Vicenç Fisas: "Som davant d'una nova guerra freda que tindrà un cost brutal"

L'activista santcugatenc Vicenç Fisas, una de les figures més destacades en l'àmbit de la mediació i la investigació per la pau, rep aquest dijous el Premi ICIP Construcció de Pau 2024. Amb una trajectòria de més de cinc dècades, Fisas ha dedicat la seva vida a l'estudi i a la mediació en conflictes armats, contribuint a processos de pau arreu del món. Des del desarmament nuclear fins al comerç d'armes i la negociació en conflictes, ha estat testimoni i partícip de canvis globals. El santcugatenc reflexiona sobre els reptes actuals, com la militarització creixent, que ens retorna, segons les seves paraules, a una "nova guerra freda" amb un impacte "brutal" en el futur.

Com valora ser reconegut amb aquest premi?

Ho interpreto com un reconeixement a les persones que ens dediquem a la recerca i a la investigació per la pau. Fa 55 anys que em dedico a això i sempre he estat fent investigacions sobre les temàtiques vinculades amb els temes de pau i conflictes. El premi és un reconeixement a aquesta trajectòria. 

"A partir d'una conferència que vaig escoltar al meu institut vaig veure de manera clara que em volia dedicar a aquests temes. Vaig començar a preparar-me i a estudiar a fons"

Quins han estat els moments clau d'aquesta dilatada trajectòria?

Qualsevol moment és important. He viscut moments diferents amb contextos internacionals canviants i que requereixen una atenció específica segons el moment. Als anys 70 i 80 el tema del desarmament, sobretot el nuclear, era molt important, s'hi havia de dedicar molta atenció. Una altra època va ser el comerç d'armes. També he estat 25 anys treballant en processos de pau, negociacions i medicacions. En funció de la conjuntura del món m'he dedicat a una cosa o a una altra. 

Quan va començar a interessar-se per la mediació i la investigació sobre pau i conflictes?

Quan tenia 17 anys. A partir d'una conferència que vaig escoltar al meu institut vaig veure de manera clara que em volia dedicar a aquests temes. Vaig començar a preparar-me i a estudiar a fons. Sempre he tingut clar que l'activisme ha d'anar acompanyat de la recerca. 

"Fent un balanç veig que he treballat uns 30 temes diferents durant aquests 55 anys"

Quina és la problemàtica més gran que ha hagut de tractar?

M'he dedicat 23 anys a ajudar als colombians en els processos de pau del seu país. Ha estat un repte molt important que ja sabia que requeriria molta inversió d'anys. Podríem posar altres exemples, com els anys que vaig estar coordinant amb les quatre grans ONG (Amnistia, Greenpeace, Intermón i Metges Sense Fronteres) les campanyes sobre pau i desarmament. Es van aconseguir força coses amb aquestes campanyes. Fent un balanç veig que he treballat uns 30 temes diferents durant aquests 55 anys. 

Observa diferències entre els conflictes actuals i els de fa dècades i la manera com s'aborden?

Hi ha hagut una tendència històrica des de la Segona Guerra Mundial fins fa poc que els conflictes armats que s'han resolt en una taula de negociació i amb un procés de pau han incrementat. Des de fa tres o quatre anys està canviant aquesta tendència, torna a haver-hi més conflictes armats que es va més per una via militar que per una negociació. Això ens porta als conflictes actuals d'Ucraïna i Palestina, que són dos conflictes molt complicats d'abordar i que avui dia no sabem quan poden finalitzar. És difícil fer una perspectiva de com aniran les coses en els pròxims temps. 

"Som davant d'una nova guerra freda que tindrà un cost brutal en les pròximes dècades"

Parlava del desarmament. S'estan promovent polítiques en aquest sentit?

Anem en la direcció contrària. Estem vivint un nou procés de militarització i armament. Està incrementant-se molt la despesa militar a Europa. Hem abandonat completament les doctrines de la seguretat compartida que teníem. Estem anant cap enrere. Som davant d'una nova guerra freda que tindrà un cost brutal en les pròximes dècades. 

Quins canvis serien necessaris per tornar a aquesta via?

Com sempre, ha de partir de la base de l'opinió pública, de la gent del carrer, que prengui consciència, que estigui més ben informada d'aquests temes i pressionin els seus governs per tornar a uns camins que facilitin obrir negociacions en els conflictes.

"La gent està desmobilitzada, poc sensible amb les repercussions d'aquest militarisme nou que estem vivint"

L'opinió pública acompanya les polítiques de rearmament?

Durant la guerra de l'Iraq va haver-hi grans mobilitzacions i era un conflicte que estava lluny. El problema és que ara no existeix cap moviment per la pau, la gent està desmobilitzada, poc sensible amb les repercussions d'aquest militarisme nou que estem vivint. Fins que no siguem conscients dels perills que això comporta no crec que les coses puguin anar diferents. 

Com se sensibilitza més la població?

És difícil. Els moviments socials haurien de reorganitzar-se perquè tinguin més pes aquestes qüestions en l'elaboració de l'agenda. Els mitjans de comunicació també han de jugar un paper important mostrant alternatives. Es tracta de trobar solucions als problemes, no només analitzar què passa. Hem de buscar alternatives pacífiques a aquests conflictes. 

Com s'involucra més el jovent en la cultura de pau?

S'han d'informar més, anar més enllà de les xarxes socials. Han de contrastar, discutir, participar. És tot un treball a llarg termini perquè hi hagi més consciència. 

A Catalunya hi ha unes quantes entitats de pau. S'està fent una bona feina?

No n'hi ha tantes, podria haver-hi més. S'haurien de reforçar, tenir més mitjans i ajudarien que hi hagués més recerca, més sensibilització. Ajudaria que l'opinió pública tingués una consciència més clara sobre aquests temes. S'ha de reforçar el que ja existeix i incrementar-ho. 

A Sant Cugat hi ha la Unipau. Just aquest any han retallat el pressupost a Cooperació. Els governs consideren que la cultura de pau no és important?

Fa molts anys que no es dona importància a aquests temes, no és una cosa nova. Portem una època bastant dolenta quant a sensibilització d'aquestes temàtiques. Seria important que des dels municipis es donessin impulsos a ajudar a canviar aquest estat de coses. 

"És una situació que no sé si es pot qualificar de genocidi, però sí de neteja ètnica, de terra cremada, i això són crims contra la humanitat"

Un dels principals conflictes actuals és el d'Israel i Palestina. Com es podria arribar a una solució?

El més important és que els Estats Units deixi de subministrar tantes armes a Israel. Els Estats Units és qui té la clau per canviar les coses i imposar un alto el foc. 

Al ple de Sant Cugat no hi ha consens sobre aquest conflicte. El que passa a Gaza és un genocidi?

La barbàrie que va fer Hamàs l'octubre de l'any passat va ser bestial, una insensatesa imperdonable. Era inevitable que Israel respongués com fa sempre, una resposta multiplicada per 100. Això ja es veia a venir. El que està fent Israel és destruir completament la infraestructura, les cases, els hospitals, les escoles... Està, no només matant milers de persones, els està expulsant del territori i se'ls està destinant cap al mar. És una situació que no sé si es pot qualificar de genocidi, però sí de neteja ètnica, de terra cremada, i això són crims contra la humanitat. 

"Instruments per treballar no falten, ja els coneixem, el que falta és més voluntat política, més sensibilitat per part de la població"

Quins serien els passos a donar en el futur per aconseguir un món més pacífic?

S'ha de treballar des de molts àmbits. No oblidem la situació del planeta pel que fa al medi ambient. El canvi climàtic és una qüestió que està al capdavant de l'agenda de pau. Ens estem jugant la supervivència de l'espècie. El desarmament està oblidat completament, hem de recuperar-lo de nou. Hem de revertir les tendències militaristes que hi ha actualment, hem de ser més actius en la prevenció de conflictes, anar a les arrels de les qüestions. Hem de treballar més contra les violències contra les dones. Podria fer una llista molt llarga que s'han de fer. 

Hi ha eines i mètodes nous en la mediació i resolució de conflictes?

Tenim molta experiència en la resolució de conflictes de manera pacífica, hi ha una caixa d'eines plena d'instruments que es poden fer servir en funció de la característica de cada conflicte. Cada un és diferent. Instruments per treballar no falten, ja els coneixem, el que falta és més voluntat política, més sensibilitat per part de la població. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.