues més consumides a Sant Cugat?
L’alcohol, seguit del tabac que va en descens, ja que els joves creixen amb una visió crítica sobre el tabac; la tercera és el cànnabis. És important saber que l’increment del consum de cànnabis ha arribat per quedar-se…

Però ja fa anys que va arribar per quedar-se.
L'any 2000 va augmentar el consum i l’Estat deia que el consum de cànnabis havia de baixar. Ara hi ha un consum estès i normalitzat. El cànnabis abans era una substància estigmatitzada, es deia que era la porta d’entrada a l’heroïna. S'ha de saber que la població en situació de risc de cànnabis és d’entre un 3% i un 5%, i la població en situació de risc de les drogues en general, un 7% o 10%. Qui ha d’educar sobre el tema drogues és la família i això és una cosa que s’ha perdut. No cal que siguin uns experts, però s’han d’obrir vies de comunicació amb els fills, i si no tens prou informació sobre l'àmbit de les drogues, vine a l’assessoria.

I després del cànnabis?
Els sedants o ansiolítics, la cocaïna, l'èxtasi i els al·lucinògens.

El nivell socioeconòmic de Sant Cugat es veu reflectit en el consum de drogues?
En les principals drogues, no. Consumeixen el mateix nivell de drogues els de Sant Cugat que els de Cerdanyola, però aquí es consumeix una mica més d’alcohol.

Al municipi, el consum és diferent en funció dels barris i districtes?
Les realitats són molt diferents, per això aquest any volem fer una diagnosi, he vist consums que estan sostenint situacions molt difícils. La nostra tasca serà poder-ho ampliar a més edats amb un pla d’actuació per a la Floresta i les Planes, que tenen una realitat diferent pel que fa al consum, però també diferenciada entre elles. De totes, hem de saber quina és la millor intervenció per treballar amb aquells col·lectius més de risc.

Comparant Sant Cugat amb altres ciutats de l’entorn, en quin punt ens trobem: es consumeix més, igual o menys?
Les dades són molt similars. A banda d'una mica més de consum d'alcohol, pel que fa al cànnabis, estem a la mitjana.

Quina opinió li mereixen els clubs cannàbics?
Una de les accions que tenim preparades per al 2016 és la relació amb els clubs de consumidors. Hem de treballar braç a braç amb els clubs de cànnabis. Coincidim en l'objectiu de reduir el mercat negre i el fet que la persona que decideixi consumir cànnabis ho faci amb menys risc. Ells han aconseguit que desaparegui el consum al carrer: si uns xavals de 22 anys tenen un lloc per consumir, aniran allà, i els de 14 anys ja no els veuran, fet que beneficia els que vénen al darrere. Si els clubs s’enfoquen en aquesta direcció, ens hem de trobar i per a aquest primer trimestre tenim previst reunir-nos amb els diferents clubs, més enllà del grup de treball, per regular els locals.

Cada perfil de persona té un consum de droga determinat?
Sí. El cànnabis és una substància de recerca, que no vol dir que es trobi a través de la substància. Els al·lucinògens amplien la consciència i l’alcohol és depressor i ajuda a inhibir, té a veure amb el malestar emocional i el fet de voler omplir un buit. La cocaïna és pressió i va associada a persones que han de complir amb determinats objectius perquè dóna falsa sensació que es pot amb tot. Els sedants són la decadència de desconnectar de tot. Per a mi no hi ha res més difícil que treballar amb una persona que va sedada, no pots contactar amb el seu món intern. Allò que l’ajuda a sostenir l’acaba anul·lant, és una substància que embruta molt.

Quin és el perfil de les persones que recorren a l'assessoria?
Hi ha famílies desestructurades que els seus fills consumeixen porros, però també hi ha famílies estructurades que els seus fills consumeixen drogues. No respon a un tipus de persones, allà on hi ha més malestar emocional, els consums de drogues entren amb més força. Pot haver-hi malestar emocional en famílies benestants en què les relacions entre pares i fills siguin molt fredes i els fills se sentin sols o que se li exigeixi tant al fill que no sàpiga com sostenir-ho.

Ha viscut algun cas greu a Sant Cugat?
No, el que em sorprèn més és com els fills responen a aquesta relació; tenint en compte tot el que deuen passar a casa,  són bons fills i se sacrifiquen pel sistema familiar. La conducta és molt desvirtuant: faig molt soroll, trenco coses, agredeixo… Però quan t’apartes, veus, com a professional, que l’agressió significa un "no marxis".

La crisi ha fet augmentar el consum?
Ara hi ha més consum habitual de cànnabis, no estem oferint res als joves que sigui encoratjador. Els valors són extrínsecs i amb poc contacte amb els intrínsecs. Els pares diuen als fills: "Esforça’t". Però veuen que per portar un BMW han de sortir a Gran Hermano o que el més espavilat és el que més amunt arriba en el poder. Tenim un enemic molt gran, que és el sistema en general, i el fet de no estar en contacte amb tu fa que siguis molt manipulable.